El card, una planta que brosta amb força i és difícil d’eradicar
La primavera presenta la particularitat de fer brostar amb força tot el millor -i també el pitjor- que la flora balear posa al seu abast. Són les anomenades males herbes, d’entre les quals cal destacar d’una manera especial el que són els cards i, d’entre aquests, el card marià o card gallofer ja que és el més present a la nostra comunitat.
Aquests cards, gràcies a la seva proliferació, es converteixen en el malson de qualsevol pagès que els vulgui posar fre. “Per l’abril arrenca un card i en creixeran mil” és una dita ben idònia per aquesta època de l’any.
És així com molt de pagesos han iniciat la seva particular batalla contra aquest herbei i és fàcil veure’ls combatre aquesta plaga a base de guants, tisores d’exsecallar i, sobretot, aixades.
El card marià, també conegut com a card lleter, card tacat o card garrofer (Silybum marianum) és una planta anual de la família de les Asteràcies, originària de la conca mediterrània on és força abundant, sobretot en la seva versió no comestible, i on esdevé una autèntica plaga per als conreus i sembrats gràcies a la seva ràpida propagació i, encara més difícil, extinció.
El gran problema que pateixen els pagesos amb el card és que creix espontàniament i amb rapidesa en gairebé qualsevol tipus de sol”
El gran problema que pateixen els pagesos amb el card és que creix espontàniament i amb rapidesa en gairebé qualsevol tipus de sol. Tot i això té preferència pels sòls profunds moderadament humits, poc plujoses però -i aquest fet és molt rellevant- assolellats.
Aquesta planta herbàcia és anual o biennal, passat aquest temps s’asseca i mor. La seva alçada habitual oscil.la entre els 70 i els 200 centímetres i presenta un aspecte robust i poc ramificat. Les seves arrels es caracteritzen per comptar amb una arrel principal i d’altres secundàries no gaire fortes ja que en tractar-se d’una planta anual no té temps de formar una estructura molt desenvolupada ni molt profunda. Tot i això, les arrels són vitals en l’erradicació de la seva presència, ja que es solen reproduir a partir de les arrels que han quedat soterrades quan només se n’han retirat les tiges.
La tija del card és una tija erecta de la qual en surten les fulles en diferents nivells i distribuïts en roseta; aquestes fulles són brillants amb marges espinosos i de color verd fosc, compten amb alguns pèls als marges i als nervis i a la seva superfície hi solen aparèixer unes taques blanques que segueixen els nervis i que donen a la fulla un aspecte esquitxat.
Per altra banda, les inflorescències d’aquest tipus de card estan formades a base de grans capítols florals solitaris que posseeixen un apèndix en forma de carxofa. Les llavors del card tenen, a més, un papus (pèls en la llavor) que els permeten ser dispersats pel vent i que ajuden a la seva dispersió i propagació.
La volatibilitat d’aquestes llavors fan que els cards colonitzin fàcilment qualsevol conreu, sobretot si tenim present que una sola planta de card marià pot produir fins a 2.000 llavors”
La volatibilitat d’aquestes llavors fan que els cards colonitzin fàcilment qualsevol conreu, sobretot si tenim present que una sola planta de card marià pot produir fins a 2.000 llavors i que cada una d’aquestes llavors pot romandre viable fins a set anys en contacte amb el sòl.
Per la qual cosa és de vital importància eliminar la planta abans que entri en floració, època que ocupa els mesos de maig i juny, per tal d’eliminar que les llavors fructifiquin i pugui reiniciar-se el procés de dispersió.
Gràcies al poder reproductor de les seves arrels convé eliminar el card d’arrel, motiu pel qual és imprescindible equipar-se d’aixada i guants i procedir a l’eliminació individual de cada una de les plantes que hi hagi al conreus.
Fins fa pocs anys hi havia el costum de regar amb benzina cada un dels forats que deixava el card per tal d’eliminar-ne la possibilitat de rebrostament, però aquesta tasca ha deixat de practicar-se per les nefastes conseqüències que solia dur a nivell mediambiental.
Abans de passar a tallar d’arrel els cards, convé deixar-los créixer completament -això sí, vigilant que no en madurin les flors per evitar la propagació de les llavors-; ja que si els tallam abans d’aquest creixement, hi ha la possibilitat que tornin brostar. Per tant, és convenient tallar-los quan comencin a aparèixer els botons tancats que donaran lloc a les flors, ja que d’aquesta manera ajudarem a inhibir el seu creixement per a la resta de la temporada.
És molt important cremar les restes de card i no emprar-les -sota cap condició- per a fer-ne compost”
És molt important cremar les restes de card i no emprar-les -sota cap condició- per a fer-ne compost, ja que si en féssim compost hi hauria moltes possibilitats que les llavors fructifiquessin o les arrels es reproduïssin i així es reiniciàs la seva propagació.
Per tal d’arrabassar completament les arrels dels cards convé eliminar la major part d’aquestes amb l’ajuda de l’aixada ja que solen estendre’s profunda i àmpliament; vigilant especialment de no deixar-ne trossos ja que aquestes arrels rompudes poden donar lloc la següent estació a noves plantes i reiniciar de bell nou tot el procés.
Tot i això, el card marià no deixa mai de sorprendre al món científic i són molts els estudis que es duen a terme amb ell. Tant és així que recentment han quedat demostrades les propietats d’aquest card a l’hora de reduir la metàstasi del càncer, ja que s’ha confirmat que la sibilinina -una substància que s’extreu de les seves llavors- té efectes antitumorals.
Malgrat tot, els pagesos mantenen una àrdua lluita contra aquest herbei invasor que cada primavera envaeix de manera decontrolada camps i conreus i que posa a prova la seva paciència a l’hora d’erradicar-la; una lluita que malauradament tan sols es pot guanyar a cop d’aixada i braó.