Entre Es Raiguer i Es Pla: talaiots, molins i ametllers
No hi ha millor manera de reprendre l’any, després de les festes de Sant Antoni —patró de la pagesia, dels camps i dels animals— i de Sant Sebastià —protector dels ciutadans—, que caminar un poc. Per endinsar-nos en un paisatge de frontera entre les comarques d’Es Raiguer i Es Pla. Aquesta caminada ens brinda, una vegada més, l’oportunitat d’enllaçar els paisatges de la modernitat amb els vestigis arqueològics i etnològics del passat. Si la sort ens acompanya, potser fins i tot podrem admirar alguns exemplars dels cada vegada més escassos ametllers en plena i espectacular floració.
La vessant de migjorn de Llubí, aquella que s’obre cap a Sineu, serà l’escenari d’aquesta ruta. Talaiots, murades ciclòpies, molins de vent i canalitzacions d’època andalusina són alguns dels elements que aporten caràcter i interès a l’itinerari. Llocs com Son Rossinyol o Son Bessó completen aquest recorregut a través del mosaic rural de la Mallorca interior.
El punt d’inici se situa a l’aturada de la línia 316 del TIB —que enllaça Inca amb Son Bauló, Son Serra i Can Picafort—, al carrer de sa Carretera, a pocs metres de la plaça del mateix nom. A la vila hi trobareu una àmplia oferta de botigues i establiments hostalers per proveir-vos abans de començar la caminada. L’estació de tren de Llubí, servida pels serveis de SFM, queda a gairebé dos quilòmetres del centre urbà.
El recorregut combina pistes de terra amb trams de carretera asfaltada de poc trànsit, aproximadament en una proporció del 80% i del 20%, respectivament. El desnivell és pràcticament inapreciable, tot i que la longitud del trajecte requereix un esforç moderat. Caldrà posar especial atenció als trams per carretera: malgrat ser vies poc concorregudes, la prudència i l’atenció són indispensables per garantir la seguretat.
Prepareu la motxilla amb criteri: calçat adequat i bastons, si hi estau avesats. El terreny no presenta dificultats tècniques, però després de pluges és possible trobar bassiots, fang i zones relliscoses. El mapa sempre és una eina útil per identificar punts clau i confirmar la direcció en cas de dubte. No hi ha punts de proveïment d’aigua fiables, així que convé dur-ne suficient des de l’inici.
Abans de sortir, consultau la previsió meteorològica i, si el temps no acompanya, recordau que sempre hi haurà una altra ocasió. A l’estiu, la Mallorca interior pot esdevenir un forn, malgrat les ombres puntuals que ofereix el recorregut; per això és recomanable evitar les hores de més calor i les condicions extremes. Ens trobam davant una ruta senzilla, sense exigència tècnica ni passos exposats, apta per a tots els públics —amb especial atenció a la gent gran i a la menuda—, i amb el punt just d’esforç per a caminadors curiosos i exploradors d’una Mallorca rural que s’esvaeix massa de pressa.
Son Ramis i talaiots de Es Racons
Des de l’inici ens dirigirem cap a la plaça de la Carretera, que separa els dos turons damunt els quals s’alcen les cases i construccions del poble. Des d’aquí prendrem el carrer de la Fàbrica, que s’enfila cap a la barriada de Son Ramis. En arribar al final del carrer, podrem fer unes passes per un vial sense sortida per admirar les restes d’un antic molí fariner, testimoni silenciós del passat agrícola de la vila.
Tot seguit girarem a la dreta per continuar pel camí de Sineu, avançant en direcció sud. A la nostra dreta tindrem una bona panoràmica de la resta de la població, agrupada entorn de l’església de Sant Feliu, patró de Llubí. A l’esquerra, la torre cilíndrica d’un altre molí s’alça com una atalaia, dominant el paisatge immediat.
En poques passes advertirem com el camí inicia un descens suau pel conegut camí des Dau, que ens aboca a una rotonda de la carretera MA-3440. Creuarem amb precaució i anirem a cercar el camí de servei situat a l’altre costat, que seguirem ara en direcció a llevant. Al cap de poc temps abandonarem la proximitat de la carretera per l’esquerra, prenent el camí des Molí d’en Blanc.
Ben aviat apareixeran, a l’esquerra de la via, grans pedres que en delimiten el traçat: són les primeres mostres de les murades talaiòtiques d’un poblat prehistòric avui gairebé oblidat. Uns minuts més endavant, a la dreta, distingirem un petit i ombrívol alzinar, darrere del qual emergeix de sobte la poderosa construcció del talaiot principal d’Es Racons. La seva porta, oberta en uns murs que superen els cinc metres d’alçària, s’orienta cap a un altre talaiot més petit, encara pendent d’excavació.
El conjunt d’Es Racons s’estén fins a uns 20.000 metres quadrats, segons indiquen els estudis acadèmics. Es tracta d’un ampli sistema de poblats i centres cerimonials propers, integrat per talaiots quadrats i circulars, túmuls, santuaris i altres tipus de construccions. L’estat de conservació és, en la major part dels casos, molt deficient, i només es poden identificar algunes restes molt degradades, sovint difícils de catalogar amb precisió.
