Ara llegint
Els funests estralls de la grip de 1918 a Sa Pobla

Els funests estralls de la grip de 1918 a Sa Pobla

Ara que la pandèmia de la Covid-19, ja ens deixa entrar en una fase de certa normalitat, em ve a la memòria que de jovenet, els meus avis i els meus pares, quan arribava l’hivern i la grip atacava a les persones deixant-les postrades al llit amb febres altes, sovint recordaven la pandèmia de la grip de 1918, que a sa Pobla, com a altres poblacions de Mallorca, va causar vertaders estralls  i va ser causa d’un considerable nombre de defuncions.

   El que comentem a aquest reportatge, referint-nos concretament a sa Pobla, a més de donar a conèixer les conseqüències d’aquella pandèmia d’ara farà cent tres anys, pot servir, també, per establir certes similituds entre aquella i la que encara ens està afectant. Això sí, sempre salvant totes les distàncies en el temps i amb els mitjans sanitaris a l’abast, entre una i altre. 

   Avançava la tardor de 1918 i a Mallorca feia acte de presència una perillosa i mortal pandèmia mal batejada com «grip espanyola», que destruiria la vida de prop de dues mil persones a les Illes Balears. Per aquest motiu, les generacions de la segona dècada del segle XX, quan es referien a aquell fatídic any 18 ho feien i encara ho fan anomenant-lo s’any des grip.

   Segons el geògraf i escriptor Ferran Dídac Lluch i Dubon, autor de l’únic llibre monogràfic sobre l’epidèmia de grip de 1918 a les Illes Balears publicat fins al moment, apunta que «no només hi va haver morts, sinó que quedaren molts orfes i vídues, cosa que provocà que després de l’epidèmia hi hagués més matrimonis i un repunt de la natalitat». I afegeix que «foren pocs els municipis que se’n lliuraren, com Campanet, Fornalutx i algun altre, mentre que entre els més castigats hi era Puigpunyet, que perdé un vint per cent de la seva població».

A sa Pobla

   Gràcies a la detallada informació que ens ofereix el vicari Joan Parera i Sansó en els números de desembre de 1918 i gener de 1919 de la revista Sa Marjal, sabem com afectà a sa Pobla aquella malaltia i les conseqüències en forma de persones mortes, així com que suposà tristos episodis per moltes famílies pobleres.

   En la crònica datada el dia 11 d’octubre de 1918, la revista publicà que «Per Orde del Sr. governador de la Província, a causa de sa malaltia anomenada sa grippe, qu’es molt contagiosa, se fan tancar ses escoles i costures» i afegeix «aquí, gracies a Deu, encare no sabem que n’hi haje cap cas. ¡Poblers, ni am ses blasfemies ni am sa feina en diumenge no irritéu sa ira de Deu!

   En el número corresponent al mes de desembre del mateix any, es relacionen, amb nom, cognoms, sobrenom i edat, cadascuna de les persones adultes mortes, dia a dia, entre el 20 d’octubre i el 20 de novembre. S’observa que dels 110 morts registrats en aquest període, 86 ho foren a causa de la grip. A ells s’hi afegeixen 47 albats, nins i nines compresos entre els cinc dies i els sis anys. O sigui, que es registraren en total 133 éssers morts a causa de l’epidèmia gripal.

   En la relació de morts trobem algunes anotacions curioses, com la que fa referència al fet que el mateix dia 29 d’octubre moriren en el mateix domicili el matrimoni format per Elionor Capó Company ‘Cerola’ de trenta anys i el seu marit en Joan Trobat Crespí ‘Trobat’ de trenta-tres anys. O també l’observació que comenta la mort d’en Joan Capó Reinés ‘de Can Lluís’, d’onze anys, el quart dels germans solters d’una mateixa casa.

