Èxit del voltor negre, amb 33 polls exitosos aquesta temporada
La cria de voltor negre d’enguany ha finalitzat amb un total de 33 polls exitosos, de les 41 parelles que s’han censat enguany al Paratge natural de la Serra de Tramuntana. Aquests exemplars joves comencen a emprendre el vol ara, durant el mes de setembre, uns quatre mesos més tard d’haver nascut.
El nombre de polls és similar al del 2019, quan s’assolí el màxim, 34, d’ençà que s’inicià el recompte per primera vegada, arran de la posada en marxa del pla de recuperació, l’any 1982. Aquest any es xifraren 20 exemplars i es confirmava el risc d’extinció. Des de llavors, l’evolució ha estat positiva tenint en compte que entre l’any 1980 i el 1985 s’identificaren cinc nius i no arribaven als dos polls volats per any.
Pel que fa al voltor lleonat, s’han comptat 21 polls, 6 dels quals han nascut a la nova zona de cria detectada, aquest estiu, més cap a l’interior de Mallorca. L’establiment d’una nova zona de nidificació podria haver estat la causa de comptar amb sis polls més respecte de l’any passat, quan es comptaren 24 colles que suraren 15 polls. Aquesta xifra és similar a la que es registrà els cinc anys anteriors.
Aquest és el resultat del recompte que realitzen els Agents de Medi Ambient per al Servei de Protecció d’Espècies, i que està dins de l’àmbit del seguiment previst en el Pla Terrasse de Recuperació, Conservació i Seguiment dels rapinyaires diürns de les Illes Balears. A més, entre les actuacions del Projecte ARES II (Actuacions de recuperació d’Espècies Silvestres) s’han marcat dos polls de voltor negre amb emissors GPS per conèixer-ne millor la seva biologia i els seus moviments per l’illa a la recerca de menjar i dispersió, informació que pot ser cabdal com, per exemple, en qüestions de seguretat aèria.
Les dades d’enguany constaten el manteniment de les dues poblacions. Cal tenir en compte, però, que aquesta espècie pon un sol ou per any i que les molèsties a les zones de cria poden fer fracassar la posta. Per això és important respectar els camins i les restriccions de pas als espais naturals.
A més, el darrer cens de la població total de voltor negre, l’octubre passat, comptabilitzà 332 exemplars, el triple que deu anys enrere, quan se’n censaren 123.
Actualment, el voltor negre es troba fora de perill crític gràcies al programa de recuperació iniciat fa quaranta anys. En aquests moments figura com a vulnerable en el Catàleg Balear d’Espècies Amenaçades i l’objectiu és mantenir l’espècie fins a assolir un nivell demogràfic adequat.