Cova de Na Berna(r)da per Camí del Pla des Cavall

Una vella dita pagesa afirma: “Qui no bat al juliol, no bat quan vol”. L’arribada del mes que honora el nom del dictador romà Juli Cèsar sempre ha tingut una gran influència tant en les feines del camp com en els incidents provocats per les altes temperatures. Us proposem un recorregut que transita a tocar de la Mediterrània i que, si inicieu amb prudència a una hora adequada, us permetrà caminar majoritàriament a l’ombra. El premi? Un paisatge costaner extraordinari i un bany en les prístines aigües del Mare Nostrum. A més, la geologia complexa i singular de la zona ofereix una lliçó magistral sobre com l’erosió marina modela la costa.

El punt de partida és l’aparcament situat al quilòmetre 85 de la carretera Ma-10, entre Andratx i Pollença, prop de Banyalbufar. L’espai té capacitat per a uns vint vehicles, però convé arribar d’hora per evitar quedar-se sense lloc. Malauradament, la línia 212 del TIB no hi té una parada directa; la més propera queda a uns 15 minuts caminant per una carretera sense voreres. Si veniu en grup, és recomanable organitzar cotxades per facilitar l’accés.

L’itinerari no està senyalitzat com a ruta oficial. Al principi, trobareu indicadors de la Volta des General, que deixareu enrere al cap de poc. Així i tot, la navegació no és complicada: a la zona costanera hi ha fites i restes de tiranys que serveixen de guia. En aquest tram, caldrà parar atenció i orientar-se a partir de referències naturals, llegint bé el terreny. La secció més propera a la mar es fa completament fora camí, amb desnivells notables, poc adherents, i requereix petites grimpades sense dificultat tècnica. La resta del recorregut —unes tres quartes parts— transcorre per camins i tiranys ben definits. El desnivell total no arriba als 400 metres acumulats, però la pujada entre la Cova i el Camí de Baix és forta i contínua. Es tracta d’un itinerari circular, amb coincidència només al primer i darrer segment.

El mapa a la motxilla us permetrà gaudir de l’experiència i la descoberta de forma més comprensiva a més de servir com a element de seguretat en cas de dubtes d’orientació. No hi ha punts d’avituallament ni fonts d’aigua al llarg del camí. Cal consultar amb antelació la previsió meteorològica per evitar sorpreses i imprevistos. No recomanem iniciar la ruta si es preveuen condicions adverses. Si la mar està remoguda o les temperatures són molt altes millor deixar-ho per una altra ocasió. Aquest itinerari requereix una forma física normal i alguna experiència prèvia en muntanya, especialment en terrenys accidentats.

Sa Cabarola

L’excursió comença amb una esplèndida vista de Banyalbufar des del mirador. Seguim un ample camí en direcció mestral, marcat amb un indicador que assenyala la Volta des General. Al cap de pocs minuts, veurem a mà dreta una fondalada amb la roca de color blanquinós, coneguda com la Cova dels Guixos, pel mineral que li dona nom. Més endavant, l’entrada a la finca de Sa Cabarola marca un gir del camí cap a gregal, deixant enrere una torre de comunicacions tant antiestètica com funcional. Un suau pendent de baixada ens condueix fins a un portell, generalment obert, amb un botador a l’esquerra per si cal. En pocs minuts arribarem a una cruïlla de camins: cal agafar el que surt a l’esquerra.

Camí des Pla des Cavall

A l’esquerra s’estén la superfície d’Es Matar. Si els propietaris ho permetessin, des d’aquí es podria enllaçar amb el Camí de Sa Galera i la cala de Banyalbufar. A mesura que avancem per l’ample camí, la vista sobre la costa es va obrint. La blanca Punta de Sa Galera s’endinsa en el mar com una llança afilada.

El terreny que trepitgem mostra una successió d’arbres caiguts i trencats, testimoni dels efectes de la violenta tempesta que el 29 d’agost de 2020 va assotar Banyalbufar, Esporles i, en menor mesura, Valldemossa. Milers de pins quedaren escapçats pel pas d’un esclafit i diverses ràfegues de cap de fibló. Si el temps i l’hora ho permeten, caminarem a l’ombra de les imponents parets del Penyal de s’Heura i del Penyal de ses Planes. A l’esquerra, gairebé oblidades, s’amaguen les restes de la modesta font d’en Quelet, en un racó sense camí evident. Al cap d’una estona arribem a un rotlo de sitja presidit per un gran bloc de roca partit per la meitat. Algú, amb bon criteri, hi ha col·locat uns troncs tallats a manera de seients, ideals per descansar i recuperar forces sota l’ombra dels pins. Som al Pla des Cavall.

El camí es fa més estret, gira a l’esquerra i comença a baixar amb més decisió. Ens acostem progressivament a la mar. La formació rocosa d’Es Grum de Sal s’alça a poca distància de la línia costanera, destacant entre una acumulació caòtica de pedres. En pocs minuts arribem a una petita cruïlla, a l’ombra d’un pi de mida mitjana. Cal agafar el camí de l’esquerra i preparar-se per gestionar amb cura la baixada.

