Ara llegint
El llarg i sinuós camí de la patata cap als fogons

El llarg i sinuós camí de la patata cap als fogons

La celebració de la “Fira Nocturna de la Patata” a principis de juny i el “Concurç de Truita de Patata”, en el marc de les festes de Santa Margalida i Sant Jaume, per iniciativa de l’Ajuntament de sa Pobla, oferint una suggerent i variada oferta gastronòmica amb el tubercle solanàci com a principal ingredient, convida a fer-ne un tast de cada un dels plats elaborats, tradicionalment uns, i amb exquisit enginy d’altres. I al mateix temps convida a submergir-se en la indagació del paper que ha jugat la patata a l’alimentació i sosteniment de l’home, al llarg de la mil·lenària presència  de la planta patatera sobre la terra.

Camí cap a la cuina

Ficats en el tema, que bé podríem anomenar “la patata a la gastronomia”, no deixen de sorprendre les moltes i curioses circumstàncies, recels, dificultats i anècdotes per les quals ha hagut de travessar la patata fins a esdevenir un aliment, avui tan indispensable i omnipresent en l’elaboració de milers de plats, propis de totes les cultures gastronòmiques del planeta; plats, que van des dels més humils, senzills i econòmics als més sofisticats, tots ells prou apetitosos.

Un calderó de patata a punt de menjar. (Foto: Joan Payeras)

Conte Fernández Nogueira en la seva història, que a Espanya, les grans àrees de cultiu de la patata s’estenien en les zones que primer van rebre la visita de les naus que arribaven procedents del Nou Món i que van ser Canàries, Andalusia, Galícia i el País Basc, les regions on apareixen les primeres referències de plantacions i varietats de patates. Entre 1730-1735, els monestirs feudals de Galícia obligaven els seus colons a plantar i consumir la patata per sobreviure a la fam que va sobrevenir a causa de l’epidèmia que van patir els castanyers, el fruit dels quals, la castanya, constituïa la base de l’alimentació de la població gallega. Tot i ser uns anys de fam i pesta, els llauradors seguien sent molt reticents al consum de la patata com a aliment, ja que se la considerava causant de la pesta i altres mals, fins al punt de denominar-la “l’arrel del diable”.

Seria, segons coincideixen diversos estudiosos, entre els anys 1750 a 1780, quan la patata es va anar obrint camí en la gastronomia de l’època i va començar a prendre presència en els fogons, cuinada de diferents formes; cuites, rostides, o com a acompanyament d’altres productes alimentaris, especialment la carn, fins a esdevenir un ingredient molt important en la dieta alimentària de tota la humanitat.

El triatge de la patata pel seu posterior consum i exportació. (Foto: Joan Payeras)

Tornant al nostre país i als diferents costums de cuinar la patata, va ser la seva preparació en truita, una recepta genuïnament espanyola, present en totes les regions fins al punt de ser coneguda mundialment com a “Tortilla Española”, de la qual deia Pérez Lugín, que “és un dels plats més intel·ligents de la història de la cuina mundial”, ja que, segons l’escriptor madrileny a ningú se  li havia ocorregut abans ajuntar i barrejar, sobre una base lleugera de greix (oli), a les patates amb ous amb el resultat d’un exquisit maridatge, no exempt d’enginy a l’hora d’aplicar, cadascú, el seu particular toc a tan senzilla recepta.

Fent referència a les seves qualitats alimentàries i al seu valor gastronòmic, ens remetem al llibre, obra de la periodista i escriptora poblera, Margalida Socías Mir “de … Sa Pobla, patates” (passic 2008) que diu que “el color de la patata és molt important per saber com s’ha de cuinar”, aclarint que quan  es parla del color es refereix a la pasta del tubercle, no al color exterior de la pell. “Hi ha patates de diversos colors en la seva polpa; blanca groga, vermella i fins i tot de color negre. Igualment, la pell ens donarà una pista de si la patata és novella o si és vella, de pell més gruixuda.

Així mateix ens parla Socías, de la composició en nutrients de la patata dient que “ens aporta unes 80 quilocalories per cada cent grams, però també ens aporta proteïnes, hidrats de carboni, fibra, calci, potassi, magnesi, fluor, coure, àcid fòlic i en menor quantitat, lípids”, afegint que menjar una patata amb la seva pell aporta prop de la meitat d’ingesta de vitamina C. L’esmentat llibre ofereix un receptari amb quaranta plats (38 salats i 2 dolços) cuinats tradicionalment a sa Pobla, amb la patata com a ingredient més o menys important.

Fins aquí el llarg i sinuós, gairebé llegendari, discórrer de la patata en el seu camí cap a la cuina, fins a esdevenir un ingredient de tan apreciada presència i polivalència en la gastronomia mundial, i a la qual, de cada dia, l’home li dedica més imaginació i enginy culinari.

Fira de la patata 2021

La Fira Nocturna de la Patata que aquest any se celebrarà els dies: 4, 5, 6, 11, 12 i 13 de juny.  Hi participaran 12 establiments de restauració locals que oferiran els seus plats elaborats amb la patata com a principal ingredient. Un any més, per les restriccions derivades de la Covid-19, la fira no serà presencial a la Plaça Major. Els restaurants i bars participants, a més de servir les seves especialitats als seus locals, respectant les mesures de seguretat, elaboraran menjar per encàrrec i per endur-se’n.   

Imatge de la Fira Noctuna d’antany. (Foto: Joan Payerás)

Tonada de treure patates

Com totes les feines del camp mallorquí, la tasca de treure patates, té la seva pròpia tonada, quina partitura musical i lletra troben publicades, així com el comentari literari sobre aquesta, al llibre “Cuadernos de Música Folklorica Balear”

Diu l’article que fa referència a dita tonada, que “és la mateixa cançó que antigament es cantava a les feines d’esterrossar, escardar i fer herba, ja que el conreu de la patata, com ja s’ha dit data de mitjan segle XVIII.

Ai, Bonjesuset amorós

Ai! amorós en tota cosa

Ai! els meus pecats me fan nosa

Ai! per entrar en el cel amb vos

Ai! Bonjesuset amorós.

Disponible en Google Play

© 2020 Fora Vila Verd

Anar a dalt