Electrificació de les marjals pobleres

   A través de tres reportatges anteriors publicats a Fora Vila els passats dies 6, 13 i 20 de setembre, contarem l’arribada a les marjals pobleres dels motors d’explosió i la gran importància que aquells tingueren, durant dècades, de cara al progrés de noves tècniques de regadiu.

   Però, no massa anys després, els motos d’explosió es veren desplaçats de dins les casetes de marjal per esser substituïts pels motors elèctrics. Un altre signe de progrés s’aniria imposant per avançar en la mecanització del camp, ara amb la seva electrificació.

   Amb la electrificació progressiva de les finques de conreu, a poc a poc, foren arraconats els motors d’explosió, per donar pas als motors elèctrics que impulsaven les distintes bombes d’extracció d’aigua, especialment les centrífugues, fins arribar a les bombes submergides dotades de les més avençades tecnologies, aplicables al rec per aspersió.

   El primer motor elèctric, segons consta documentalment, va ser instal·lat a la finca de dona Joana Socias Caimari, tia del enginyer Bartomeu Comas Socias, qui s’encarregava de totes les instal·lacions elèctriques que activaven un motor de cinc cavalls de potència, que transmetien la seva força, per mediació d’una politja i una corretja, a una bomba centrífuga, capaç d’extreure 500 litres d’aigua per minut, o sia 30 metres cúbics per hora. El segon motor elèctric i centrífuga, s’instal·laren a la finca de Son Monjo, propietat de Sebastià Galmés, i així, fins a set el mateix any 1916.

  A l’any següent, el 1917, diu la crònica que s’instal·laren altres 24 motors elèctrics que feren un total de 31, dotze dels quals foren aplicats a sínies amb bons resultats, per substituir la força animal i guanyar rapidesa en el procés de extracció de l’aigua. «Però el més ideal es la bomba centrífuga -afegia la informació- que sense ser un aparell voluminós i més bé silenciós treu una gran quantitat d’aigua.»

   Els primers motors elèctrics eren alimentats per la central que la companyia catalana amb seu a Sabadell ‘Energia Eléctrica Balear’ tenia ubicada a Alcúdia, i era transportada a través d’una línia d’alta tensió de 11 mil voltis, que a través de quatre casetes de transformació, rebaixaven la corrent a 220 voltis, alimentant directament els motors.

  Amb tot aquell procés de mecanització i electrificació del camp el problema de l’aigua pel rec dels conreus, que tant preocupava a les generacions pobleres de finals del segle XVIII i principis del XIX, quedava solucionat al llarg d’un període de 50 anys, de constant lluita i d’un treballat procés d’evolució tecnològica.

Apunts històrics

   Gràcies a la informació i documentació facilitada per Gabiel Capó Caiamri «Botilla», mestre electricista i professor de Formació Professional, podem oferir alguns apunts històrics relacionats amb el procés de la electrificació de les terres de conreu de sa Pobla. Una millora que suposaria grans beneficis i comoditats pel sector agrari en general.

   Així, ens assabentam, de fets tan curiosos, com per exemple aquest que publicava a la seva crònica la revista Sa Marjal del mes de març de 1916, que deia textualment:

   Any 1916, març dia 12.- A les tres de la tarde proven un motor elèctric a un pou o sínia de s’Hort de Gaieta, i dona un resultat tan brillant que treu doble aigua que un molí. ¡Llàstima que surti un poc massa cara!

   Any 1916, juny dia 20.- S’enginyer Don Bartomeu Comas mos ha dit que ja han posat sis motors elèctrics per treure aigua i regar ses nostres marjals, i donen un resultat extraordinari. Sa companyia que és ‘Energia Elèctrica Balear’ , d’Alcúdia, encare en vol posar algun més, just per prova, i si es costos des fluït son econòmics en posaran moltíssims més. També es tracta de posar motors elèctrics de gran potència a ses màquines de s’Albufera. ¡Endevant ses atxes; i visca es progrés moral i material!

