Els 90 anys de la Unió Esportiva Poblense

Com vàrem comentar a l’anterior reportatge, la dècada dels anys 40, va marcar la consolidació del Poblense dins les competicions regionals, colzejant-se amb els millors equips de Mallorca i, també, de les altres Illes, fins al punt de proclamar-se Campió de les Balears la temporada 1947-48, després d’un polèmic títol de Campió Regional impugnat per l’Artà.

   Al Campionat de les Balears els poblers s’imposaren a l’Alaior, campió de Mallorca, pel resultat de 6 a 1 en el partit disputat a sa Pobla, per caure derrotats a terres menorquines per un contundent 4 a 0, però l’avantatge global (6 a 5) fou favorable als poblers.

   Malgrat aquell títol de Campió de Balear, el Poblense no va ser inclòs a la lliga de Tercera Divisió, a la que hi militaven el Mallorca, Constància i Atlètic de les Balears, la qual cosa va suposar una gran decepció entre els jugadors, aficionats i directiva que aleshores presidia Francesc Alomar Poquet. Així queda reflectida la notícia al diari Correo de Mallorca del dia 26 d’agost de 1948:

   «Decepción entre la afición del Poblense por no haber sido incluído en la categoría Tercera División como campeonaes de Baleares. La causa puede ser los incidentes ocurridos en el transcurso del partido Poblense-Artà, sin resolver».

   Els jugadors que rubricaren aquella gran temporada, sense premi, foren: Cañellas; Soler, Serra I, Femenías, Cladera, Urrea, Serra II, Grau, Cladera II, Mascaró, Pellicer, Rayó, Manolo Barceló i Xisco Torrens.

   Així mateix, a aquells anys 40 va florir un ramell de bons futbolistes poblers, alguns dels quals no es torbarien a ser cobdiciats per equips de superior categoria, com Constància, Mallorca o Atlètic Balears, mentre d’altres seguirien fidels als seus colors, per convertir-se, tots ells, en autèntiques llegendes del futbol pobler. Noms com; Guillem Crespí «Passí», Toni Cladera «Mandola», Xisco Torrens, Guillem Bennàssar «Culé». Miquel Pons «Miguelín», Joan Soler, el germans Sebastià i Biel Serra «Tianets», Pere Mascaró «Parril» o Toni Cañellas, entre d’altres, simbolitzaren el potencial futbolístic de sa Pobla com a planter o bressol de bons jugadors.

Primera lligueta d’ascens a categoria nacional. Temporada 1949-50

   La primera participació del Poblense a una competició nacional es remunta a finals de la temporada 1949-50, amb motiu de disputar la seva primera lligueta d’ascens a la categoria Tercera Divisió Nacional, llavors la tercera categoria del futbol espanyol, després de la Primera i Segona Divisió. Aquella temporada, el Poblense es va proclamar campió del campionat regional de primera categoria d’un grup integrat pel Murense, Xilvar, Pollença, Llosetense, Sallista d’Inca, Binissalem i Hidroparc del Port de Pollença.

   Després, a la mateixa temporada, es va disputar la fase final del Campionat de Mallorca entre el Murense, Poblense, Soledat, Collerense, Sant Joan i Espanya de Llucmajor. El Poblene es va proclamar campió amb 10 partits jugats, 9 guanyats, i un empatat; 50 gols a favor i 6 en contra, i aquest títol el va classificar per disputar el Campionat de Baleares amb el campió de Menorca, la «Unió Esortiva Maò».

   El diumenge 16 d’abril de 1950 es va jugar el primer partit a Maó, que va acabar amb el resultat d’empat a dos gols, marcats per part visitant, per Toni Cladera i per Cañellas. El partit definitiu, jugat al camp de sa Fortelesa, a sa Pobla, el següent diumenge, 23 d’abril es va saldar en contundent victòria favorable al Poblense pel resultat de 7 a 2, amb 3 gols de Canyellas i els altres, obre de Jaimito, Cladera de penal, Mauri i Catany.

