Ara llegint
De “La Puebla” a sa Pobla, un laboriós procés reivindicatiu

De “La Puebla” a sa Pobla, un laboriós procés reivindicatiu

En el transcurs de la sessió plenària celebrada pel consistori pobler el dia 8 del mes de gener de 1980, es va acordar, per majoria, recuperar o normalitzar la primitiva toponímia de la vila, i inscriure-la amb la grafia que els poblers i mallorquins en general pronunciaven, amb la nostra pròpia llengua; sa Pobla, en lloc de La Puebla com estava registrada i reconeguda oficialment la vila mallorquina.

El procés de la normalització va ser fruit d’una tasca àrdua i laboriosa d’estudis de recerca, de l’aportació d’arguments a través de diversos documents consultats, existents en diferents arxius i d’opinions recollides de distintes persones perfectament legitimades.

Un cop els polítics van haver pres la decisió, la van exposar a consulta popular, perquè els ciutadans es pronunciessin sobre el canvi de nom, oferint-los tres opcions per triar entre “Sa Pobla d’Huialfàs ”, “sa Pobla ” o “La Puebla”; un referèndum que va comptar amb escassa participació i el recompte del qual es va decantar, per majoria (57 vots) pel nom de “Sa Pobla d’Huialfàs”, mentre empataven a vots (27 a 27) els que es decantaven per sa Pobla i el castellanitzat terme de “La Puebla”.

El resultat d’aquella consulta es va fer públic, precisament al referit ple del 8 de gener de 1980, i als membres del consistori els va tocar pronunciar-se definitivament, decidint-se per majoria (nou vots a favor del grup independent “Convergència Poblera” i un del PSOE, sobre set d’UCD), per “sa Pobla“a seques, al·legant raons de simplicitat i rapidesa de pronunciació, quedant sense efecte les al·legacions del grup opositor que es basava en raons històriques, culturals i lingüístiques per defensar la denominació de “Sa Pobla d’Huyalfàs”.

Així figura a l’acta del primer ple celebrat l’any 1980. […”seguidamente se da cuenta a los reunidos del estado de tramitación del expediente incoado para el cambio de nombre del municipio… se consideraron detenidamente los diversos informes y dictámenes emitidos por las personalidades y entidades consultadas: Don Francesc de Borja Moll, que se pronuncia por la forma ‘Sa Pobla’ y Don José María Llompart, que asimismo se pronuncia por ‘Sa Pobla’; el archivo del Reino de Mallorca y la Delegación del Ministerio de Cultura, que hacen suyo el mismo informe emitido por el profesor Don Álvaro Santamaría y Don Antoni Mut Calafell, los cuales se adieren a la forma ‘La Pobla’. La Consellería de Educación y Cultura del Consell Interinsular de les Illes Balears que asume la posición de ‘Sa Pobla’… A continuación se abrió un amplio debate sobre el tema en el que fundamentalmente se consideraron las posturas de asignar al Municipio el nombre de ‘Sa Pobla’ o ‘Sa Pobla de Vialfàs’. Defendió la primera tesis el grupo Independiente y el Sr. Comas del P.S.O.E. Defendió la postura de asignar el nombre de ‘Sa Pobla de Vialfàs o Huialfàs el grupo político de U.C.D. A la vista de la discrepancia existente, por el Sr. Alcalde Presidente se planteó votación nominal. Efectuada la votación fue acordado por mayoría de diez votos contra siete asignar al Municipio el nombre de ‘SA POBLA’. En este momento el Sr. Siquier Serra manifestó que quería dar las gracias a todos por haber restituído el nombre auténtico de la villa”] (sic)  

A la crònica publicada per Diario de Mallorca el 16 de gener de 1980, aquest corresponsal donava la notícia de l’acord i narrava el procés dut a terme, previ a l’aprovació definitiva del canvi toponímic.

Reportatge del nostre autor Joan Payeras publicat a Diario de Mallorca l’any 1980

Documentació consultada

La documentació consultada i els seus pertinents estudis van ser realitzats als fons dels arxius del “Regne de Mallorca”, especialment en alguns còdexs antics; en els registres de “Lletres Comunes”, o sigui, correspondència dirigida pels governadors del Regne o els seus lloctinents als batles i autoritats locals; en documentació del Reial Patrimoni que tenia una relació directa amb la població i en documents judicials de la Reial Audiència.

