Iván Pérez: “Està canviant la manera de pescar per mor de l’ocupació de la costa”

La Confraria de Pescadors de Formentera ha estat guardonada enguany amb el Premi Ramon Llull per promoure i impulsar la pesca tradicional i sostenible. Iván Pérez Marí (Formentera 1980) és el patró major de la Confraria de Pescadors de Formentera. Fundada l’any 1982, compta amb una trentena de pescadors i 24 barques, 2 d’arrossegament i 22 d’arts menors. Iván Pérez lamenta que la massificació de la costa els obliga a pescar de cada vegada més lluny, i destaca també la importància del diàleg i el consens entre les diferents parts implicades per garantir una gestió responsable de la pesca.

Pregunta- Enhorabona pel Premi Ramon Llull. Què significa per voltros aquest reconeixement?

Resposta.-Això és que alguna cosa hem fet bé i que la direcció és la correcta. Sobretot ens dona força per seguir amb totes aquelles idees que tenim. El que feim és intentar treballar per un futur de la mar, el peix i els pescadors, i feim feina amb molts de tipus de projectes perquè això sigui una realitat. I sobretot intentam dur a terme la paraula sostenible, de la que tothom en parla però ningú sap que significa. L’objectiu és que poguem seguir treballant de la nostra feina amb sinergia amb el medi ambient, el turisme i totes aquelles coses que impliquen a la mar que ens puguin afectar.

P.- S’estan perdent arts de pesca tradicional, està canviant la manera de pescar?

R.- Si, s’està canviant la manera de pescar perquè ens estan fotent fora. En el meu cas, per exemple, jo tenia el meu llaüt de fusta de 8 metres, que era una meravella, feia pesca de badia, pesca de solta, pesques més tradicionals de vorera, i m’he vist desplaçat cap a més enfora per mor d’aquesta ocupació de tota la costa amb vaixells de xàrter, particulars, navilieres… que ens ho desfan tot i ens envien desplaçats cap a fora. El meu llaüt, al ser tradicional, no aguantava tanta batalla i cada any me costava molt poder-lo reparar. Llavors m’he vist obligat a canviar d’embarcació per poder treballar.

P.-  La massificació de la costa vos obliga a pescar més lluny, i això suposa pescar d’un altra manera.

R.- Exacte, pesques un poc el mateix però has de patir més mal temps, a lo millor has d’anar més carregat de xarxes i ormejos. És un tema també de seguretat i de tranquil·litat. 

“Si fas feina amb Medi Ambient per arribar a un consens alhora de fer plans de pesca és millor, perquè sinó et pots trobar prohibicions que no saps d’on han sortit.”

P.- Què heu fet des de la Confraria de Formentera per defensar aquesta pesca tradicional? M’imagin que lluitar contra la massificació de la costa és molt difícil. 

R.-És una guerra interminable. Noltros sobretot interactuar en aquelles coses que ens podien perjudicar o pareixia que no se’n podia parlar com era el tema d’espècies protegides, zones protegides… El que hem fet es parlar amb qui fes falta i hem fet projectes amb qui fes falta per poder treballar en totes aquestes zones la nostra adaptació, fer plans de pesca, i sobretot, molta gestió pesquera i plans de mitigació d’impacte contra espècies protegides per poder seguir fent la nostra feina. Si fas feina amb Medi Ambient per arribar a un consens alhora de fer plans de pesca és millor, perquè sinó et pots trobar prohibicions que no saps d’on han sortit. Si fas feina conjuntament, ells es porten molt bé i noltros també cedim de la nostra part, i al final podem fer seguir fent la nostra activitat. 

P.- Per tant, el que heu fet és mirar de consensuar els temes de pesca amb l’Administració.

R.- És un tot. Noltros tenim una Taula de Custodia Marina on hi ha Medi Ambient i pescadors asseguts, i allí és on cream les nostres sinèrgies per fer feina i definim quin és el futur que volem tant per Medi Ambient com pel sector pesquer. I a partir d’allà treballam, anam treguent algun projecte i anam fent.

“Al final, volguem o no, tot ens afecta: turisme, patrimoni, cultura… i per això noltros batallam perquè les administracions o conselleries parlin entre elles.”

P.- Com vos afecten les polítiques de la Unió Europea de reducció de dies de pesca?

R.- Noltros al final, com hi ha coses que són inevitables, apostam per l’adaptació. El que farem és adaptar-mos i intentar millorar i aconseguir que en el futur ens donin més dies de feina. 

P.- Quines són les vostres demandes? 

R.- La nostra demanda és un major control sobre la compra venda il·legal de peix… Però demandes en tenim moltes, sempre són les mateixes, en temes de turisme i massificació de costa també ens hi hem ficat. Al final, volguem o no, tot ens afecta: turisme, patrimoni, cultura… i per això noltros batallam perquè les administracions o conselleries parlin entre elles, i passa molt poc, t’envien d’una a l’altra… La meva reivindicació és poder seure tots a una taula i que tots xerrem perquè tots estam connectats. 

P.- Com està la Confraria de Pescadors de Formentera ara?

R.- Som una trentena de pescadors i unes 20-22 embarcacions. Tenim una instal·lació nova de fa 3 anys dins del port de la Savina. Abans només teníem càmera i màquina de gel, i ara tenim a més congelació i sala de manipulació. Això ens ajuda a acumular producte a l’hivern, com morralla, pop, calamar, ratjada o sípia, per tenir de cara a l’estiu. Tenim una temporada molt curta, de tres mesos, i és impossible donar servei de peix. 

P.- Teniu gent jove? Hi ha relleu?

R.- El futur es prometedor. Per l’any que ve volem parlar de fer algun curset de titulacions perquè em venen les escoles a demanar i veig que hi ha futurs pescadors. Tenc dos llaüts que estaven en venda que es compraran i vendran ara a gent jove. Ho veig be, però hem de seguir fent feina i que no hi hagi impediments per la gent que vulgui entrar, donar a conèixer que no som un quarto tancat, si jo he d’ensenyar a algun pescador ho faré. Jo pens que el futur és bo. 

P.- Ara a l’hivern que pescau?

R.- Ara anam sortit per donar resposta a la poca demanda de peix que hi pugui haver, i és a l’estiu quan acumulam més sortides. Fins ara hem fet calamar i ara començarem a congelar pop, morralla i sípia. Si haguessim de viure només dels 3 mesos seria inviable, hauríem de vendre el peix a uns preus elevadíssims. Ara estam amb aquests 3 peixos, i ja l’1 d’abril comença la llagosta.

P.- Hi ha peix?

R.- El 2024 vàrem pescar unes 170 tones, un 35% més en captura en quilos, el rècord de pesca, i per la pinta que te el 2025 anirà pel mateix camí. Peix n’hi ha, i si seguim amb aquest ritme de deixar les futures generacions de peix, l’any que ve hi ha d’haver la mateixa quantitat de peix. Les previsions són bones, però hem de ser prudents.