   Així, el Poblense es proclamava Campió de Balears i es classificava per disputar la lligueta d’ascens a Tercera Divisió Nacional. Els seus rivals foren: Manresa, Igualada, Espanya Industrial, Vinaroz i Acero.

   Abans de participar en aquella competició, la directiva del club pobler, que presidia Francesc Alomar Poquet, es va veure obligada a demanar la col·laboració econòmica dels socis i aficionats per a fer front a les considerables despeses que suposava el fet de fet cinc desplaçaments a la península, i a les compensacions que exigien els jugadors per la pèrdua de dies laborals. Per tal motiu, el club va emetre uns abonaments de 50 pessetes per als socis, al mateix temps que es va obrir una subscripció d’aportacions voluntàries per part dels aficionats. La bona resposta de tots, va fer que en pocs dies es cobrís el pressupost que va permetre fer front a les despeses de la participació. 

   Tenent en compta el potencial esportiu i econòmic d’aquells equips catalans i valencians que conformaven el grup de promoció a Tercera Nacional, es pot dir que el Poblense va fer un digne paper a aquell torneig, malgrat que no es pogués aconseguir l’ascens de categoria.

   Els resultats foren aquests: Manresa, 6 – Poblense, 0. Poblense, 6 – Igualada, 0. Espanya Industrial, 6 – Poblene, 1. Poblense, 3 – Manresa, 2. Igualada, 3 – Poblense, 0. Poblense, 1 – Espanya Industrial, 1. Poblense, 5 . Vinaroz, 2. Acero, 4 – Poblense, 0. Dels 10 partits disputats, el Poblense en va guanyar 4, empatar 1 i en va perdre 5, amb16 gols a favor i 29 en contra, quedant el tercer classificat de cinc equips, i proclamant-se campió el Manresa que va ascendir de categoria.

   La plantilla d’aquella temporada triomfal del Poblense, entrenat per Andreu Quetglas, que amb els anys es convertiria en una llegenda del futbol balear considerat com un dels millors entrenadors de les illes, estava conformada per aquests jugadors: Toni Cañellas, Julià Mir «Mussol»,

Sebastià Serra Tianet», Torrens, Urrea, Femenias, Ballester, Mauri, Espases, Chaves, Luís, Fiol, Duel, Cladera «Mandola», Durán, Barceló, Biel Serra «Tianet, Cañellas II, Catany i Pablito.

Conseqüències negatives i prompte recuperació

   Els esforços, però, d’aquella proesa, es feren notar, tant en l’aspecte esportiu com econòmic, i el final d’aquella temporada, el president Francesc Alomar va presentar la seva dimissió, si bé, les aigües tornaren prest a la normalitat. Prova d’això és que a la següent temporada (1950-51), el Poblene es va tornar a proclamar Campió de Mallorca, si bé, després, arribarien unes temporades carregades de dificultats.

   Aquell estiu de 1950, va morir don Jaume Bonnín «Apotecari Barons», qui l’any 1922, havia posat la primera pedra del futbol pobler, com a fundador del «Ràpid Esport Club».

    Als començaments dels anys cinquanta el club blaugrana va continuar creixent esportivament i en nombre de socis i, amb la mirada fixada en el campionat de Tercera Divisió, aquest va ser l’objectiu a seguir perquè gran era l’atracció que aquesta categoria sembrava entre directius i aficionats. Fixada la meta, aquesta no va ser fàcil d’aconseguir doncs en els primers anys, sempre per una causa o una altra, el somni es diluïa davant la frustració de tots.

   Malgrat els bons resultats obtinguts en el Campionat de Mallorca, quan s’arribava a la fase final on es disputava una plaça enfront de clubs menorquins o pitiusos, la sort li era esquiva als poblers, fins que, conclosa la temporada 53/54, per fi es va poder aconseguir per segona vegada en la seva història disputar una altra lligueta d’ascens a Tercera Divisió. El que comentarem al pròxim capítol de la història i trajectòria del Poblense.