   Sense entrar en detalls tècnics, al que sí deixen clar els continguts d’aquestes dues cròniques es que l’any 1916 del passat segle començava la electrificació dels sistemes de d’extreure aigua a les marjals pobleres. Tímidament, però amb ambiciosos projectes damunt la taula, s’anava imposant el progrés dins el sector agrícola, amb noves tecnologies, que, a poc a poc, deixarien enrere les sínies, els molins i, fins i tot, els motors d’explosió.

   De que els motors elèctrics, anaven guanyant terreny dins les marjals de sa Pobla, en dona bona compta, el comentari, també publicat a la revista Sa Marjal, que, al mateix temps deixa una prova evident de l’enginy aplicat per tal de aconseguir un major rendiment als sistemes de rec:

    Any 1919.- octubre. ¡MÉS AIGO!  A sa gran quantitat d’aigua que treuen ses 2.000 sínies, els 340 molins i els 55 motors dels que parlarem l’any 1917, hem d’anyadir que Don Juan Franch Socias el dit any tengué la bona ocurrència d’aplicar un motor elèctric a una sínia antiga, de cadufs, que te en el seu hort de tarongers, ran de la Vila i veïnat de s’Hort d’en Julià i va donar un resultat tan excel·lent que ja n’hi ha una partida.

   Enguany don Rafel Torres Cladera ha donat una passa més: a una sínia antiga de Son Tut, en lloc d’un rest hi ha penjat dos rests, cada un dels quals du 70 cadufs de test, o sien en conjunt 140 cadufs de vuit litres cada un. A pesar de tenir aquesta sínia quinze metres,  o sien més de 75 pams de profunditat, amb un motor elèctric de tres cavalls de força treu més de mil litres d’aigua per minut; els cadufs surten a caramull i treuen una corrent tan cabdalossa que poden fer tres recs.   

  Amb sa corrent normal o de costum sa s´nia de Son Tut pot regar quaranta-cinc quartons, veient el bon resultat que dona ja n’hi ha varis que n’han instal·lades de iguals, entre altres l’amo en Jaume Reinés ‘Neca’, en el Camp del Pont establit enguany mateix. Son moltíssimes ses persones que han volgut veure l’invent del senyor Torres; per de prompta totes ses persones intel·ligents de sa Pobla i dels pobles veïnats, alguns enginyers de Palma i de Barcelona, i tres enginyers francesos.

Augment de la demanda de electricitat

   Vistos els bons resultats de la energia elèctrica aplicada als sistemes de rec, la demanda d’electricitat a sa Pobla experimentava un notable augment. A més eren freqüents els talls de fluït i altres deficiències en el subministrament per part de GESA. Tals circumstàncies animaren a certes persones amb possibilitats econòmiques a muntar centrals productores de fluït elèctric. Així, l’any 1923, l’enginyer Bartomeu Socias va instal·lar i dirigir la «Fábrica Electrolítica».

   L’any 1933, el qui havia estat batle de sa Pobla, Miquel Crespí Pons «Verdera» va establir la companyia «Energica Agrícola de Son Vivot», coneguda popularment com «sa central de Son Vivot».

   Per la seva banda, l’any 1943, Pere Antoni Aguiló «Mariaina», va instal·lar a la seva farinera un generador i una alternadora, productores d’electricitat.

Producció insuficient

   Segons un article publicat a la revista local Vialfás de 16 de setembre de 1961, signat pel misser Rafael Franch, «La posada en funcionament de noves centrals elèctriques no ha esgotat ni satisfet en la mesura necessària la nostra capacitat de consum, ja que el sector agrícola just just ha rebut els beneficis de tan extraordinari procés de desenvolupament elèctric.»

   Així mateix, Rafel Franch, en el seu article reivindicava la electrificació de les terres de cultiu de sa Pobla que permetés la instal·lació de motors elèctrics per l’extracció de l’aigua, i en un futur la seva distribució a través de canonades i reg per aspersió.

