El conreu de la fraula a Sa Pobla en l’actualitat

A qui no li captiva el sabor de maduixa especialment durant la primavera o l’estiu? L’apetitós fruit, oriünd de Califòrnia, és present en aquesta època de l’any en totes les bones taules com saboroses i refrescants postres, preparades de moltes maneres o consumides directament de la planta al paladar, un plaer deliciós per qui les degusta. En els nostres mercats trobem la maduixa que arriba a la nostra illa de diferents procedències, principalment de la regió andalusa, on Huelva és la principal productora i exportadora del món. Però també podem tenir el privilegi de consumir-la cultivada a Mallorca. I el cert és que aquesta darrera ens ofereix una aroma i un sabor diferents, per diverses circumstàncies, que els productors de maduixes a la nostra illa ens desvetllaran.

La maduixera (fraulera o fraguera) es defineix com un gènere de plantes reptants estoloníferes. Les varietats cultivades per a la seva comercialització generalment són híbrids de diferents espècies que han reemplaçat gairebé universalment les silvestres com l’eurasiàtica, fragariavesca, per la mida superior dels seus fruits. S’anomena estoló al brot lateral que neix a la base de la tija d’algunes plantes herbàcies, com és el cas de la maduixa, i que creix horitzontalment al nivell del terra. Per això la qualificació de plantes reptants.

A més de les seves qualitats gastronòmiques i del seu agradable sabor, lleugerament agre, suculent i fragant, afegit a l’atractiu que li confereix el seu color vermell brillant, la maduixa té diferents i beneficioses propietats medicinals com ara diürètiques, antireumàtiques, anticolesterolèmiques i un important contingut de vitamina C, entre d’altres.

Cultiu a Mallorca

A Mallorca, el cultiu de la maduixa i maduixot, com ja es va dir el reportatge anterior, va esser introduït pel conegut músic i compositor, president de la Fundació ACA. n’Antoni Caimari Alomar «Falet» l’any 1973 en la finca de «Son Tut» del terme de sa Pobla, de 150 quartons d’extensió. I més tard també les cultivà en la finca Sa Canova. L’empresa explotadora i comercialitzadora FRESMA (FresónMallorquín) arribà a produir uns 150.000 quilos per collita, que distribuïen directament a hotels, restaurants i a través de Mercapalma.

Prest es varen unir a aquella experiència altres agricultors de sa Pobla, com els germans Tomeu i Pep Crespí «Cotxoroi», que més tard operarien amb l’actual nom de Frespi, i també en Sebastià Torrandell «Siulet», que arribarien a produccions en quantitats importants en les seves respectives explotacions. El cultiu de la maduixa a Mallorca anà decaient gradualment i, actualment, només són dues les firmes productores i comercialitzadores de l’apreciat fruit: Frespi a sa Pobla i Agroïlla a Manacor. Abans del cultiu de la maduixa a sa Pobla, a l’illa només es coneixia el maduixot salvatge que creixia a la finca Bonnàber de la Serra de Tramuntana. Per la seva procedència silvestre, la maduixa també se la denomina «fruita del bosc».

Com queda dit, actualment a l’illa només hi ha dues explotacions agràries dedicades al cultiu de la maduixa, en alguna de les diferents varietats que més s’adapten a la nostra climatologia. Les dues empreses productores apliquen diferents sistemes de cultiu i dediquen a les seves collites un total d’11 hectàrees de terreny en les seves finques ubicades en els municipis de sa Pobla i Manacor. Les dues explotacions acumulen una producció que oscil·la entre les 450 i 500 tones anuals, depenent dels resultats, sempre subjectes a les condicions meteorològiques o als atacs de les plagues.

Com que la producció pròpia no és suficient per proveir la demanda del mercat insular, especialment durant els mesos de primavera i estiu, les dues firmes comercialitzen unes 120 tones de fruit importat de diferents punts de procedència, servides per Mercabarna, que també subministra maduixes a altres firmes comercialitzadores de Mallorca.

Frespi a sa Pobla

Avui ens centrarem amb productora i comercialitzadora de maduixes Frespi, de sa Pobla. Es tractad’una empresa familiar de segona generació, que començà la seva activitat l’any 1974, de la mà dels germans Tomeu i Pep Crespí «Cotxoroi», agricultors de tota la vida. Actualment la seva gestió és a càrrec dels tres fills del primer, en Tolo, en Nofre i en Toni Crespí Portell, juntament amb la seva mare n’Antònia Portell. En els seus principis, els germans Crespí, cultivaven considerables extensions en diferents finques de la seva propietat que proporcionaven una important producció anual.

