Dotze idees sobre com informar en temps de canvi climàtic

El Laboratori Interdisciplinari sobre Canvi Climàtic de la Universitat de les Illes Balears (LINCC-UIB) i el PEN Català varen organitzar la jornada Com Informar en Temps d’Emergència Climàtica?, que va tenir lloc a Palma el 28 de novembre.

Varen participar a la jornada persones del món científic, associatiu i periodístic, que reflexionaren al voltant de les pràctiques informatives sobre la crisi climàtica i la crisi ambiental.

El resultat d’aquest procés de debat es va fer públic ahir mateix i és el text següent, que inclou dotze idees per informar en temps de canvi climàtic:

1. Dir la veritat. És una màxima universal del periodisme. Dir la veritat sobre la crisi climàtica significa no amagar la gravetat de l’amenaça, fer un esforç de comprensió i transmissió de la seva complexitat i evitar qualsevol forma de distorsió. Cal deixar de parlar del canvi climàtic com si fos una opinió o un fet discutible
2. Fer servir les fonts més fiables. Disposam d’informació científica molt fiable i de bona qualitat, tant en organismes internacionals com en universitats, revistes científiques, centres d’estudi, etc. Cal conèixer aquestes fonts, utilitzar-les, consultar-les en cas de dubte i citar-les a les informacions.
3. Fer una tasca pedagògica. Moltes de les dades sobre clima o sobre altres qüestions ambientals són complexes. Cal fer un esforç per fer-les entenedores, explicar bé magnituds i xifres fent servir comparacions aclaridores, per exemple, i establir de forma adequada les causes i els efectes.
4. Ser conscients que el canvi climàtic està lligat a altres crisis ambientals. L’amenaça climàtica està lligada a molts altres problemes ambientals. Per usar una de les formulacions actuals, és un dels límits planetaris que s’estan ultrapassant (com ho són la pèrdua de la biodiversitat o la contaminació de l’aire, del mar o de les aigües continentals, i d’altres). S’ha de tenir present, quan sigui necessari, la interrelació entre aquests aspectes.
5. Les crisis ambientals són inseparables de qüestions socials i polítiques. Tant les causes com les conseqüències de l’amenaça climàtica tenen a veure amb qüestions socials, de salut, de drets humans, de democràcia i de relacions Nord-Sud. Informar amb perspectiva climàtica vol dir incorporar la dimensió climàtica i ambiental a informacions de diferents tipus. Així mateix, cal tenir en compte el lligam entre els impactes climàtics i ambientals i el model productiu extractivista. L’escalfament global té a veure amb comportaments de tots els ciutadans, però sobretot amb tot un sistema social i econòmic basat en l’explotació de la natura i les persones. S’ha de tenir present la responsabilitat desigual pel que fa al canvi climàtic, tant entre països com dins de cada país.
6. Lligar causes/efectes locals i globals. Els efectes locals del canvi climàtic (pujada de temperatura, major probabilitat de fenòmens climàtics extrems, pujada del nivell del mar) estan vinculats a la dinàmica global, i no a les emissions locals o regionals. D’igual manera, la nostra activitat com a societat local o regional té un impacte sobre l’escalfament global. S’ha de fer un esforç perquè el canvi climàtic no sigui una qüestió llunyana i abstracta sinó una qüestió que té a veure amb la nostra vida quotidiana, tant pel que fa a les causes com a les conseqüències.
7. Donar a l’emergència climàtica l’espai que es mereix. L’emergència climàtica és una amenaça de grans dimensions. Cal donar-hi el tractament que es mereix, en extensió i en col·locació. Les informacions sobre aquesta crisi no poden anar a seccions de societat o de ciència de les darreres pàgines o als darrers minuts dels informatius. La perspectiva climàtica ha de ser transversal al conjunt de notícies.
8. Posar èmfasi en les alternatives. Cal informar no sols sobre el problema sinó també sobre quines respostes s’hi estan donant, des del nivell més global al més local. S’ha de transmetre al ciutadà que es coneixen les causes de l’escalfament global i que se sap molt del que cal fer per mitigar-lo. El receptor de la informació s’ha de sentir convidat a modificar els seus hàbits sense culpabilitzacions personals. Cal també sospesar bé els efectes positius i negatius de totes les alternatives, estratègies i projectes.
9. Lluitar contra la desinformació. El negacionisme i les notícies falses esdevenen un llast a la protecció climàtica. Si l’actualitat informativa fa necessari parlar de posicions negacionistes, cal posar-les en el seu context i confrontar-les amb la informació científica real. No s’ha de donar un espai que no es mereixen a falses notícies i teories conspiratives. Igualment, cal mantenir-se alerta davant catastrofismes de caràcter no científic.
10. Qüestionar la informació que prové de parts interessades. La publicitat, per exemple, no és acceptable quan condiciona l’objectivitat i el sentit crític. La publicitat que més palesament pren la forma de «blanqueig verd» ha de ser rebutjada. Les notícies «patrocinades» en què es confonen informació i publicitat no són vertadera informació.
11. Trobar estratègies i canals per arribar al màxim de gent. En la nostra societat d’informació segmentada, hi ha una gran part de la població a qui arriba poca informació, o informació poc fiable, sobre la qüestió. És imprescindible fer l’esforç per arribar al màxim de persones, i especialment als més joves, mitjançant els canals que siguin adequats.
12. Minimitzar l’empremta climàtica de la pròpia activitat. El periodisme, la ciència, l’activisme, tot té la seva empremta en forma d’emissions de gasos amb efecte hivernacle i altres impactes ambientals. S’ha de fer l’esforç de reduir-los a allò que és realment imprescindible.