Moli d’en Blanc
Seguirem la carretereta amb la silueta prominent del molí d’en Blanc, situat damunt un turonet cap al qual s’encamina la via. En passar-hi a tocar, tindrem ocasió d’admirar-ne l’estructura: la torre s’alça contra el cel sobre una ampla base quadrada, avui reconvertida en habitatge. Les terres que domina estan actualment dedicades al cultiu de la vinya i, en uns cellers propers, a l’elaboració de vins emparats sota la denominació Vi de la Terra.
Després d’una llarga recta, durant la qual avançarem entre petites construccions —com les de ses Cases Noves— i camps d’ametllers a punt de lliurar l’ànima al seu creador, arribarem a un encreuament de carreteres. Girarem a l’esquerra per començar a trescar per les terres de Son Rossinyol. La carretera s’esmuny entre petites agrupacions d’alzines i les típiques garrigues, amb una presència mixta de pinar i diverses castes de matoll i plantes aromàtiques. Algunes cases de bona mida s’entreveuen a l’ombra del bosc.
En un punt en què la carretera fa un gir marcat cap a l’esquerra, haurem d’identificar una ampla pista de terra que s’obre a la dreta. La prendrem i pujarem un coster fins que el camí gira en angle recte cap a l’esquerra, progressant ara entre parets de pedra seca. Ens trobam en un antic camí de carro, avui envaït per la vegetació, que en alguns trams obliga a avançar en fila d’un. Anirem guanyant alçada durant uns centenars de metres abans d’iniciar una baixada en direcció a un comellar, on s’endevinen algunes construccions aïllades a la dreta.
El camí continua pel fons d’aquest comellar, ombrívol i fresc. En un punt, intuirem entre la malesa, a la nostra dreta, les anomenades coves d’Aigua: un conjunt d’espais on es conserva un sistema de recollida d’aigua especialment original, juntament amb algunes restes prehistòriques que li confereixen la categoria de lloc protegit.
Finalment, el sender s’obre pas com un túnel dins la coberta vegetal fins que, després d’un gir a l’esquerra, ens aboca novament a la carretereta.
Camí de Son Rossinyol
Avançarem cap al nord, amb la Serra de Tramuntana dibuixant-se a l’horitzó per damunt dels camps de conreu i la garriga. Les primeres cases que trobarem són les de Can Guillem de Son Brindis, situades a l’esquerra del camí. En arribar a una intersecció, prendrem el vial que s’encamina cap a l’est, fins a desembocar en una cruïlla on el Bosc de Son Prim ocupa tota la part frontal. Aquí girarem a l’esquerra per dirigir-nos cap a les Cases de Son Bessó, també conegudes com a Can Blanc, que quedaran a la dreta del camí.
Advertirem com el camí inicia una suau baixada i haurem d’anar amb compte per sortir cap a la dreta, a la recerca del conegut Pou de ses Piques. Només podrem distingir un espai tancat amb filferro per motius de seguretat, envoltat d’unes piques mig amagades sota l’herba i la brutícia. Aquesta estructura forma part del jaciment arqueològic catalogat del Qanat de Son Bessó, un sistema hidràulic situat entre les finques de Son Bessó i s’Hort de Son Rossinyol.
S’hi han localitzat dos punts principals d’aportació d’aigua: el pou mare del qanat i una sínia. El conjunt conserva almenys tres pous d’aireig, un tram de síquia subterrània que es bifurca en diversos segments, tres pous més i alguns safaretjos. A l’altre costat del camí, gairebé amagada darrere les parets, s’hi troba la Font de s’Hort de Son Rossinyol.
La pista continua endavant fins a deixar les cases de Son Bessó a la dreta i descriure un gir cap a l’esquerra, amb el Camp de les Egos, una extensa planura agrícola, estenent-se a l’altre costat.
Pel camí de Son Torrens i s’Arraval
Ben aviat enllaçarem amb el camí de Son Perot, on girarem a l’esquerra per avançar cap a les cases foranes de Llubí, agrupades al voltant de Son Torrents. Entrarem al carrer de l’Arraval, passant per damunt el pont construït per salvar la trinxera de la MA-3440. Aquí el carrer s’enfila de manera notable.
A banda i banda del vial podrem observar alguns exemples destacables del nou urbanisme que, a poc a poc, va redibuixant façanes i espais dels nostres pobles, de vegades fins i tot amb un cert gust i respecte per l’herència dels padrins.
Arribarem finalment a la plaça de Son Ramis i, després d’admirar l’Hotel de la Vila, iniciarem el retorn cap al punt de sortida pel carrer de sa Costa.
Fitxa tècnica resumida
Distància: 10,00 km
Desnivell acumulat: damunt uns 200 metres
Temps estimat: Al voltant de 3 hores i mitja sense comptar aturades.
Dificultat: Fàcil. Bona disposició per caminar i parar atenció als trams que coincideix amb carreteres secundaries. S’ha de tenir esment a gestionar els desviaments.
Referències
MASCARO-PASARIUS, Mapa General de Mallorca
Diccionari Alcover-Moll
Mapes Mallorca Editorial ALPINA
Itineraris pel Pla de Mallorca I – Grup d’Ornitologia Balear (GOB)
Wikipedia
Web ajuntament de Llubí – Catàleg