Diverses circumstàncies, principalment l’elevat cost de producció, especialment de la mà d’obra, unit a la invasió del mercat de l’illa per part d’altres zones productores, els varen empènyer a reduir-ne la producció, per manca de rendibilitat, fins a fer-la més sostenible. Actualment tota l’explotació se centra a les quatre hectàrees d’hivernacles que ocupen la finca de Can Capellí, que voreja la carretera vella Palma-Alcúdia pel marge dret, en el terme municipal de sa Pobla. Referint-se als costs de producció, Tolo Crespí s’apressa a comentar que, “amb la forta inflació o pujada preus que estem patint, aquests s’han disparats, encarint moltíssim la producció d’aquesta anyada. A més de pujar la ma d’obra, també s’ha notat, i molt la pujada en els costos de productes tan indispensables per aquest conreu, com el plàstic, els adobs i, no diguem el preu de l’energia elèctriques, tant necessària pel rec, com per les càmeres que funcionen les 24 hores del día.”

En Tolo Crespí és el responsable de l’explotació o el cultiu de la finca, mentre els seus germans Nofre i Toni duen el pes de la comercialització, a través del seu lloc a Mercapalma, i distribució directa a hotels, restaurants i grans superfícies. La seva mare Antònia controla les labors de selecció i envasat. A l’empresa hi treballen una quinzena de treballadors en temporada alta els mesos d’abril i maig. Els treballadors que executen les tasques de recol·lecció són, íntegrament, immigrants magribins que aquests darrers anys durant l’època del Ramadà realitzen la seva jornada en horari nocturn.
Pel que fa a la tècnica de cultiu, Crespí diu fugir dels nous sistemes aplicats a altres regions i «també aquí a Mallorca com els hidropònics. Nosaltres ens inclinem pel tradicional cultiu a terra, ja que li proporciona al fruit un sabor més natural, intens i dolç, tot i que lluitem amb l’inconvenient que les terres de sa Pobla tenen un pH alt, mentre la maduixa prefereix un pH àcid», afegeix en Tolo, que malgrat presentar algunes dificultats, prefereix el cultiu tradicional.

El procés de cultiu de la maduixa a la finca Can Capellí, comença amb la preparació del terreny i el seu tractament. Al novembre es procedeix a la sembra del planter, col·locant manualment a la distància adequada un brot d’un altre. A continuació es col·loca sobre la planta l’encoixinat de plàstic negre, deixant uns orificis pels quals treu el cap cada tija en la seva crescuda i, finalment, s’instal·laran els túnels de plàstic blanc, en aquest cas de 3 metres d’amplada per 1,90 d’alçada per facilitar les tasques que, al llarg del cicle de producció, els treballadors realitzaran en el seu interior: des de la regulació del reg, tractaments fitosanitaris, controls de la planta, fins a la recollida del fruit i la seva selecció i envasat, feines aquestes darreres que «es realitzen manualment, al mateix temps que la recollida per evitar una excessiva manipulació del fruit», aclareix en Tolo. La temporada àlgida de collita se situa entre els mesos d’abril i maig per acabar a l’agost.

Millor qualitat

Els responsables de Frespi, no dubten en afirmar que la maduixa cultivada a Mallorca, supera notablement en qualitat la importada de la península; unes qualitats que el mateix consumidor sap diferenciar i apreciar. La diferència és que la maduixa autòctona ha estat cultivada seguint mètodes tradicionals i ancestrals, encara que diferents, segons els productors, com ja s’ha dit. Un altre dels avantatges de la maduixa mallorquina sobre la importada és que «la nostra se serveix fresca, acabada de collir de la planta a la taula, mentre que la procedent de fora ha de suportar uns dies de transport en contenidors frigorífics, des que és arrencada de la planta fins que arriba als distribuïdors illencs. Aquesta circumstància li resta al fruitaquesta aroma, aquesta fragància i aquest sabor tan peculiars i apreciats que ofereix la fraula recollida en els nostres camps», comenten els productors.

També són molts els avantatges que aporta el seu procés de cultiu en hivernacle, ja que així es protegeix a la planta de les inclemències del temps, al mateix temps que permet obtenir unes qualitats organolèptiques, especialment en color, mida i forma de la fruita, que la fan més apetitosa.