Cent vuitanta anys de cultiu de la la patata a Sa Pobla

Un documentat article signat per Melcior Comes Serra al número 8 de la revista local Sa Pobla (febrer de 1993) diu que “a sa Pobla, segons constància escrita, la patata va ser introduïda per Agustí Serra de ‘Can Cristo’, l’any 1845 i, des d’aleshores no ha cessat en experimentar nous i diversos sistemes de cultiu i comercialització”. Al principi, el tubercle, només es conreava en petites parcel·les de les terres baixes del nostre terme municipal, pròximes a s’Albufera, per atendre l’escassa demanda del mercat illenc i dedicar el sobrant de la producció a l’alimentació dels animals domèstics.

El 1926, es va fer un gir en el cultiu de la patata, impulsat pel comerciant Pere-Antoni Aguiló, que canvià radicalment l’economia del poble, amb l’arribada a les nostres terres de la patata “Royal Kindey” (Ronyó reial), que el pròxim any ja va ser exportada al Regne Unit, El primer que va sembrar aquella varietat, importada de Mataró, va ser el mateix Pere Antoni a la seva finca per tal d’animar als pagesos poblers a participar d’aquella nova experiència. I prest varen ser molts els que ho provaren, animats pels bons resultats que s’anaven obtenint.

    A mitjans del passat segle XIX, els agricultors poblers duien a terme, anualment, dues collites de patata; la primerenca destinada a l’exportació, quina sembra es realitzava al mes de novembre i es començava a recollir al maig. L’altra collita, anomenada d’hivern, es destinava al consum interior, era sembrada a finals de juliol i recol·lectada entre octubre i novembre. Entre les dues produccions, les terres acollien el conreu de la mongeta blanca, quina varietat de “ganxet” era molt apreciada i demandada pels mercats interiors i peninsulars. La mongeta va deixar de conrear-sa fa anys per manca de rendibilitat, motivada per l’entrada d’Espanya al Mercat Comú, que va permetre la importació de la lleguminosa d’altres països a preus incompatibles amb la de producció mallorquina.

   Des dels anys noranta, la campanya d’exportació té el seu desenvolupament entre els mesos de febrer a finals de juny, segons la varietat més o menys primerenca. La “Lady Christl” i la “Maris Peer”, coneguda popularment com a patató, són les primeres a recol·lectar per proveir el mercat anglès. Després els segueixen una amalgama de varietats destinades a diferents mercats de països nòrdics i de l’est, per acabar amb la varietat alemanya, de pell més fosca i gruixuda, que abasteix el mercat germànic.

Procés evolutiu

   De la consulta al detallat i extens estudi que va oferir l’any 1958, Jaume Obrador Socias, a través de les pàgines de la revista local Vialfàs, es pot observar la constant evolució que ha experimentat el sistema del conreu de la patata; des de la preparació del terreny, adobat, sembra, regadiu i tractament de la collita, fins a la seva recol·lecció, comercialització i transport. Tasques, totes elles que requerien hores de dedicació i esforç corporal d’una legió d’homes i dones -petits propietaris, parcers, missatges i jornalers- que les realitzaven en jornades de sol a sol, a espinada encorbada i mirada fixa en els solcs, sobre els que regalimaven les suors que brollaven dels seus fronts. Primer manejant, amb destresa, rudimentàries eines de conreu, per a poc a poc incorporar l’arada de tracció animal en les seves diferents versions (de rea, amb orelles, en rodes) fins que van ser arraconades amb l’arribada dels motocultors, com el popular Pascuali i, més tard el tractor; màquines que accionaven les primeres sembradores i recol·lectores mecàniques i anaven arraconant el carro i la bèstia.

   Les noves tecnologies també van revolucionar, amb força, els sistemes de reg, des del primitiu treure aigua amb llaunes, passant per la sínia, els molins de vent, les bombes centrífugues o d’èmbol, activades pels motors d’explosió, i més tard les bombes submergides, mogudes per sistema elèctric, fins a arribar al reg per aspersió, actualment ja activat des de la mateixa llar de l’agricultor i que tanta ajuda suposa a l’hora de combatre-les, antany, tan preocupants i catastròfiques gelades.

    Igualment han anat evolucionant els sistemes de comercialització, amb la progressiva incorporació per part dels portals comercials de l’adequada maquinària de selecció, neteja, pesat i envasat del tubercle i amb l’avanç que han experimentat els tràmits burocràtics i administratius que, d’una manera o una altra, garanteixen al productor la sempre incerta rendibilitat de la seva collita. Només en la memòria dels més vells, queda avui aquella descripció que del cultiu de la patata feia el citat Jaume Obrador fa gairebé seixanta anys, mereixedor d’un futur estudi i comentari.

