Els boscos podrien emmagatzemar molt més carboni del que fan ara
Els boscos són un dels principals sumidors de carboni del planeta, però els canvis en l’ús del sòl i el clima provocats per l’activitat humana han reduït molt la seva capacitat d’emmagatzemar aquest element. Això és el que revela una recerca internacional publicada a la revista Nature, que ha comptat amb la participació de científics de la Universitat de Lleida (UdL) i el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC).
L’estudi, liderat per l’Escola Politècnica Federal de Zúric (Suïssa), ha estimat que l’emmagatzematge de carboni forestal és actualment 328 gigatones (Gt) inferior al potencial natural total, és a dir, al que podrien emmagatzemar els boscos si no haguessin estat alterats per l’home. Aquesta diferència equival a uns 1.200 gigatones de diòxid de carboni (CO2), un dels principals gasos d’efecte hivernacle responsables de l’escalfament global.
Però els boscos encara poden jugar un paper clau en la mitigació del canvi climàtic, segons els autors. Els investigadors han calculat que els boscos de les zones amb menor petjada humana podrien capturar aproximadament 226 Gt de carboni si, al mateix temps, es redueixen les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Aquesta quantitat de carboni és suficient per fer una contribució significativa a complir els objectius climàtics globals.
Estratègies a seguir
Per aconseguir aquest potencial, els científics proposen dues estratègies: conservar els boscos existents, de manera que es puguin continuar desenvolupant fins a la maduresa, i reconnectar paisatges forestals fragmentats mitjançant una gestió i restauració sostenibles dels ecosistemes. La primera estratègia podria aportar un 61% (139 Gt) del potencial, mentre que la segona podria aportar el 39% restant (87 Gt).
L’article el signen 231 investigadors i investigadores dels cinc continents, entre ells el professor de la UdL i cap del grup de Recerca Global sobre Ecosistemes Forestals del CTFC, Sergio de Miguel. De l’Estat espanyol, també han pres part les universitats de Santiago de Compostel·la i Valladolid, així com el Museu Nacional de Ciències Naturals (CSIC Madrid).