El santuari de Lluc, espiritualitat a la Serra de Tramuntana

El santuari de Lluc està ja custodiat per part de tres membres de l’Església de Mallorca, ja que la titularitat del centre de l’espiritualitat mallorquina a la part forana sempre ha estat del Bisbat de Mallorca. En el Repartiment, les terres d’Escorca correspongueren a la porció reial i un dels principals titulars de terres fou l’infant Pere de Portugal. Cal significar, per a qui tingui l’oportunitat de visitar una de les joies mallorquines d’època medieval que, la conquesta catalana del 1229, va establir la creació d’una parròquia.

Es va construir una petita església gòtica dedicada a Sant Pere, a l’antiga alqueria o districte Al-yibal, és a dir, la muntanya. Precisament el 1246, el rector esmentava com els llocs més importants del terme, Almallutx, Sa Calobra,Escorca i Lluc, on ja es documenta una capella dedicada a la Mare de Déu que romania encara sota la jurisdicció del rector d’Escorca. L’esmentada capella esdevingué objected’una veneració que, ja al segle XIII, atreia gent de tota Mallorca, que hi acudia en pelegrinatge.

L’equip que a partir d’aquest setembre de 2019 atendrà el Santuari de Llucseràconformat per mossèn Marià Gastalver Martín, prior del Santuari i rector de la Parròquia de Nostra Senyora de Lluc i Sant Pere, monsenyor Antoni Burguera Cabrer i mossèn Toni MorenoBernat, diaca.A la vegada, l’equip comptarà amb ajudes puntuals per part de diferentspreveres que, de forma voluntària i periòdica, hi col·laboraran. A ells se sumen els laics ilaiques que treballen ja en les institucions i dependències del Santuari de la Mare de Déu, i que continuaran oferint la seva inestimable ajuda en la nova etapa pastoral.

L’entrega i dedicació al Santuaridels Missioners dels Sagrats Cors ha estat al llarg de 128 anys de presència ininterrompuda.Els Missioners dels Sagrats Cors es varen fer càrrec de l’administració del Santuari de Lluc l’any 1891 , un any després de la seva fundació el 1890, atenent a la sol·licitud de qui era llavors Bisbe de Mallorca, Jacint M. Cervera.Des de llavors, els missioners, coneguts precisament a Mallorca com els pares de Lluc, han treballat incansablement perquè el Santuari de Lluc fos realment la casa pairal de tots els mallorquins, desenvolupant una meritòria tasca que ha implicat tant el sosteniment material com la dimensió pastoral i espiritual de la Casa de la Moreneta.

En aquest sentit s’ha de ressaltar la seva feina des de tres àmbits: el pastoral, el cultural i l’administració del santuari. Des del punt de vista cultural, la seva labor s’ha centrat en la preservació de la identitat mallorquina com la mateixa llengua catalana, però també accions patrimonials que han fet que Lluc sigui un referent. L’arxiu del Santuari de Lluc és un dels exponents més importants per conèixer la història de Mallorca i té sèries documentals que ens ajuden a posar fisonomia religiosa i civil a un epicentre de la història de l’illa. Algunes publicacions que la congregació de missioners ha impulsat aquest darrers anys ha fet que surtin a la llum notícies inèdites que han enriquit el panorama científic des de l’àmbit de les humanitats a Mallorca. Per altra banda, el Museu de Lluc enfocà el final del segle XX i el segle XXI amb noves identitats museogràfiques i museològiques que donaren prestigi i valor a les col·leccions Mulet, Bardolet, entre d’altres d’importància. Persones com la doctora Elvira González, qui fou directora d’aquesta prestigiosa entitat cultural, ajudaren a comunicar, investigar, promocionar i dirigir un museu que en aquests darrers anys ha agafat una tendència positiva per a les visites de residents i no residents. Cal advertir que el santuari, en la seva integritat, és un pulmó també turístic, un destí únic dins la Mediterrània.

Ara són tres persones encarregades de vetllar per aquesta flama pastoral i cultural que poua les seves arrels dins la nostra identitat illenca. Marià Gastalver(Palma, 1958) havia estat rector de les parròquies de Sóller, Fornalutx, Bunyola, Port de Sóller, Palmanyola, l’Horta i Biniaraix. És, a més, vicari episcopal de Territori de Palma i Tramuntana-Ponent. Antoni Burguera Cabrer (1953) ha estat rector de les parròquies de Sant Sebastià i Beat Ramon Llull de Palma. Toni Moreno Bernat(1968) ha estat diaca al servei de les parròquies de Sóller, Fornalutx, Bunyola, Port de Sóller, Palmanyola, l’Horta i Biniaraix.

D’ençà de la notificació del retorn de la cura del Santuari de Lluc a la Diòcesi de Mallorca, per part del Consell General dels Missioners dels Sagrats Cors, ambdues institucions es posaren a treballar per trobar solucions que garanteixin l’atenció global que el Santuari ofereix diàriament a centenars de persones.

Fruit d’aquest interès foren diverses les visites que el bisbe de Mallorca va fer a la comunitat dels Missioners dels Sagrats Cors de Lluc, treballadors del Santuari i mestres i pares de l’Escolania.A partir d’aquí es va crear una comissió mixta per estudiar tots els aspectes relacionats amb l’etapa de transició. Aquesta comissió mixta, formada per sis persones, i nomenada pel bisbe de Mallorca i el superior general dels Missioners dels Sagrats Cors, fou l’encarregada de gestionar el temps de transició en el Santuari de Lluc durant el traspàs d’una institució a l’altra. La història d’aquest espai sagrat a la Serra de Tramuntana esdevé un clar sentiment de pertinença i responsabilitat per encarar el segle XXI amb una atenció a tots els aspectes vius i patrimonials de Lluc.

