Els Bous de Costitx, 130 anys exigint el retorn de Madrid
Els Bous de Costitx són tres escultures prehistòriques de bronze trobades a Mallorca i constitueixen una de les troballes arqueològiques més importants de la cultura talaiòtica realitzades a l’illa. Representen dos bous adults i una vedella, i són especialment coneguts perquè, més de 130 anys després de la seva descoberta, encara es conserven a Madrid, al Museu Arqueològic Nacional, malgrat les repetides reivindicacions perquè tornin a Mallorca.
La seva història combina arqueologia, religió, patrimoni i un debat sobre la restitució de les peces històriques a l’illa d’on procedeixen.
Els Bous de Costitx són concretament tres caps de bou de bronze, de factura molt acurada, que daten aproximadament dels segles V al III abans de Crist, en el període posttalaiòtic de la prehistòria mallorquina. Les escultures representen dos animals adults i un exemplar jove. Destaquen per les banyes llargues i corbades, semblants a una lira, i pels detalls anatòmics del morro, les fosses nasals i els ulls.
Les peces es varen fabricar mitjançant la tècnica de la cera perduda, un procediment que permet obtenir escultures metàl·liques amb un elevat grau de detall.
La seva importància rau tant en la qualitat artística com en el que ens expliquen sobre les creences religioses de les comunitats que habitaven Mallorca fa més de dos mil anys.
On i quan es varen trobar?
Els caps de bou es varen descobrir al jaciment de Son Corró, al terme municipal de Costitx, durant el segle XIX. Les fonts històriques situen la troballa l’any 1894 o el 1895. Les escultures varen aparèixer en un antic santuari relacionat amb la cultura talaiòtica. Juntament amb els caps, es varen trobar altres elements arqueològics, entre els quals hi havia banyes i orelles de bronze.
El jaciment de Son Corró és especialment rellevant perquè aporta informació sobre les pràctiques religioses de les comunitats prehistòriques de Mallorca.
Segons la interpretació arqueològica més estesa, els caps formaven part del mobiliari o de la decoració ritual del santuari i podrien haver estat col·locats damunt suports o columnes.
El significat religiós dels Bous de Costitx és una de les qüestions més interessants de la seva història. La interpretació més acceptada relaciona les escultures amb el culte al bou, una pràctica religiosa coneguda en diverses civilitzacions de la Mediterrània antiga.
El bou era un animal associat a la força, la fecunditat i la capacitat reproductiva. En societats agrícoles i ramaderes, aquestes característiques podien adquirir una dimensió simbòlica i religiosa vinculada a la fertilitat de la terra, la reproducció dels animals i la prosperitat de la comunitat.
Les troballes del santuari de Son Corró han permès plantejar que s’hi celebraven cerimònies rituals, possiblement amb ofrenes, sacrificis d’animals i àpats comunitaris.
Tanmateix, no es coneix amb certesa la funció exacta de les tres escultures ni totes les particularitats del culte que s’hi practicava. La interpretació religiosa és la principal hipòtesi arqueològica, però hi ha altres teories sobre l’origen i la funció de les peces.
Per què són a Madrid?
Aquesta és la qüestió que ha convertit els Bous de Costitx en un símbol de la reivindicació patrimonial de Mallorca. Després de la descoberta, les peces varen passar a mans del Museu Arqueològic Nacional, a Madrid, on es conserven actualment.
Segons la documentació històrica recollida en diverses publicacions, el propietari dels terrenys on es varen trobar, Joan Vallespir, les va vendre per 3.500 pessetes. Les gestions que es varen fer des de Mallorca per evitar que sortissin de l’illa no varen aconseguir impedir-ne el trasllat.
Des d’aleshores, els tres caps de bou formen part de les col·leccions del Museu Arqueològic Nacional. El fet que unes peces tan representatives de la prehistòria mallorquina es trobin fora de l’illa ha alimentat durant dècades les demandes perquè tornin al seu lloc d’origen.
A Costitx es poden veure reproduccions de les escultures al Casal de Cultura, instal·lades l’any 1985.
Un debat que continua obert
El retorn de les escultures a Mallorca ha tornat a situar-se al centre del debat patrimonial. El març de 2026, la negativa de l’Estat a cedir temporalment els tres caps de bou per exposar-los al Museu de Mallorca va reactivar les reivindicacions de les institucions insulars.
Aquesta mateixa setmana, el Ple del Consell de Mallorca ha aprovat per unanimitat la creació d’una comissió per coordinar les gestions encaminades a traslladar els Bous de Costitx del Museu Arqueològic Nacional al Museu de Mallorca. L’acord dona continuïtat a una moció aprovada el novembre de 2025 per impulsar el retorn de les peces.
La comissió ha de servir per coordinar les actuacions de les diferents administracions implicades i avançar en la reivindicació que aquestes escultures prehistòriques tornin a l’illa on varen ser descobertes. L’acord, però, no significa que el trasllat ja s’hagi produït ni que estigui garantit.
Els Bous de Costitx tenen un valor que va més enllà de la seva qualitat artística. Són testimonis materials de les creences, les pràctiques rituals i les capacitats tècniques de les comunitats prehistòriques de Mallorca. També s’han convertit en un símbol d’identitat per al municipi de Costitx i en una de les imatges més reconegudes del patrimoni arqueològic mallorquí.
La seva història planteja, a més, una qüestió de fons: qui ha de custodiar i on s’han d’exposar les peces arqueològiques que formen part de la memòria històrica d’un territori?