Ara llegint
El boc, últim trofeu de caça major

El boc, últim trofeu de caça major

Rompuda d’alba, damunt un espadat d’un racó de la península de Formentor. El gran boc, amo i senyor de les muntanyes, dels cingles i de les comes ombrívoles i esquerpes de la nostra estimada Serra de Tramuntana, vetlla, escolta el vent i olora l’aire. Sap que el cerquen, però també sap que ell coneix la contrada millor que ningú.

Si l’hàbil caçador aconsegueix el seu propòsit no cal passar pena, darrere ell altres bocs més joves i vigorosos es cuidaran de perpetuar aquesta espècie de  l’illa de Mallorca, única en el món, perquè sempre el visitant i el resident sàpiguen qui mana a la muntanya, qui està més ben preparat per viure-hi: el boc, el nostre boc.

Vivim en un món de canvis continus, un món on el present esdevé passat a una velocitat de vertigen, un món on una generació poc ha de veure amb l’anterior.

El món de la pagesia no ha quedat al marge d’aquesta voràgine de canvis, i també li ha tocat el torn a les grans possessions de muntanya. Antigament, eren finques molt rendibles les que tenien olivars, vivien de l’oli. De fet arribaren  a ser gairebé pobles que envoltaven les grans cases: Planícia, Pastoritx, Solleric, Massanella, Montcaire, Can Prohom… eren autèntics centres de producció agrícola. D’altres vivien del carbó de l’alzinar, la calç extreta dels seus forns, de la neu trepitjada a les seves casetes: Es Teix, Montnàber, Formentor, Galatzó…

Un açador s’obri camí per trobar la peça major. (Foto: J. Serra)

Ja dins el segle XX -concretament a partir del segon quart- aquestes grans finques començaren a decaure i a perdre la rendibilitat. El poc ús que va començar a fer la societat de les matèries que produïen -neu, carbó i llenya, calç, oli…- va fer que sols quedassin els ramats, les grans guardes d’ovelles i cabres que pasturaven per les garrigues a lloure i lliures. Però també els va arribar la seva: els pagesos ramaders que sobrevivien a les grans explotacions bàsicament dels seus ramats veren com la llana de cada vegada valia menys, fins i tot era més rendible cremar-la davant els sestadors; elS anyells davallaven de preu a la mateixa velocitat que arribaven contenidors sencers de Nova Zelanda o altres remots indrets.

I l’estructura de la finca finí. I als propietaris els va començar a costar cada cop més diners. La solució: vendre (generalment a mans estrangeres) o reinventar-se.

Un grapat de propietaris d’aquestes grans finques s’ha reinventat. Ha creat l’Associació de Vedats de Caça Major de Mallorca (AVCM) amb l’objectiu de fer mínimament rendibles les seves terres i les seves finques.

Però què és l’AVCM? És una associació que ha creat una nova oferta turística cinegètica amb un protagonista indiscutible: el boc de Mallorca o mascle de la cabra mallorquina.

Morfología uniforme.

La cabra fou un dels primers animals domèstics presents a les nostres illes i és curiós que, malgrat l’escassa pressió selectiva feta sobre aquesta espècie en el transcurs dels anys, els animals presentin una morfologia ben uniforme, especialment a les zones de muntanya.

Les característiques de la cabra mallorquina són les d’un animal fort, de temperament nerviós, sempre amb banyes, de capa roja i amb unes senyes complementàries de color negre situades a llocs específics del seu cos que la destaquen clarament de les altres races que s’exploten a Mallorca.

Els caçadors i el guia han vist una bona peça de lluny. (Foto: J. Serra)

Amb banyes.

Té el cap gros, amb la línia fronto-nasal convexa. Quasi sempre té banyes, grosses en els mascles, i més reduïdes a les femelles. Les orelles són grosses, amples i rectes i estan en posició horitzontal. Els bocs adults mostren un tupè negre, així com un barbó, també de color negre. El coll és llarg i el cos és ben proporcionat amb el costellam pla i ben definit i una gropa inclinada i estreta. Les extremitats són fortes i ben musculades, amb els potons de color negre. El color del pèl és roig amb unes zones de color negre que estan formades per una ratlla que recorre, des de damunt del coll, tota l’esquena fins a la cua. En els mascles es dona també una ratlla negra que fa la creu amb la de l’espinada, que va de cama a cama passant per damunt de la creu de l’animal.

Tant els mascles com les femelles tenen també de color negre les extremitats a partir del cos, l’entrecuix i el ventre. El front i el morro són també negres amb una ratlla que uneix el llagrimer amb el morro. 

Pel que fa al valor oficial cinegètic, el balearean boc o cabra salvatge mallorquina és la darrera incorporació en el llistat d’espècies caçables del Safari Club International (SCI). Aquesta peça de col·leccionista la certifica el Consell de Mallorca i sols pot ser caçada als vedats amb certificació de qualitat, homologats per les autoritats cinegètiques de les Illes Balears.