Per exemple, el camí dels Misteris. A la plaça des Lledoner del santuari de Lluc comença el camí dels misteris, una passejada recomanada a tots els visitants. Consisteix en una ruta empedrada que ascendeix al pujol de sa Trobada on, segons la tradició, es trobà la imatge de la Mare de Déu de Lluc. El camí descriu l’itinerari de pujada, on es localitzen els misteris i el cementeri, i un de baixada. Els misteris són cinc conjunts monumentals de pedra dotats de tres alts relleus de bronze cada un, que representen els misteris del Rosari.

En el projecte hi participaren reconeguts arquitectes com Joan Rubió i Guillem Reynés, assessorats per Antoni Gaudí i també l’escultor català Josep Llimona, que obrà els medallons. El conjunt fou acabat l’any 1913 i a cada escultura es poden distingir tres tipus de misteris: els del goig, en forma d’arc de mig punt i que simbolitzen la promesa de la benaurança; els misteris del dolor, que són quadrats; i els misteris de glòria, tancats dins un cèrcol, i que simbolitzen el triomf i la magnificència.

Al cap cimal del pujol podem gaudir d’unes vistes espectaculars de la basílica, el clot d’Albarca i les muntanyes de l’entorn. Aquí també trobarem una gran creu transportada des de Jerusalem per la peregrinació espanyola a Terra Santa l’any 1910, i als seus peus, una escultura de ferro indica el lloc on, segons la llegenda, un pastoret trobà la imatge de la Mare de Déu de Lluc. Història, natura, paisatge, cultura, patrimoni, explotacions agrícoles són valors que cal conservar en honor a generacions i generacions de persones nascudes o que han peregrinat o s’han instal·lat a Escorca i han deixat una petjada fonamental per al present i futur de la nostra terra.

Cal conscienciar les noves generacions de mallorquins de la importància de servar, en especial, les fonts orals de generacions de persones que han llaurat i conrat les finques a la Serra de Tramuntana, avui catalogada com a Patrimoni Mundial en categoria de Paisatge Cultural.

Al llarg de la història, els habitants d’Escorca, aprofitant els recursos naturals, s’han dedicat principalment a les tasques agràries, tot i que l’explotació forestal, per la considerable extensió de les masses boscoses, també ha constituït un important pilar de l’economia del terme. Amb l’agricultura i la ramaderia, la caça de nombroses espècies, realitzada mitjançant diverses modalitats, tradicionalment ha constituït un important complement de l’alimentació i l’economia muntanyenca. Els ramats oví, porquí, cabrum, equí, i fins i tot, boví, han pasturat al llarg dels segles  per les valls i les muntanyes del terme d’Escorca.

Entre les possessions especialment dedicades a la ramaderia ovina destacaven les de Cals Reis, sa Casa Nova, Turixant, Alcanella, Cosconar i Femenia. Tot i la decadència evident del món agrari, encara diverses possessions mantenen algunes activitats de l’antic sistema de guarda d’ovelles, l’explotació forestal i el lloguer de caceres.

A Mortitx es plantaren fruiters en el context d’una agricultura força especialitzada i productiva. Però el sector més important és el format pels serveis adreçat als nombrosos turistes atrets per aquest espai immens d’activitats de lleure i que diàriament arriben al port de sa Calobra i al Santuari de Lluc, principals pols d’atracció. En el centre de religiositat popular per excel·lència, vora els porxets del monestir, alguns bars i restaurants, juntament amb un hotel a sa Calobra i cel·les al Santuari completen l’oferta de restauració i allotjament del terme municipal d’Escorca.

Molt a prop del Santuari, raja fresca l’aigua que reconforta al pelegrí que arriba fatigat a Lluc pel camí vell. Es va canalitzar el 1589 cap al santuari, coneguda antigament com la font de Pi i font dels Polls, la construcció d’una volta feu que canviés aquests noms antics per la denominació actual. Una imatge de la mare de Déu presideix la surgència de l’aigua.

La basílica de la Mare de Déu o de Santa Maria de Lluc, l’arxiu prioral, el museu i l’Escolania de blavets són els pilars culturals, artístics, històrics i musicals d’un dels llocs més prestigiosos de Mallorca. Documents històrics de gran valor, retaules, imatges escultòriques i pintures damunt tela conformen els testimonis més nostrats de la Serra de Tramuntana i que estan a disposició de consulta o gaudi del visitant que vulgui aprofundir-hi.

Una part essencial on el santuari, des de la comunitat de Missioners i l’administració, ha fet una passa endavant, aquests darrers anys, és en el seu vessant ecològic. Seguint el nou paradigma en el qual l’Encíclica papal “Laudato Si” apunta sobre la Casa Comú, que és el nostre planeta Terra, la gestió dels recursos ha fet que per exemple l’energia del santuari es generés amb biomassa. La biomassa forestal és una font d’energia renovable que s’obté a partir de treballs forestals, de cultius energètics o com a subproducte de la indústria de primera transformació de la fusta. Aquesta és una aposta significativa cap a la reconversió dels recursos naturals en energia, és a dir, cercar l’eficiència energètica amb els pins que per exemple acaben la seva vida a la mateixa Serra de Tramuntana.

#Foravila