Veiem Na Torta elevant-se sobre la costa i la punxeguda punta del Puig Major retallant-se al darrere. A la costa les cases del Port de Valldemossa i, més a la dreta, algunes construccions pertanyents al Port des Canonge. La petita península de Sa Foradada apareix davant el Cap de Muleta. A la mar, dues roques sorgeixen a pocs metres de la costa. Es la formació coneguda com a Es Cavall.

Es Cavall i la Cova de Na Berna(r)da

Un tirany ben marcat baixa fins a la zona costanera, on s’acumulen grans roques que han caigut des de les altures. El terreny està esquitxat de fites que cal localitzar i seguir amb cura per evitar relliscades. Alternant pujades i baixades, avancem per un tram que exigeix atenció i precaució.

Al cap de pocs minuts, descobrim una formació rocosa inclinada d’un peculiar color gris. Sembla, talment, com si una descomunal formigonera hagués abocat la seva càrrega sobre aquest indret. Quan ens hi acostem, ens sorprenen la seva forma i disposició. Alguns diuen que recorda les escates d’un peix; d’altres, les plaques d’una bèstia prehistòrica. En qualsevol cas, és una altra curiositat geològica de la nostra costa.

Progressant tranquil·lament, arribam a un punt des d’on, per primera vegada, es deixa veure la cavitat de la Cova de na Bernarda. Té forma de triangle rectangle i s’aboca sobre la mar, amb el vèrtex protegit per una petita cala. Darrere, s’alça la fatídica Punta de s’Àguila, mostrant el seu tall blanquinós. Encara cal negociar l’arribada, que no serà gens senzilla. Amb tendència cap a l’esquerra, cercam una via per anar baixant fins al nivell de la mar i, finalment, arribar a l’ombra d’aquest espai imponent. L’estudiós J.A. Encinas la descriu al seu Corpus Cavernario Mayoricense com: “…caverna subaquàtica marina freqüentada per pescadors de coral vermell i bussejadors turístics. La seva expressió aèria supera els quaranta metres de longitud, sent l’amplada d’una vintena i l’alçada d’1,5 metres al fons, mentre que a l’embocadura supera els set en la volada. Calcàries margoses en l’estrat ataronjat superior i margo-calcàries blanquinoses en el sòl confereixen al fenomen un singular aspecte abrasiu marí, seguint la juntura estratigràfica entre ambdós materials. L’onatge dels temporals incideix frontalment sobre la base del cingle, soscavant-la i fent caure al sòl la pronunciada visera de pedra, amb l’acumulació de grans clasts a la vora de l’aigua.”

Haureu observat que el topònim l’he descrit com a Bernarda o Bernada. Ambdós coexisteixen, encara que el nomenclàtor toponímic reconeix el darrer. És un lloc ideal per descansar i gaudir d’un bany a la mar. Això sí, cal estar alerta amb grumers i altres bestioles poc amigables per el que recomanem portar estris adequats.

Camí de Baix

Mandrosament, ens posarem en marxa per desfer el camí de baixada. En arribar a la zona de roques grises d’aspecte estrany, caldrà extremar l’atenció. A poques passes, distingirem dalt i a l’esquerra dues grans roques. Allà comença una tènue sendera que puja fent ziga-zagues, alternant costats i que passa pel bell mig de les dues.

Durant les aturades —inevitables per recuperar l’alè— tindreu ocasió d’admirar el paisatge que deixau enrere. Quan arribem a una zona més planera, veurem com diversos tiranys s’obren pas entre la garriga. Cal triar el més definit i, en cas de dubte, el que puja amb tendència cap a l’esquerra. En pocs minuts connectarem amb un sender clar i lleugerament més ample. La pujada continua entre garriga i pineda. Alguns arbres caiguts i el fort pendent no ho posaran fàcil. Persistiu. I heu de menester fer una pausa, deixeu-vos captivar pel paisatge de frontera entre la terra i la mar que és la costa dels banyalbufarins.

Una darrera costa amb un conjunt de troncs tallats, que fan d’esglaons improvisats, ens deixa al tram conegut com el Camí de Baix de la Volta des General. A pocs metres cap a l’esquerra podrem veure les restes d’un forn de calç. Al seu costat, un pi de bona mida —conegut com el Pi de sa Consulta— s’alça imponent. Una contarella diu que aquest topònim prové de l’antic costum dels carrabiners d’Esporles i Banyalbufar de reunir-s’hi durant les seves rondes per controlar el contraban.

Girarem a la dreta i desfarem el camí fins a Banyalbufar. Si teniu la fortuna de trescar en un dia de bona mar i meteorologia, gaudireu d’unes vistes que difícilment deixen ningú indiferent. En mitja horeta o tres quarts, arribareu al punt de partida.

Fitxa tècnica resumida

Distància: 7,5 km

Desnivell acumulat damunt uns 400 metres

Temps estimat: Al voltant de 2 hores i mitja sense comptar aturades.

Dificultat: Fàcil als segments de camí, Moderat per la part que transita per la costa

Referències

MASCARO-PASARIUS, Mapa General de Mallorca

Diccionari Alcover-Moll

Mapes Mallorca Editorial ALPINA

Corpus Cavernario Mayoricense, J.A. Encinas