Finques modernes.

Les finques han millorat moltíssim la seva gestió mediambiental, ja que, com hem dit al principi, la falta d’explotació ramadera per part dels pagesos a la Serra de Tramuntana va fer que proliferés d’una manera molt perillosa per als ecosistemes i sobretot per a la flora de la muntanya la cabra borda que, mesclada amb la mallorquina, esdevingueren una autèntica plaga que arrasava tot el que trobava.

La caça del boc no és gens fàcil i requereix molt d’esforç físic. (Foto: J. Serra)

Per estar dins l’AVCM el primer que s’ha de fer és l’eliminació de les cabres bordes o mesclades. Hi ha finques que han eliminat més de 6.000 exemplars amb el dany mediambiental que ocasionaven aquests herbívors.

El Consell de Mallorca vigila el cens poblacional que no pot superar els 1,2 exemplars per cada deu hectàrees. En el cas concret de la finca de Formentor han passat de 4.000 cabres a 200, totes fines.

Té viabilitat econòmica?

En total hi ha més d’11.000 quarterades de vedats protegits i controlats que preserven el nostre boc i, a més, fan mínimament viables aquestes grans finques que d’una altra manera estarien abocades a l’oblit o a la venda.

Portar a les nostres terres visitants diferents i més quan som una illa turística, referent de sol i platja i de viatges econòmics, és positiu.

Crear llocs de feina quan al nostre país superem els cinc milions d’aturats és positiu.

No consumir més territori i gestionar mediambientalment sense que costi doblers ni a l’administració ni a l’administrat és positiu.

I, en paraules de Tomeu Berga, gestor de la caça de Formentor i membre de l’AVCM que diu que Mallorca i la Serra de Tramuntana no necessiten 11.000 quarterades de vedats del boc sinó que el fet òptim seria que totes les finques de la Serra s’afanyessin  en aquesta tasca i així tindrien controlada la seva fauna caprina que tant de mal fa a la fràgil flora, es tindrien controlats els caçadors furtius (matar una cabra mallorquina sense l’autorització del Consell de Mallorca és delicte), tindrien viabilitat econòmica, serien gestionades per mallorquins i a més crearien llocs de feina. Aquest tipus de vedat crea tres llocs de feina fixos per finca a més dels indirectes.

ELS CAÇADORS.

Els caçadors que volen optar a aquest preuat trofeu han de tenir un poder adquisitiu alt, l’oferta dona la volta al món i difícilment se superen els cinquanta precintes anuals, atorgats pel Consell de Mallorca, el que fa que abatre un boc de Mallorca s’hagi convertit en una exclusivitat. Sols es poden caçar a cinc vedats.

Planejant estratègia de la jornada. (Foto: J. Serra)

LA VICTÒRIA.

El primer és la finca de més de 1.000 quarterades situada al nord de Mallorca, a la península que separa les badies de Pollença i Alcúdia. Aquesta finca es troba gestionada per la Societat de Caçadors d’Alcúdia.

A FORMENTOR.

És una finca de més de 1.500 quarterades situada al Nord de Mallorca, a la península del mateix nom. La finca posa a disposició dels caçadors les mateixes cases velles de Formentor, abans propietat del poeta Miquel Costa i Llobera i on hi passava llargues temporades. La finca la maneja Gestión Ambiental y Cinegética de Formentor.

A ES TEIX.

Actualment, és la finca més gran de Mallorca amb 4.444 quarterades i està situada a la part central de la Serra de Tramuntana. Les seves terres comparteixen els municipis de Valdemossa, Bunyola, Deià i Sóller. Les cases del rei Sanç totalment restaurades serveixen de refugi del caçador i lloc de descans. També es troba gestionat per una societat, Bosc des Teix.

A CALA MURTA.

Cala Murta és de moment la possessió més petita de les que actualment es troben incloses com a llocs oficials de caça. Amb més de 700 quarterades es troba a l’extrem nord de la península de Formentor. Dins la finca s’hi troba un dels fars més emblemàtics de les Balears. La gestiona la fundació Rotger-Villalonga.

A TERNELLES.

Aquesta finca emblemàtica es troba també al municipi de Pollença, fa partió amb la mar i les més de 2.200 quarterades, fan que el caçador pugui caçar dins el mateix castell del Rei.

ELS TROFEUS.

Els bocs es divideixen en grups. És evident que els grups més espectaculars són més cars que els més comuns. L’AVCM i el Consell de Mallorca els cataloga amb medalla d’or, argent o bronze segons les mides.

DE DEU ANYS.

Es diuen representatius els animals de menys de 62 centímetres de punta a punta de banyam. Habitualment un animal catalogat com a trofeu s’acosta o supera els deu anys d’edat i ha de tenir un mínim de 80 centímetres de punta a punta de les banyes.

Disponible en Google Play

© 2020 Fora Vila Verd

Anar a dalt