   Argumentava Franch en el seu comentari que en aquells moments, començaments de la dècada dels 60, «Segons nota facilitada per la Germandad de Llauradors, existeixen a la nostra comarca, amb usuaris residents a la nostra vila; 850 motors a petroli agrícola, 650 a gasoil i 175 a gas pobre, que consumeixen anualment 500.000 litres de petroli i 800.000 litres de gasoil.»

   Franch reflexionava que amb aquestes xifres resultava indiscutible que la electrificació de les marjals, substituint els esmentats motos de combustió per altres elèctrics, suposarien considerables beneficis per la economia local, a més d’afavorir l’Estat amb l’estalvi de divises, a més d’un estalvi local, ja que el sistema elèctric d’extracció d’aigua resulta menys costós, no només pel preu més baix de l’energia elèctrica en comparació als carburants, a més de reduir els costos de les instal·lacions i el seu manteniment que exigeixen els motors d’explosió.

   També pensava Rafel Franch que «La electrificació general dels nostres camps no podia ser obra de la inversió privada, si no que ha de ser realitzada amb inversió pública o estatal, que no només ha de perseguir l’obtenció de fins estrictament econòmics, si no, també, altres de caràcter social i proteccionistes per els nombrosos petits propietaris, a la vegada treballadors que estan vinculats a l’explotació dels seus terrenys de reguiu, mereixedors de preferent atenció pública, tant per les seves explotacions exportables, com per assegurar la seva continuïtat i permanència en l’explotació de les seves finques, que exigeixen constants esforços humans, moltes vegades  no recompensats degut als elevats costos de producció dels seus conreus.

En constant i ràpida evolució

Com si s’hagueren escoltades les reflexions i reivindicacions exposades per Rafel Franch al seu article, el cert és que precisament a aquella dècada dels anys 60, el procés d’electrificació de les marjals pobleres va experimentar  una constant i ràpida evolució que s’anava fent palesa dins el paisatge foraviler amb la presència d’extensos ramats de fils d’electricitat, altes torres metàl·liques per sostenir-los, transformadors, i casetes de transformació de potència.

   I, a la vorera esquerra de la carretera que uneix sa Pobla i Muro, a la mateixa sortida del poble, es va aixecar la Sub-estació elèctrica de sa Pobla, quina silueta, entremesclada amb alguns molins que encara conservaven el seu ramell, dibuixaven un paisatge que ens transportava entre la notàlgia i la modernitat. Una subestació elèctrica que precisament es projectar al seu emplaçament tenint en compta, la proximitat amb la central tèrmica d’Alcúdia i el constant increment que experimentava la instal·lació a la comarca de sa Pobla i Muro de grups motobomba elèctrics per l’extracció d’aigua pel reg de les finques.

   Hi ha constància que a mitjans i finals de la dècada dels anys 60, a la dita comarca de sa Pobla i Muro, existia una xarxa elèctrica a distints transformadors de les marjals que distribuïen a una tensió de 440 volts. A alguns motors es modificava les connexions dels bobinats (2020/380 a 440/660 o els 125/220 a 250/440), mentre altres adquirien la tensió de 440 volts, com es el cas dels motors marca Mirelli.

Més avenços

   A més de significar un important progrés en el sistema d’extracció de l’aigua dels pous, l’electrificació del camp, va introduir nous avenços i importants millores tecnològiques que alleugeraren de feines i preocupacions als pagesos, com, per exemple el control de les perilloses gelades, el reg per aspersió o l’automatització i ‘telegestió’ informatitzada des de el mateix domicili familiar.

   Parlant de la electrificació del camp, ben bé es podria dir que amb l’arribada dels motors elèctrics, callaren els motors d’explosió i dins les marjals es va fer el silenci, però va augmentar el seu rendiment.