Les dades aportades per la referida documentació, des de la traducció catalana del Còdex 18 del manuscrit llatí-àrab del “Lliure del Repartiment de Mallorca”, l’original del qual va ser redactat l’any 1232, on apareix al districte d’Inca l’Alqueria “Huayar Alfaz ”, amb una extensió de “50 jovades” Aquella denominació que rebia el terme de sa Pobla, apareix sincopada la paraula “Huyaralfaz” al registre de “Lletres Comunes” de l’any 1426 en una carta d’Huch d’Olms, lloctinent del governador… “a l’amat el batle d’Huyalfas”, i amb la mateixa grafia apareix al mateix registre de l’any 1430 en una altra missiva del lloctinent del governador Berenguer d’Olms, dirigida a “lo batle de la Poble de Huyalfas”, insereix sota l’epígraf de “La Pobla de Huyalfas ”, apareixent ja l’expressió, que d’ara endavant identificaria el nucli urbà del terme d’Huyalfas.

Fullejant cronològicament l’esmentat registre, l’any 1460 apareix sota l’epígraf  “lo poble de Vialfas” una carta dirigida pel governador de Mallorca, Francesc Berenguer de Blanes, a “lo batle de la vila de Vialfas”, mentre que el 1516 apareix una missiva dirigida al “balle de la Pobla”, i en 1598 “El rey e per a Majestad lo Loctinent General”, es dirigeix al “Balle de la vila de la Pobla”.

Ara ja Sa Pobla

Al protocol número 5068 del notari Joan Ferragut, en un document solt de l’any 1612 escrit en llengua vernacla per citar els topònims es llegeix, en llatí, les paraules, “ego Joannes Ferragut, dictus del Molinars ville de la Pobla…”.

Tornant una altra vegada al registre de Lletres Comuns, corresponent a l’any 1640, apareix una convocatòria de consellers de la part forana, membres del Gran i General Consell, entre els quals figura Pere Serra de Gaieta de “la Pobla”. La denominació de vila de ”la Pobla” apareix també en altres documents consultats, com el “Capbreu de la Marjal” de l’arxiu del Reial Patrimoni i en altres datats a partir de 1700. Per tant, és a partir del segle XVI quan es consolida la denominació de “la Pobla”, prescindint del topònim Huyalfàs, mentre que en els documents redactats en castellà, en algunes ocasions comença a aparèixer “La Puebla”, però en tota la documentació consultada —sentència l’informe— no apareix mai emprada la grafia ”Sa Pobla ”. S’ha d’observar que a la resta de la documentació consultada, no s’utilitza l’article salat aplicat a noms comuns.

Altres opinions

Aquesta darrera observació sobre l’article “Sa” o “La”, va plantejar el dubte als membres del consistori que treballaven en la tramitació de l’expedient, elevant consulta al filòleg i llavors vicerector de l’Estudi General Lul·lià, Francesc de Borja Moll, el qual va indicar que qualsevol de les dues formes són correctes i va al·legar que “era costum de notaris i escrivents fer servir els articles “el” i “la” en els documents oficials, com ha estat sempre també en els escrits literaris” i va afegir que la forma “Sa Pobla” [llavors la “s” s’escrivia amb majúscula], amb article salat ”és la usada generalment en el llenguatge viu de tot Mallorca (amb l’única excepció de Pollença) sense que tingui res d’incorrecta, com incorrectes no són altres noms propis de llocs de l’illa que porten el mateix article, com Sa Dragonera, S’Arracó, S’Arenal, S’Esgleieta, etc.”

Al seu informe, Borja Moll afegeix, “Sent correctes les dues formes, La Pobla i Sa Pobla, quina cal adoptar?”. I acaba dient que tractant-se d’un nom propi de lloc creu que la forma preferida és la del llenguatge viu: Sa Pobla.

Per la seva banda, el doctor Gabriel Llompart, acadèmic d’Història, fa causa comuna amb Borja Moll en proposar “Sa Pobla”, atès que diu “sense sortir de la història viscuda i trillada, per una banda resulta més familiar i fàcilment introduïble i per altra banda, per raó del “Sa”, no trobarà competidors en la geografia catalana o catalanoparlant”.

De la mateixa manera es va pronunciar, al seu informe, el Consell General Interinsular, afegint que, els topònims i noms propis d’un lloc guanyen en caràcter i força distintiva, com més es distingeixen de noms iguals o molt semblants als d’altres localitats. “Així passa en el cas de Sa Pobla -diu l’escrit- doncs hi ha altres localitats catalanes o valencianes que es diuen La Pobla (o Pobla sense article) però el topònim de Sa Pobla és únic a tots els països de parla catalana i presenta, a més abundantment, el fet de ser més íntimament nostre, més mallorquí, més familiar a la nostra gent”.

Així, doncs, va quedar establit el topònim Sa Pobla, actualment escrit l’article en ‘s’ minúscula per raons de regles ortogràfiques de la llengua catalana: sa Pobla.

Sa Pobla, un poble obert a tothom.

Disponible en Google Play

© 2020 Fora Vila Verd

Anar a dalt