Aquestes són les excepcions per poder encendre foc per cremar les restes de poda
Avui diumenge, 16 d’octubre, han canviat les normes per encendre un foc. Fins l’any passat el dia 15 d’octubre acabaven les restriccions que impedien encendre foc en terrenys forestals o en els agrícoles que estan situats a poca distància del bosc, pel perill evident que suposava per a la massa arbòria; però enguany les coses han canviat.
La Llei de residus i sòls contaminats per a una economia circular que va aprovar el Ministeri per a la Transició Ecològica el 8 d’abril passat (Llei 7/2022) prohibeix, de manera general, qualsevol tipus de cremes de residus vegetals. Ho fa amb la intenció d’evitar l’impacte negatiu de les cremes sobre el medi natural, l’atmosfera en particular, o també els sols.
El sector agrari ha criticat gairebé de forma unànime la prohibició de les cremes agrícoles, generalment de restes de poda. Comportarà costos econòmics molt considerables a les explotacions agrícoles, ramaderes i forestals, així com costos ambientals, segons expliquen, ja que suposarà el trasllat de tones de restes vegetals als centres de tractament, que es veuran sobrepassats i saturats; o bé l’adquisició de la maquinària necessària per triturar-los, la qual cosa també té l’inconvenient de provocar una emissió de gasos a l’atmosfera que alguns qualifiquen, fins i tot, de superiors a les del fum de la crema.
Una recent resolució signada pel conseller de Medi Ambient i Territori, Miquel Mir Gual, del passat 6 d’octubre, preveu l’atorgament d’autoritzacions excepcionals per a crema de material vegetal en terrenys forestals i àrees contigües de prevenció que pot servir perquè els pagesos esquivin la normativa que els prohibeix fer fogueres per cremar, in situ, les restes de poda.
La llei permet una excepcionalitat: si existeix un risc de propagació de plagues, sí que es permetrà cremar les restes vegetals en un terreny agrícola. S’haurà de justificar el perill i també que no serà possible abordar cap altre tractament, i s’haurà de comptar amb la consegüent autorització del Govern Balear. Però sí que el foc, en aquest cas, seria possible.
La polèmica va arribar la setmana passada al Parlament dels Diputats de Madrid. Durant la tramitació del Projecte de llei per la qual es regula el sistema de gestió de la política agrària comuna els diputats varen donar suport a una esmena que tira enrere aquesta prohibició. Però la seva tramitació va per llarg.
De moment, aquest cap de setmana la Conselleria de Medi Ambient i Territori ha fet públic un esquema en el qual explica que, per a qualsevol tipus de foc en terrenys forestals i també agrícoles, és necessària una autorització administrativa. I aquesta autorització no serà automàtica, sinó que en molts casos podrà ser negativa.
La resolució del Govern Balear parla de plagues com la Xylella fastidiosa, el perforador del pi (Tomicus sp.) o el banyarriquer que afecta les alzines (Cerambyx cerdo ssp. mirbeckii), així com de diferents espècies exòtiques invasores, i té en consideració que en molts entorns no és possible controlar-les únicament amb mètodes alternatius de tractament.
Igualment, té en consideració que en determinades condicions ambientals, la crema d’una part del material vegetal produït al terreny forestal (en peu o prèviament tractat), gestionat sota criteris ecològics, suposa una imprescindible i insubstituïble eina de gestió del risc d’incendi forestal i que esdevé un procediment eficaç per a la defensa i restitució de la qualitat dels sòls agroforestals.
La Direcció General d’Espais Naturals i Biodiversitat ha esdevingut l’òrgan competent per instruir i autoritzar en tots els terrenys forestals i àrees contigües a terreny forestal dins l’àmbit territorial de les Illes Balears. A ella s’han d’adreçar els interessats en cremar restes vegetals i justificar l’excepcionalitat de la crema perquè aquesta pugui ser autoritzada. Per cremes agrícoles la competència és de la Conselleria d’Agricultura.