Cementiri de Sa Pobla l’any 1920. (Foto: Arxiu Joan Payeras)

 Funesta crònica

   Passada la devastadora epidèmia, però no encara les seves doloroses seqüeles, al número del mes de gener de 1919 de la revista Sa Marjal, el vicari Parera publica la Funesta crònica. En ella hi explica detalladament alguns detalls i anècdotes ocorregudes al llarg d’aquells interminables trenta dies de morts i sofriments. La lectura d’alguns episodis que explica la referida crònica resulten literalment commovedors, escruixidors i altament dramàtics, capaços de ferir les sensibilitats humanes.

   El dia 22 d’octubre, la grip es cobrà la primera víctima a sa Pobla. Seria na Margalida Tugores de Can Nin. Aquesta primera defunció despertà les alarmes entre els veïnats, ja que eren «molts centenars de persones les que estan atacades per l’epidèmia i que comencen a morir-se a poc a poc», deia la crònica del dia 25 del mateix mes. Per tal motiu la Junta de Sanitat acordà no tocar les campanes anunciant els viàtics ni extremuncions, ni de difunt per no alarmar la població. Per mor de la malaltia regnant s’ordena el tancament dels cinemes i en els bars no s’hi permet a la gent seure’s a les cadires per por a contagis. Es calcula que el 28 d’octubre, a sa Pobla, hi ha unes mil cinc-centes persones atacades de grip i moltes d’elles en estat greu.

   Un dels esdeveniments més dolorosos i més comentats, pels seus tons dramàtics, fou la mort el mateix dia amb dotze hores de diferència del matrimoni format per en Joan Trobat Crespí ‘Trobat’ de trenta-tres anys i n’Elionor Capó Company ‘Cerola’, de trenta anys, que ja havien perdut un fill de curta edat i deixaven òrfena a una nena que encara no parlava, de nom Antònia, que quedaria sota la tutela d’uns familiars (per les informacions recollides, el matrimoni mort eren els avis materns del popular i destacat actor cinematogràfic pobler Simón Andreu Trobat, fill d’aquella nena que havia quedat òrfena, anomenada Antònia Trobat Capó).

Ajudes als necessitats i mesures sanitàries

   Si seguim endinsant-nos en el contingut de la Funesta crònica, davant episodis veritablement dramàtics, també ens adonem que en aquella època, moltes famílies de sa Pobla estaven immerses en la més absoluta pobresa. Faltaven aliments bàsics que ajudessin a afrontar la terrible malaltia. I també escassejaven o eren insuficients els serveis mèdics i sanitaris per atendre degudament a tants malalts. Era patent una urgent necessitat de llet que, segons els metges, era l’únic aliment que podien prendre els malalts. Davant d’aquesta necessitat, el batle Bartomeu Cladera feu saber que l’Ajuntament havia comprat quatre vaques per pal·liar aquesta necessitat de llet.

    Altres mesures sanitàries que es posaren en pràctica foren fer gran quantitat de clor a l’interior de l’església, com a desinfectant. També s’ordenà encendre fogueres als carrers «per desinfectar l’atmosfera, ja que han donat molt bon resultat a Inca…». Una altra recomanació era que es tirés calç viva i altres desinfectants en els femers, que es feien en els corrals de les cases.

Esquela publicada al número 120 de la revista Sa Marjal (Foto: Arxiu Joan Payeras)

Situacions dramàtiques

   La gran mortaldat que s’estava registrant donava lloc a situacions tan dramàtiques i desesperants com el cas d’un home a qui se li havia mort la seva esposa i ni pagant pogué trobar a ningú que volgués traslladar-la al cementeri. Davant aquesta situació, l’home enganxà el carro a la seva cavalleria, carregà el bagul i la transportà al cementeri. En general, els morts eren traslladats al cementeri duts a becoll per quatre homes, però en més d’una ocasió s’havia de recórrer al carro i la mula com a mitjà de transport, arribant-se a acumular fins a quinze cadàvers al dipòsit, alguns ja en estat d’extrema descomposició.

