Joan Méndez: “Hi torna a haver un petit boom d’ajuntaments que estan fent o volen fer gegants”

Joan Méndez és el president de l’Agrupació de Colles Geganteres de les Illes Balears, una entitat que s’ha tornat a posar en marxa després d’estar 12 anys aturada. Entre els motius de la seva reactivació, la necessitat de les colles d’ajuntar-se per donar resposta a demandes comunes i també d’organitzar-se per treure els gegants institucionals del Consell de Mallorca. Joan Méndez forma part de la Colla de Gegants de Calvià des del 2013. Tot i que assenyala que hi ha una quinzena de parelles de gegants que estan aturades per falta de gent, assegura que el moviment geganter a Mallorca gaudeix de bona salut i compta amb gent jove que agafa el relleu. 

Pregunta.- Com sorgeix la idea de tornar a posar en marxa l’Agrupació de Colles Geganteres de les Illes Balears? 

Resposta.- Sorgeix arran d’unes converses que vàrem tenir amb el Consell de Mallorca. El Consell de Mallorca té 4 figures geganteres que ara mateix estan aturades i no tenen colla gegantera. La legislatura passada ja vàrem iniciar aquestes converses amb l’anterior equip de Govern per veure com ho podíem fer per tornar a posar-les en marxa. En aquestes reunions varen sortir d’altres temes com la difusió del món geganter i la restauració de figures geganteres de diferents colles de Mallorca. Amb el canvi de govern aquestes converses s’han mantingut i el Consell ens demanava si ens podíem organitzar totes les colles geganteres per agilitzar la tramitació de totes les nostres reclamacions. Noltros teníem aquesta eina que era l’Agrupació, que estava inactiva, i el que vàrem decidir fer va ser reactivar-la per poder fer possibles totes aquestes reclamacions: que els gegants del Consell de Mallorca puguin tornar a sortir, i que les figures geganteres i les colles geganteres puguin tenir unes conservacions òptimes per poder fer-les ballar.

P.- Per tant, una de les demandes a les que s’ha de donar resposta és la posada en marxa de les figures geganteres del Consell de Mallorca. 

R.- Ara mateix només surten pels actes més institucionals.  El que hem estat fent aquests darrers dos anys han estat sortides puntuals en les que les mateixes colles geganteres a títol individual les han anat treguent perquè entenem que són els gegants de Mallorca. Les figures són el rei Jaume II, la reina Esclaramunda, Jaume III i Sanç I. La idea que té el Consell és que siguin uns gegants que només surtin als actes institucionals. El Consell de Mallorca va trobar que el més oportú és que fossin les colles geganteres de Mallorca, i ara estam en negociacions amb ells per poder tornar-les a posar en marxa.

P.- Aquesta Agrupació inclou també les colles de les altres illes?

R.- Si. Dins l’Agrupació de Colles Geganteres de les Illes Balears hi ha la part de les colles geganteres de Menorca. Dia 2 de maig farem una reunió amb elles i estam pendents de saber si se volen sumar a aquest projecte. Som mons geganters diferents, tenim diferents punts de vista. A Menorca els gegants formen part de les festes del poble, hi tenen un paper molt important i són molt estimats. Ara hem de xerrar amb ells, perquè ells també tenen segons quines reclamacions que han de fer als seu consell insular i als seus ajuntaments, que també van molt lligades a les nostres reclamacions. 

P.- I a Eivissa i Formentera hi ha gegants?

R.- Tenim constància de que a Eivissa hi ha un gegant, no sabem molt bé de qui és propietat, i després hi ha 3 figures que son propietat d’una productora teatral. Però a Eivissa no hi ha aquesta cultura gegantera, s’ha intentat molts de pics però mai ha funcionat. 

“Demanam que els consells insulars puguin ajudar a les colles geganteres a poder restaurar les figures”

P.- Quines són aquestes demandes que voleu fer a les institucions?

R.-  Ens trobam molts de pics que molts de gegants són propietat d’ajuntaments petits o d’associacions. Restaurar un gegant pot costar de quasi 10 mil euros i ells no poden fer front a aquesta restauració. Noltros demanam que els consells insulars puguin ajudar a les colles geganteres a poder restaurar aquestes figures. Després també hi ha una part molt important que són els gegants que estan aturats als ajuntaments, que n’hi ha molts, perquè no tenen colla gegantera. Aquí el que volem és ajudar als ajuntaments i a entitats a crear aquesta colla perquè puguin sortir. 

P.- Sabeu quants de gegants estan aturats?

R.- Aproximadament una quinzena de parelles de gegants a Mallorca estan aturades. 

P.- Això vol dir que les figures estan guardades? 

