Dijous Llarder, una festa d’atinga tradició

El calendari d’aquest any 2025 ens recordava que, aquest passat dijous dia 27 era el Dijous Llarder, a més de la Beata sor Francinaina Cirer, sencellera ella. El Dijous Llarder, Gras, o Jardé com li diem a Mallorca és una de les festes mòbils del calendari juntament amb altres com la Quaresma, el Carnestoltes, la Setmana Santa o el Corpus, i el seu càlcul va lligat al calendari lunar.

   El Dijous Llarder és el dijous anterior al Dimecres de Cendra i, tradicionalment, els cristians fan aquest dia un homenatge per acomiadar-se de la carn per l’entrada de Carnestoltes o Carnaval. Aquesta paraula procedeix etimològicament de l’expressió llatina, que vol dir, literalment, ‘abandonar la carn’.

   A Mallorca, històricament, Carnaval o Carnestoltes també es coneix com els Darrers Dies en referència als darrers dies abans de la Quaresma, en què la gent creient es prepara espiritualment durant sis setmanes per a l’arribada de la Pasqua, que commemora la resurrecció de Crist.

   ‘Llarder’, per la seva banda, prové de la paraula ‘llard’, que no vol dir una altra cosa que greix o saïm de porc. Entre altres plats típics, com la greixonera de porc, en molts municipis de l’illa és típic menjar ensaïmada de tallades, que combina les tallades de sobrassada amb carabassat. Per trobar l’origen etimològic d’aquesta paraula, ens hem de remuntar a la paraula llatina lardum.

   Segons recull l‘Atles Lingüístic del Domini Català, es pot dir també com a dijous Jardé. «El Dijous Gras, Dijous Llarder o Dijous de Carnaval és el primer dia del  Carnaval. Se celebra el dijous anterior al Dimecres de Cendra i, antigament, marcava l’inici d’una setmana destinada a atipar-se amb àpats prohibits durant la Quaresma, que comença el mateix Dimecres de Cendra de la setmana següent. Als països catalans, aquest dia és tradició menjar botifarra d’ou, a més d’altres de semblants com la blanca o la negra; també és costum prendre truita de  botifarra a l’hora d’esmorzar, per postres o per berenar, en els carnavals més autòctons es menja la coca de llardons.»

A sa Pobla antigament la festa es celebrava a Crestatx

   A tot el que s’ha apuntat anteriorment, cal recordar que concretament a sa Pobla, el Dijous Llarder era una data que, antany, els poblers celebraven amb una animada jornada lúdica-religiosa i un multitudinari pancaritat a Crestatx.

    Sobre la forma de celebrar el Dijous Llarder a sa Pobla, durant la segona dècada del passat segle XX, ofereixen prou aportació testimonial algunes de les cròniques publicades a la revista local “Sa Marjal” del vicari Joan Parera Sansó. De les mateixes es desprèn que el Dijous Gras era una data important del calendari festiu-religiós, d’uns dies que marquen la frontera entre la disbauxa, la gresca i la permissivitat pròpia del carnaval i les set pròximes setmanes de Quaresma que imposaven una sèrie de privacions o contencions i certa espiritualitat.

   Rescatant les esmentades cròniques, ens assabentem que el 23 de febrer de 1909, a les sis del matí el Vaumar (actual Plaça Major) ja estava plena de cadires per al ball de la tarda al qual acudeix tot el poble. La mateixa tarda uns 50 congregants d’Acció Catòlica, acompanyats pel vicedirector, després de dinar, van en romeria a Crestatx a celebrar un pancaritat. Dos anys després, un altre apunt del 19 de març de 1911 de l’esmentada revista, deixava constància que “a la tarda un nodrit grup de mares, amb gran devoció, van oferir als seus infantons a Santa Margalida deCrestatx”
  

Dos anys més tard, 16 de febrer de 1913, la crònica s’adonava que els mossos o “quintos”, que el sorteig els havia ofert un destí llunyà on complir el seu servei militar, juntament amb els seus familiars, “formant gran multitud donaran les gràcies a santa Margalida de Crestatx “, precisament el dia del Dijous Llarder.
  