   La manca de personal mèdic per atendre els nombrosos malalts es feia cada dia més patent, fins al punt que el senyor Rafael Torres advocat i jutge municipal recaptà els serveis d’un metge militar que cobrava només un duro per visita i «cura a diversos malalts, alguns d’ells que ja havien estat desnonats pel seu propi metge». El mateix jutge senyor Torres, també contractà els serveis del metge d’Alcúdia Jaume Arrom, «que també visita cobrant, però modestament». No obstant això, la crònica parla d’un altre metge vingut de fora que més que curar «escurava» (buidava) les butxaques de qui el contractava, ja que cobrava ni més ni menys que vuit duros per visita.

   Mentrestant, arribà a sa Pobla, quan cursava els seus estudis de medicina a Barcelona, el jove Miquel Serra ‘Duet’, que havia perdut a la seva germana a conseqüència de la grip i tenia malalts els seus pares. La crònica conta meravelles de la humanitat i eficàcia mèdica del jove futur metge que, anys més tard, seria tot un personatge com a metge i com a polític que tantes millores faria a sa Pobla en la seva època de batle durant la segona república.

   Un altre comentari conta que «Quan mor una persona presenta un aspecte tan funest que els familiars que habiten amb ella se’n van i deixen sola la monja perquè la cuidi. Amb moltes dificultats troben a algú que vulgui emportar-se els morts al cementeri, per això el senyor batle o l’Ajuntament disposa que hi hagi quatre homes emprats per transportar els cadàvers, als quals es pagarà un duro de jornal diari. La casa del difunt pagarà quatre duros, però si és veritablement pobre no pagarà res».

   Un dia s’acumularen en el dipòsit del cementeri un total de 18 cadàvers sense enterrar. Davant aquesta situació, a més del fosser municipal, es contractaren tres homes, resultant així quatre enterradors. La situació en algunes llars es feia insostenible. Famílies desateses per falta de recursos econòmics i les més benestants, ni bé pagant, trobaven qui els atengués per por al contagi. De les vint religioses Franciscanes que conformaven la comunitat local, vuit es trobaven malaltes, mentre les altres feien l’impossible, sense donar l’abast, per atendre tants malalts, que ja es comptabilitzaven en nombre d’uns tres mil.

   Davant aquesta situació tan desesperant les autoritats religioses, civils i judicials decidiren obrir una subscripció benèfica, que tingué una generosa i solidària resposta popular. Així, en poc temps es  recaptaren 762,90 pessetes en efectiu, a més d’altres donatius en espècies. La referida quantitat fou repartida equitativament entre els més necessitats.

   El gener de l’any 1919, com cada any, la parròquia feu públic el moviment demogràfic de l’any anterior, que donà aquest balanç: naixements, 127 nins i 131 nines. Total: 258. Defuncions, 85 homes i 98 dones. Total: 183. Defuncions nins, 36. Nines, 54. Total: 90. En total es registraren 273 defuncions, enfront de 258 naixements, donant com a resultat negatiu la pèrdua de 15 habitants. Aquell any se celebraren 46 matrimonis.

   Deia el comentari al referit balanç que «Potser d’ençà que sa Pobla és poble mai no s’havia vist tal pèrdua, causada per la funesta grip, sense la qual s’hagués registrat molt de guany, com cada any».

   Un segle després d’aquella devastadora pandèmia mundial, la grip segueix estant present i cada any, de novembre a maig, afecta milions de persones de totes les edats a tot el món. Més o menys cada deu anys els virus de la grip pateixen canvis tan grans que moltes persones emmalalteixen de gravetat. Per aquest motiu, en arribar aquesta època, les autoritats sanitàries insisteixen tant a aconsellar que les persones pertanyents a col·lectius de risc s’apliquin la vacuna que Sanitat posa a la seva disposició.

   Curiosament, aquest any i mig que ens ha afectat la pandèmia del coronavirus, quasi no s’han registrat casos de malalts per grip, cosa que els científics atribueixen a diverses causes, com per exemple, que la gent, gràcies als confinaments i altres restriccions ha estat més aïllada, així com l’ús de la mascareta, entre d’altres.

Disponible en Google Play

© 2020 Fora Vila Verd

Anar a dalt