Els tassons dels festivals: una estafa vestida de sostenibilitat

Cada estiu, els festivals de música omplen recintes i places amb milers de persones disposades a viure una experiència col·lectiva. Però rere l’eslògan de la sostenibilitat s’hi amaga una realitat incòmoda: l’anomenat tassó reutilitzable s’ha convertit en una eina de màrqueting i de lucre que vulnera l’esperit de la legislació ambiental i augmenta l’impacte ecològic.

Amb l’entrada en vigor de la Llei 7/2022 de residus i sòls contaminats i el Reial decret d’Envasos del mateix any, es va prohibir l’ús de plàstics d’un sol ús en grans esdeveniments. Era l’oportunitat per avançar cap a esdeveniments de residu zero. En comptes d’això, molts festivals han optat per una fórmula aparentment ecològica però buida de contingut: tassons de plàstic gruixut venuts com a reutilitzables, però sense cap sistema de retorn ni rentat. El resultat: més plàstic, més residus i un nou negoci disfressat de consciència verda, segons adverteixen des de l’entitat Rezero.

Pagar pel tassó… i quedar-se’l

En la majoria de festivals, el públic ha de pagar per un tassó que no pot tornar. Aquest cost pot oscil·lar entre un i quatre euros, i no s’ofereix cap opció de retorn ni devolució. Legalment, si l’import no es cobra com a dipòsit, l’organització no està obligada a retornar-lo. Així, s’obliga les assistents a adquirir un tassó de plàstic que, o bé acaba al terra del recinte, o bé s’acumula a casa, on ja no fa cap servei.

Aquest model ignora la corresponsabilitat i deixa la reutilització en mans del públic, que sovint no té ni mitjans ni interès per fer-ho. A més, l’obligació de dur el tassó a sobre durant hores —amb el risc de perdre’l, embrutar-se o simplement molestar— representa un cost afegit i innecessari.

El disseny, al servei del màrqueting

Per a Rezero, l’experiència ha demostrat que un tassó només és reutilitzable si està pensat per ser-ho. Però en molts festivals, els tassons duen la data de l’edició, el nom de l’esdeveniment i els logotips dels patrocinadors. Aquest disseny no només impedeix reutilitzar-los en futurs actes, sinó que en fomenta el col·leccionisme. Lluny de reduir residus, això consolida el plàstic com a marxandatge i en perpetua la producció.

Nando Cruz, periodista especialitzat en indústria musical, apunta que “el que havia de ser una solució mediambiental està agreujant encara més el problema de gestió d’aquest residu, perquè se segueixen fabricant milions de tassons cada any i, a sobre, amb deu vegades més de plàstic que abans”.

Reutilitzar no és reciclar

Alguns festivals, com el Primavera Sound, opten per recollir els tassons i enviar-los al contenidor de reciclatge. Però això no és reutilització, sinó una gestió de residus de baix valor ambiental, segons observen des de Rezero. Reciclar implica pèrdues de material i energia, mentre que reutilitzar redueix significativament el consum de recursos. Sense circuits de rentat i retorn, la sostenibilitat esdevé un decorat.

Un model alternatiu ja funciona

Des de fa dues dècades, municipis com Esporles han aplicat amb èxit sistemes de tassons reutilitzables amb dipòsit retornable i servei de rentat. Aquest model —nascut a les festes de la Universitat Autònoma de Barcelona— ha demostrat que una altra manera de fer és possible, amb participació del públic, responsabilitat de l’organització i un impacte ambiental mínim.

L’Ajuntament de Tallinn, per exemple, ha implantat un sistema de reutilització de tassons, plats i coberts que ha evitat més de 319.000 envasos d’un sol ús en un any, amb una taxa de retorn del 92 %. A escala local, el festival Cruïlla també ha instaurat un sistema eficient de recuperació i rentat.

Peticions a l’administració

Des d’organitzacions com Rezero, es reclama a les administracions que facin complir la normativa i tanquin les escletxes que han permès les pràctiques actuals. Rosa García, directora general de l’entitat, exigeix que el nou Reial decret d’envasos previst per a 2026 estableixi, sense ambigüitats, l’obligació de retornar, rentar i reutilitzar els tassons i envasos en festivals i grans esdeveniments.

Cap a festivals realment sostenibles

Per evitar que la sostenibilitat sigui una excusa per al lucre i l’exclusió, calen mesures concretes:

– Permetre l’entrada de menjar i begudes de fora.
– Implementar circuits reals de retorn i rentat.
– Utilitzar tassons estandarditzats, sense marca ni data.
– Cobrar únicament dipòsits retornables, no vendes encobertes.
– Habilitar punts de retorn àgils i accessibles.

Mentrestant, cada tassó que es ven sense opció de retorn és una oportunitat perduda per avançar cap a una cultura més justa i sostenible. El canvi és possible, però cal voluntat real, no només etiquetes verdes.

Foto: Rezero