L’Alzinar: El febrer, de cap o de cua l’ha de fer

La felicitat consisteix a posar d’acord els teus pensaments, paraules i fets.

(Gandhi).

Què ens ofereix aquest mes l’hort?

Abans de començar amb aquestes ratlles setmanals, he de remarcar que, com de costum, pretenem incitar-vos a fer un saludable hort, el vostre petit hortet ecològic o ecològic urbà, per gaudir d’ell i dels seus saborosos i saludables productes.

El febrer sol semblar el mes més difícil de l’any, “El febrer, de cap o de cua l’ha de fer” (com resa la saviesa popular), a causa de les fortes gelades que patim habitualment (aquests dies, per Sóller, ens hem despertat algunes vegades a 0 graus centígrads, i segons els entesos, aquest cap de setmana pot ser apoteòsic, pel que fa a fred, gelades i neu fins al cap d’avall).

El febrer habitualment (menys aquests darrers anys) sol ser un període bastant plujós, cosa que ens pot dificultar una mica les feines del camp i de la jardineria.

És un bon moment per omplir les nostres reserves d’aigua, si en tens, si no és necessari fer-se un replantejament.

Els anys precedents (menys l’any passat) en aquesta època ja tenia la cisterna de s’olivar plena, que em vessava per alt, netejant-se les miques i pols que de vegades suren, després d’haver passat els rigorosos filtres. Enguany, dijous d’aquesta setmana, encara no era ni mitja

No obstant això, durant el febrer els dies continuen allargant-se i les aus comencen a preparar els nius, els llocs per covar. Alguns pol·linitzadors surten els dies assolellats a cercar alguna cosa per menjar.

La primavera està ja quasi a punt de tocar-nosa la porta!

Per això és important tenir al nostre jardí plantes que floreixin en aquesta època de l’any, com ametllers, avellaners, cirerers, llorers… La campaneta d’hivern, el safrà, els romanins, lavandes, rosers… també ja han començat a florir, o floriran aviat.

Febrer és també el darrer més important per plantar arbres d’arrel nua.

Podeu aprofitar també aquest temps fredós per acabar d’abonar les parcel·les i arbres fruiters.

En Toribio i na Francina.

Habitualment, després de podar els ametllers, hi ha poca feina al camp i aprofitem el temps disponible adobant els marges que les ovelles, les pluges, i en “Toribio” i na Francina ens han tombat.

És el temps idoni per dur els fems dels estables i el compost al camp, per preparar-ho per a les sembres de l’esperada primavera, estació a la qual de cada vegada ens anem atracant més, a marxes forçades, a pesar de les grans gelades d’aquests moments, degut entre d’altres al brutal canvi climàtic.

A principis de febrer podem començar, o seguir, sembrant apis, xirivies, enciams, raves, pèsols, faves, espinacs, alls, ciurons, alfàbrega, pèsols, cebes, cogombres, herbes aromàtiques i tomàtigues de tota classe, i aviat un parell de síndries, cols, escaroles, carabasses i carabassons, mongetes, pebres, albergínies, bledes, pastanagues, porros, sense oblidar la sàlvia, violes, begònies i petúnies.

La lluna vella és el millor moment per a la sembra dels alls i podar els ceps i les darreres parres.

És bon temps per sembrar estaques de caquier.

Recol·lectarem naps, escaroles, porros, cols i pastanagues, entre d’altres.

Les maduixeres, que aquests dies hem separat de les seves plantes mares, ja es poden sembrar directament a la terra, horts elevats, tests grossos…

És bon temps per tallar les canyes, amb la lluna vella, que després emprarem la primavera i l’estiu per les tomatigueres, mongeteres, fesols…, o per tombar les ametlles i garroves abans de collir-les.

Encara és bon temps per podar els darreres rosers i per trasplantar les plantes dels vivers, i arbres fets dins cossiols. 

Podem esporgar arbres fruiters, arbres caducs i arbustos que hagin florit, i sembrar arbres de fulla caduca.

També és el moment idoni de podar els fruiters, figueres, ametllers, i d’acord amb les dites populars: “Per la lluna nova de febrer (comença el dilluns, dia 20, a les 6-46’ hores) esporga l’oliver”

També és bon moment per recollir i sembrar sarments de diferents races. Es poden fer planters d’hortalisses a llocs arrecerats, on pegui el sol i no hi entrin les gelades.

De nou torna a florir el romaní, la lavanda i els rosers.

D’acord amb les noves tendències febrer afavoreix la sembra de les patates primerenques.

A final de mes, per Sant Macià (24 de febrer), comencen a arribar les oronelles (per Sant Macià l’oronella ve i el tord se’n va.…).  El tord, si no ha caigut dins l’olla, o el congelador d’un caçador, se’n va cap al nord, cercant llocs més freds per a perpetuar l’espècie. I si el tord no se’n va per Sant Macià, fred encara farà. Per contra, les tumultuoses orenetes comencen a arribar discretament per aquest temps, si bé la major part arriben en massa per l’abril o pel maig, i estaran entre nosaltres, lliurades a l’activitat amatòria i reproductiva fins a finals de setembre, on solen partir cap a Àfrica.

Dijous Llarder.

Recordar també que enguany, el Dijous Llarder, primer dia de Carnaval, cau el dia 16, d’aquest mes. Antigament, el Dijous Llarder, o Dijous Gras, a més de la berenada amb ensaïmades de tallades, marcava el començament d’una setmana destinada a atipar-se amb tot el que estava prohibit durant la Quaresma, que comença el dimecres següent, el Dimecres de Cendra (aquest any dia 22).

La Candelera.