R.- Hi ha de tot, per exemple, dels darrers que tenim coneixement són els d’Andratx. L’Ajuntament els ha restaurat, però aquests gegants estan aturats des del primer dia que es varen fer, només han ballat tres pics i tenen ja quasi 10 anys. N’hi ha que estan plantats a l’ajuntament i es poden visitar, i n’hi ha d’altres que estan guardats al magatzem.

P.- I per què no surten? 

R.- Hi ha de tot. El més habitual és que en el seu moment hi ha hagut una colla gegantera, per x motius aquesta colla ha desaparegut i la següent opció ha estat guardar els gegants. Els gegants no surten perquè no tenen gent per treurer-los, aquest és el principal motiu. Noltros el que volem és fer primer una difusió del mon geganter tant als carrers com a les escoles. Som moltes colles que duim els gegants a les escoles perquè el nin pugui veure d’aprop com és un gegant, i també tenim l’altra part, fer tallers i llibres per explicar què és el mon geganter. Ara veim que hi torna a haver un petit boom d’ajuntaments que estan fent o volen fer gegants. Aquests dies ens hem aixecat amb la notícia de que Algaida vol fer una parella de gegants, i el que volem és garantir a tothom que pugui tenir una colla per poder fer ballar aquests gegants.

“Molts de pics la gent no s’engresca perquè veu unes figures de 4 metres que pensen que pesen 100 quilos i no, són molt bones de dur.”

P.-I això com es pot fer? Qui ha de dur la iniciativa per crear aquestes noves colles?

R.- El que volem és que el mateix ajuntament, en el cas d’Algaida crec que ho estan fent molt bé, tengui la iniciativa de fer un procés participatiu, que els gegants, les figures i els noms siguin triats pel poble perquè la gent sels faci seus, i després si hi ha una entitat consolidada dins del poble poder-li demanar aquesta ajuda per poder-los treure. Molts de pics la gent no s’engresca perquè veu unes figures de 4 metres que pensen que pesen 100 quilos i no, són molt bones de dur.

P.- Ara mateix hi ha un problema amb la conservació de les figures?

R.- Som unes illes i no tenim tants mestres escultors com tenen a Catalunya, això és un primer problema per poder conservar les figures, i després l’elevat cost que val restaurar un gegant. Hi ha ajuntament petits i associacions de veïnats que no hi poden fer front i han de menester un ajuda per poder fer-ho. Hi ha entitats o associacions de veïnats de Palma que només en tenen un, perquè en el seu moment només els hi varen donar doblers per fer-ne un, i ara voldrien fer la parella perquè tenen gent i ganes i surten. Entenem que en aquest cas és el Consell Insular que ha de desenvolupar aquestes ajudes. 

P.-Hi ha vincles entre les diferents colles geganteres?

R.- A Mallorca tenim contacte i també amb les colles menorquines. En els darrers 4 anys s’han fet dues trobades de les Illes Balears, una a Menorca i un altre a Alcúdia. Tenim contacte entre noltros, parlam, ens veim i feim intercanvis entre tots, ens convidam a les festes… A Mallorca ens veim quasi cada mes a les trobades de gegants. Hi ha molt bon ambient però fins ara cada un havia anat fent el seu camí, ara el que volem és unificar per segons quins temes d’interes comú.

“Afortunadament el relleu generacional va bé. Estam vegent darrerament com colles com Capdepera, Santa Eugènia, Sineu, Santanyí, que eren colles que estaven aturades, s’estan posant en marxa amb gent jove.”

P.- Falta relleu generacional?

R.- Darrerament duim 10 anys que trobam que hi ha molta més gent jove que gran i això es una de les fortaleses que tenim. A les colles que tenim consolidades l’edat mitja ha baixat moltíssim perquè aquest relleu si que ha entrat. S’ha d’entendre que el món geganter a Mallorca comença fa 30 anys, a finals o mitjans dels anys 90, i amb les persones que en aquell moment duien els gegants hi anaven nins que ara són joves i ja han entrat. Afortunadament el relleu generacional va bé. Estam vegent darrerament com colles com Capdepera, Santa Eugènia, Sineu, Santanyí, que eren colles que estaven aturades, s’estan posant en marxa amb gent jove. Això és una fortalesa que té ara mateix el món geganter, i que hem d’aprofitar.

P.- Quins són les colles amb més pes a Mallorca?

R.- Cada colla té lo seu. Els gegants de Manacor són els més vells en actiu, perquè els més vells són els d’Inca. L’important és que cada gegant pugui representar al seu poble, els seus oficis, puguin dur el nom dels seus patrons, personatges de qualque rondalla del poble… Cada colla i cada parella de gegants és especial, no n’hi ha cap que sigui igual, i això és el que fa encara més gran el món geganter de Mallorca.