Una altra crònica, molt més extensa que les anteriors, datada l’11 de febrer de 1915, comptava amb tot luxe de detalls i acurat estil literari -en el mallorquí de l’època escrit per mossén Parera- la brillantor en què havia transcorregut aquell Dijous Llarder, que a més coincidia amb la Festa de la Mare de Déu de Lurdes.
 

  “Un cel gris, borrascós, de vent i persistents ruixats, amenaçaven, de bon matí, [A missa d’Auba] amb impedir la peregrinació a Crestatx i espatllar la festa. Tot i que la meteorologia no fos la més adequada, un miler de persones es van dirigir a Crestatx per participar dels actes religiosos propis del dia (sermons, càntics, berenar, carreres de joies, jocs infantils, música i altres entreteniments) batejats amb intermitents xàfecs que no van deslluir una “bona nada que ocasiona un formós pancaritat …” que va donar pas a les típiques carreres amb taronges i ensaïmades com preuats trofeus, per tornar a nous actes religiosos en una ermita a vessar. [… sa campaneta des vetust oratori gairebé tot el die va repica d’alegria i fins feia botar de goig i de Gaubança ses valls i muntanyes que l’envolten …]. I acaba la crònica dient que “tal va ser l’entusiasme de tots els assistents que, tot i sentir la humitat de la pluja en els seus cossos, comentaven que cada any seria necessari, més que convenient, acudir a Crestatx i santificar el Dijous Jardé”. (sic)
  

Avancem quaranta anys en el temps i, pel comentari publicat en el Butlletí d’Informació Municipal nombre 41 de l’1 de març de 1955, que confeccionava el llavors secretari de l’Ajuntament Alejandro Cuéllar Bassols, es dedueix que la festa havia entrat en una fase de decaïment, que no d’oblit ni desaparició. La celebració del Dijous Llarder encara seguia latent en els cors de la gent més gran i amb ànsies d’intentar la seva recuperació; “Dijous Gras es va celebrar la tradicional romeria a l’ermita de Crestatx que tant auge ha pres en aquests últims tres anys. La concurrència, tot i que el temps ventós no era molt propici, va ser bastant nombrosa. Va haver-hi al matí funció religiosa; després tiberis cuinats en ple camp; i a la tarda carreres pedestres amb joies. Una festa molt simpàtica i familiar”. Deia el comentari.
  

Seguim el nostre recorregut pels arxius, ens situem en l’any 1962 i transcrivim literalment el breu publicat en el “Noticiario local” de la revista Vialfàs nombre 130, “Dijous Lardero.- Moltes van ser les comparses que van aprofitar el temps bo, encara que fred, per traslladar-se als voltants de Crestaig o altres llocs on acampar donant bon compte de les seves viandes o del menjar condimentat en el mateix lloc. A la nit al Saló Rosa, la societat La Penya Artística va celebrar un animat ball per a socis i familiars “. Els temps i els costums anaven canviant en els començaments de “els meravellosos seixanta”, però els poblers seguien, de diferent manera, celebrant el Dijous Jardé.
  

Quan el passat any 2013, l’associació de gent gran “Sa Nova” va impulsar la iniciativa de recuperar l’antiga tradició poblera, la notícia va ser comentada per aquest cronista, i també en el “Full Crestatx”, abril 2013, que confeccionava el rector de sa Pobla, Mossèn Joan Pons, afirmant que hi ha fonts documentals que ens diuen que l’últim dijous de carnaval, “els col·legis i altres sectors de la població acudien aquest dia a l’ermita de santa Margalida de Crestatx a compartir una berenada, i acabaven amb un acte religiós. “
  

De les esmentades cròniques, es desprèn clarament aquest sentit festiu, lúdic i, alhora, religiós comentat anteriorment, que embolicava la celebració del Dijous Gras, com deixen també clar que l’oratori de Crestatx i les seves santes, Margalida i Lourdes, eren objecte de profunda veneració per part dels habitants de sa Pobla.

Cançó del Dijous llarder

El dijous llarder
botifarra, botifarra
el dijous llarder
botifarra menjaré
Si no en vols menjar
Una truita, una truita
Si no en vols menjar
Una truita per sopar