“… A mitjans de setembre i primera meitat d’octubre, es llauren els terrenys destinats a la sembra de la patata d’exportació, tant de llavor importada com de la reproduïda per la mateixa destinació, amb brabantés de dues cavalleries a una profunditat d’uns vint centímetres. Quan el sol i l’aire han purificat aquests terrenys, es llauren d’encreuament per si hi ha algun terròs o males herbes morin … Un cop llaurats els camps, els nostres agricultors amunteguen els fems produïts en els seus propis corrals per escampar en els terrenys preparats, cosa que esdevé ja a principis de novembre en una quantitat de deu carros per quartó (1.776 m².) escollint el temps bo i sec per deixar-los en munts dins la terra preparada, per a quan la terra estigui en aquell temps repartir sobre aquesta, mitjançant una altra reixa per tal que quedin ben barrejats amb la terra. Un cop acabada aquesta tasca es passen ganivets perquè una altra vegada quedi aquesta al màxim de compacta i es conservi la humitat per tal que la terra, amb els fems comenci la seva fermentació, estat en què s’espera el temps propici per efectuar la sembra … “

També explica Obrador que a principi de desembre arribava la llavor importada d’Anglaterra, al mateix temps que preparaven la patata escollida de la segona collita que arrancaren a mitjan novembre. Entre Nadal i Cap d’Any es feien les tallades per sembrar entre els dies 2 i 10 de gener, així com, també, es mesclaven els adobs per tenir-ho tot a punt.

“…Arribat el moment adequat es llaura la terra amb l’arada solcant a una distància de centre a centre de quaranta centímetres, amb una exactitud que els solcs pareixen traçats en tiralínies; al mateix temps s’escampen dos-cents quilos de superfosfat de calç amb cent quilos de sulfat amònic per quartó, i seguidament se’n van col·locant les parts de llavor en els solcs oberts, a una distància màxima de quinze centímetres, per després tancar els solcs, amb la mateixa arada, i seguidament es passa la post sobre la terra sembrada a fi que es conservi la humitat de la mateixa…”

Després d’aquesta primera sembra de la llavor importada, es procedia, amb el mateix procés a la plantació de la llavor reproduïda destinada, també, a l’exportació, entre el 10 i el 20 de gener, per a principi de febrer plantar la destinada al consum interior. El naixement de la planta es produïa entre el 10 i 20 de febrer la destinada a l’exportació i, un mes més tard, la de consum.

Jaume Obrador, també ens explica, en tota mena de detall, com eren les tasques de la collita i del procés que es duia a terme durant l’època de l’exportació.

“… Els patatals s’arrencan de la mare terra amb estris de ferro, ja que encara no es coneixien les màquines, els quals formen com una mà de ferro (referint-se als gavilans dels quals en fa una detallada descripció). Per arrencar un quartó de patates es necessita; quatre homes, quatre dones per recollir-les i dipositar-les als envasos (sacs o covos) i un home per a condicionar-les, pesar-les i tancar els envasos, ja plens i d’un pes de 25 quilos nets cada un, per carregar-los al carro, pel seu control i entrega al magatzem comercialitzador…”

Pel que ens diu l’autor de l’esmentat article, escrit fa més de seixanta anys, poc o res ha canviat en el procés de sembra, conreu i collita de la patata, però sí molt en les formes de dur a terme les tasques, abans totes amb la força dels homes i el bestiar i avui amb la força i enginy de les màquines, que, a més d’estalviar gran quantitat de mà d’obra, duguin a terme les tasques en molt menys temps i amb més comoditat.

    Després de la introducció del seu cultiu a sa Pobla aquell any 1845, han estat diversos els factors que han anat afavorint la seva progressió. L’arribada als camps de la fil·loxera, l’any 1891, que provocaria la desaparició de les vinyes, alhora que el notable increment de les superfícies destinades al cultiu de cereals a la resta de l’illa, disminuiria la demanda en el mercat del blat de producció local. Així mateix, l’augment de les extensions de terra de regadiu, obrien la possibilitat a altres cultius, com el de la patata, pròpiament dit.

Variats de patata

Els experts han desenvolupat milers de varietats de patata, moltes d’elles van quedant obsoletes per l’aparició de d’altres amb major rendiment i millor adaptabilitat a les climatologies i terres de conreu, Així, es parla que actualment es conreen unes dues-centes varietats en tot el món i es classifiquen per al color de la pell i de la polpa i per les seves gemmes, i també per la seva forma i format.

A la Fira Nocturna de la patata de l’any 2016, els sis portals exportadors de sa donaren a conèixer una mostra de les diferents varietats que es conreen a sa Pobla i de les propietats de cada una d’elles. En total, actualment són vint-i-una les varietats de patata que produeixen els nostres horts, que es mostren a continuació;