El dia de la Candelera, patrona dels electricistes (la Candelera és la festa que, 40 dies després de Nadal, -se celebrà aquest passat dijous, dia 2 de febrer- commemorant la presentació de Jesús al temple de Jerusalem i la purificació de la seva mare, Maria, un ritu obligatori en la tradició jueva -Jesús i els seus pares eren jueus-basat en l’oferta i benedicció de candeles de cera), antigament era costum que les dones que havien parit durant l’any assistissin a missa, amb el seu fill i fessin un present. També era costum que els fidels guardessin les candeles per tal d’encendre-les en situacions de perill o necessitat.

Sant Blai.

A l´Església llatina, la festa de Sant Blai es celebra cada any el 3 de febrer (aquest passat divendres), tot i que l´Església Oriental fa memòria d’aquest sant l´11 del mateix mes. Sant Blai, invocat pel mal de coll, i com a protector i advocat dels mals de gola, va néixer a Sebaste (l´actual Turquia) a la segona meitat del segle III, va ser metge, bisbe i màrtir (davant la negativa de Blai d´adorar els “déus pagans”), sovint es retirava a una cova per pregar. En morir el bisbe de Sebaste, Blai fou elegit nou bisbe per l´aclamació dels preveres i dels cristians de la ciutat.

Cal dir que en els primers temps del cristianisme, els bisbes (molt al contrari d’ara) els elegia el mateix poble, amb total naturalitat.

Dites Populars del febrer:

• Febrer febrerí, el més curt i el més ruï.
• Al febrer treu flor l’ametller.
• A fi de febrer, jornal sencer.
• El febrer nou cares té.
• Guarda llenya al llenyater per a quan arriba el febrer.
• De la lluna de febrer no se n’espera res de bé.
• Bon temps del febrer, cua d’hivern al darrere.
• Orenetes pel febrer mal any ve.
• El febrer, de cap o de cua l’ha de fer.
• Si la Candelera plora l’hivern és fora. Si la Candelera riu l’hivern és viu. Tant si plora com si riu, ja ve l’estiu.
• Pel febrer abriga’t bé.
• Si el febrer no febreja, tot l’any bogeja.
• Pel mes de febrer un dia dolent i l’altre també
• Al febrer, abriga’t bé.
• Al febrer, faves a fer.
• Al febrer, l’home poda l’arbrer.
• Amb les febres del febrer, el metge no hi pot res.
• Avui febrer, demà Candeler i Sant Blai el darrer.
• Avui febrer, demà candelera. Santa Àgata tres dies al darrere.
• Bufa el febrer, març és al darrere.
• Curt com el mes de febrer.
• El febrer corre com un gos llebrer.
• El febrer, avergonyit, es tapa la cara i surt de nit.
• El febrer, un mes mentider.
• El fred de febrer és pitjor que el de gener.
• El porc mort pel febrer no sala bé.
• El sol de febrer, emmascara com un calderer.
• Els sants de guix pel febrer porten capa.
• Febrer acabat, xarxes al mar.
• Febrer encaputxat, bona collita de blat.
• Febrer nuvolat, bona anyada de blat.
• Febrer plujós, cara de gos.
• Febrer, febreret, set capes i un barret.
• Febrer, mes mentider, un dia dolent i l’altre també.
• Febrer, neu en darrer.
• La Candelera, el dia dos de febrer, endevina quin dia i mes és.
• La casa ben governada, pel febrer fa escabetxada.
• La neu de febrer, com aigua dins el paner.
• L’aigua de febrer sempre va bé.
• L’aigua del febrer, tota dins d’un calder.
• Les aigües de febrer van bé pel sementer.
• Lo febrer, de loco té.
• Lluna nova de febrer, primer diumenge de Quaresma.
• Mare de Déu de Candeler, segon dia de febrer; sant Blai a tres, endevina quin mes és.
• Maridatge de febrer, hereu a l’onzè.
• Neu de febrer, bona si és de primer.
• Nevades de febrer, pluges pel juny solen fer.
• Pel febrer neix el bon corder.
• Pel febrer, abriga’t bé.
• Pel febrer, el caragol correler.
• Pel gener, cerca les soques, que pel febrer les cremaràs totes.
• Pel gener, el mar se’n va i pel febrer el mar se’n ve.
• Quan febrer plora abril, riu.
• Quan febrer viu, el fred reviu.
• Qui sembra pel febrer, collita té.
• Si el febrer no febreja, tot l’any bogeja.
• Si et vols casar i vols encertar bé, casa’t el trenta de febrer.
• Val més un llop dintre un ramat que un febrer enriallat.
• Ventades calentes de febrer fan ric el metge i el fosser.
• Guarda llenya al llenyer per a quan arribi el febrer
• El febrer, pel cap o per la cua l’ha de fer

Per reflexionar.

• Un veritable mestre no et sorprèn amb la seva llum, t’ajuda a veure la que tens tu. (Anònim).

• Quan vulguis emprendre alguna cosa hi haurà molta gent que et dirà que no ho facis, quan vegin que no et poden aturar, et diran com ho has de fer, i quan finalment vegin que ho has aconseguit, diran que sempre van creure en tu. (Maxwell)
• No aixequis la veu, millora el teu argument. (Desmond Tutu).
• La vida comença quan la por acaba. (Osho).
• No vagis darrere jo. Tal vegada jo no sigui un líder. No vagis davant, per ventura jo no et vull seguir. Vine al meu costat per poder caminar junts. (Proverbi Ute)
• El poder dels pensaments et pot causar tant la malaltia com la curació. (Ibn Sina – Avicena).
• Els miracles ocorren quan dones més energia als teus somnis que a les teves pors. (Anònim).