El periodista italià Davide Bortone, dos dies per tastar 139 vins mallorquins
Què fa que un vi sigui capaç de parlar del lloc d’on prové? La resposta pot trobar-se en les varietats, els sòls, el clima o la manera d’elaborar-lo, però també en aquelles sensacions difícils de definir que converteixen un vi en una expressió recognoscible del seu territori. A Mallorca, aquesta personalitat sembla tenir, segons la primera impressió d’un tastador internacional, una marcada dimensió mineral i salina.
Durant dos dies, Davide Bortone, director de Winemag.it i membre de l’Ordine dei Giornalisti della Lombardia, ha recorregut una part significativa del panorama vitivinícola mallorquí amb un extens tast organitzat a les instal·lacions del Consell Regulador de la Denominació d’Origen Pla i Llevant. En total, ha tastat 139 referències procedents de més de 40 cellers.
L’exercici ha anat molt més enllà d’una simple selecció de vins. Escumosos, blancs, rosats, negres i vins dolços han permès al periodista italià acostar-se a una realitat vitivinícola diversa, marcada per diferents varietats, estils i formes d’interpretar el territori.
I, en aquest mosaic, els vins de la DO Pla i Llevant han tingut un pes especialment destacat.
Una denominació que reivindica la diversitat
El tast ha servit perquè Bortone pogués aprofundir en els diferents perfils que ofereixen els cellers de la DO Pla i Llevant. La varietat de mostres ha posat de manifest que la identitat d’una denominació d’origen no implica necessàriament uniformitat.
Al contrari: darrere una mateixa marca territorial hi conviuen maneres diferents d’entendre el vi. Les varietats pròpies de Mallorca comparteixen espai amb diferents tècniques d’elaboració, criances i estils, en una combinació que permet als cellers construir interpretacions particulars del territori.
Aquesta diversitat és especialment visible quan el tast incorpora totes les tipologies. Els blancs poden oferir una lectura diferent de la mateixa terra que els negres, mentre que els escumosos o els vins dolços amplien encara més el ventall d’expressions possibles.
Per a Bortone, però, aquesta heterogeneïtat no dilueix la identitat mallorquina. Més aviat contribueix a reforçar-la.
La mineralitat com a senyal d’identitat
Entre les impressions que ha compartit durant les jornades, Bortone ha destacat especialment el caràcter mineral i salí que percep en els vins de Mallorca. Són dues característiques que, en la seva lectura, contribueixen a donar-los una personalitat diferenciada i una connexió clara amb l’entorn insular.
La sensació salina remet inevitablement a un territori envoltat de mar i profundament mediterrani, mentre que la mineralitat afegeix una dimensió de profunditat i singularitat a les elaboracions.
No es tracta, en qualsevol cas, d’una característica que defineixi per si sola tots els vins de l’illa, sinó d’una de les impressions que han emergit amb força d’un tast especialment ampli.
I és precisament l’amplitud de la mostra —139 vins en només dues jornades— la que dona especial interès a aquesta primera lectura.
139 vins per entendre una illa
Tastar 139 referències permet observar Mallorca des de molts angles. Cada ampolla ofereix una interpretació concreta, però la suma de totes construeix una imatge molt més completa del territori vitivinícola.
Hi apareixen la tradició i la innovació, les varietats autòctones i diferents opcions d’elaboració. També hi ha diferències entre zones, sòls i microclimes. El resultat és un sector que no es pot explicar a partir d’un únic perfil de vi.
La visita de Bortone ha permès precisament fer aquesta lectura transversal: Mallorca és una realitat vitivinícola plural, però amb elements comuns que ajuden a construir una identitat pròpia.
Aquesta capacitat de combinar diversitat i personalitat pot ser un dels principals actius del vi mallorquí en un mercat cada vegada més interessat en vins que, més enllà de la qualitat, siguin capaços d’explicar un territori.
Una mirada que abraça tota la vitivinicultura
Tot i que una part molt important del tast s’ha centrat en els vins de la DO Pla i Llevant, el recorregut ha inclòs també referències de la DO Binissalem i de Vi de la Terra Mallorca.
Aquesta amplitud ha permès al periodista italià obtenir una perspectiva més global de l’illa i comparar diferents procedències, varietats i maneres d’elaborar.
La comparació entre aquestes realitats ajuda a entendre Mallorca com un territori vitivinícola amb múltiples expressions. Les denominacions i indicacions geogràfiques aporten identitats diferenciades, però totes comparteixen un marc mediterrani que condiciona la viticultura i la manera com el territori es manifesta dins la copa.
«Vins únics, amb una essència pròpia»
La conclusió més contundent de les primeres impressions de Bortone és la reivindicació de la singularitat. Al llarg dels tastos, el periodista ha defensat que els vins de Mallorca no tenen res a envejar als d’altres grans regions vitivinícoles.
Més que una qüestió de comparacions o de puntuacions, el valor que ha posat damunt la taula és la capacitat dels vins mallorquins de diferenciar-se.
En un mercat internacional en què cada vegada té més pes la procedència, aquesta característica pot ser especialment rellevant. Els consumidors i els professionals busquen vins que no només siguin correctes o de qualitat, sinó que transmetin alguna cosa sobre el lloc on han estat elaborats.
En aquest sentit, la mineralitat, la salinitat i el caràcter mediterrani que Bortone ha identificat poden funcionar com a elements d’una mateixa narrativa: la d’uns vins arrelats a una illa i capaços de transmetre’n l’essència.
De la primera impressió a la valoració definitiva
El tast, però, encara no ha escrit el punt final. Les valoracions concretes de Bortone sobre les referències tastades estan pendents de completar el seu procés d’anàlisi.
Per tant, més que un veredicte definitiu, les impressions d’aquestes dues jornades constitueixen una primera fotografia del vi mallorquí vista des de fora. Una mirada internacional que ha pogut analitzar, en un període molt concentrat, una mostra excepcionalment àmplia de la producció de l’illa.
El resultat inicial és clarament positiu. I, sobretot, apunta cap a un dels arguments que el sector vitivinícola mallorquí fa temps que reivindica: la capacitat de construir vins amb identitat pròpia.
Després de 139 copes, més de 40 cellers i tres grans àmbits d’origen —DO Pla i Llevant, DO Binissalem i Vi de la Terra Mallorca—, queda una idea per damunt de totes les altres: Mallorca té una veu pròpia dins el món del vi.
Una veu mediterrània, mineral i salina. Però, sobretot, una veu singular.