Fer herbes mallorquines, un ritual ben nostre

Mes de maig, el mes de les flors, mes de Maria, mes de flaires, aromes i colors. I entre tantes coses més, el mes de maig, és tradició ancestral a Mallorca el fet de fer herbes casolanes, seques, dolces o mesclades. Una tradició que, segons conten distints documents té els seus orígens, com altres productes elaborats a base plantes variades, rels, escorxa d’arbres, fulles o flors que formen part de la tradició herbolària de fa segles.

A finals del segle XIII arriba a Mallorca el coneixement de la destil·lació i aquestes receptes a base d’herbes i plantes es popularitzaren i passaren a formar part de la cultura popular i es començaren a preparar a casa de manera artesanal, amb receptes pròpies, personalitzades, que es prenien com a productes curatius, especialment per combatre les molèsties estomacals. Aquest costum de prendre herbes com una substància curativa provocaria un ús desmesurat d’aquesta, fins al punt de què el jutjat del Regne de Mallorca va prohibir el seu consum, i també que fossin receptades pels metges i apotecaris, fins que passat un temps, es normalitzés la situació i s’aixecaren les prohibicions.

L’escriptor, periodista i investigador de la cuina mallorquina i altres temes, Antoni Tugores Manresa (Manacor 1948) en el seu llibre Els millors plats de la cuina de Mallorca, parla de les herbes mallorquines dient que “El licor d’herbes de Mallorca és una beguda anisada, que es fa macerant herbes aromàtiques, moltes de silvestres, i que també es pot obtenir mitjançant la destil·lació. Sembla que les herbes i el palo, l’altra beguda autòctona, tenen l’origen en els beuratges medicinals medievals que preparaven apotecaris i monjos per combatre malalties i epidèmies. No existeix una fórmula única, sinó que es poden utilitzar més de cinquanta varietats d’herbes i fruites; les més usuals són l’herballuïsa, l’herba-sana, el fonoll, el ginebró i la menta.”

Aquestes receptes casolanes s’han mantingut generacions rere generacions fins al punt que a moltes cases o indrets de fora vila, cada any, pel mes de maig segueixen elaborant herbes de manera totalment artesanal, com és el cas, per exemple, del grup “Herbes grup org”, creat per iniciativa de Josep Servera, un exdirectiu bancari, de Santa Margalida establert a sa Pobla, que quan es va prejubilar, es va dedicar, com a passatemps, a cultivar per ell mateix la seva petita finca i se li va despertar la curolla de fer herbes. Ho va comentar a una sèrie d’amics, que se sumaren a aquella iniciativa, essent actualment uns seixanta els components del grup, que des de l’any 2007, es reuneixen i comparteixen una diada podríem dir festiva per fer les seves pròpies herbes.

Conte en Pep Servera que, “Nosaltres fem les herbes, cada any pel mes de maig a la primera lluna plena, que és quan les herbes estan al seu millor moment de maduresa i floració i presenten en més bon estat les seves propietats. Les herbes bàsiques són set, si bé cadascú hi afegeix alguna altra ingredient.”

Aquest passat dijous dia 11, festivitat de Sant Ponç, dinou membres del grup vam gaudir de compartir el ritual de fer herbes a la finca Sa Rota des Cavallers de Santa Margalida, propietat d’en Pep Servera. La jornada començà de bon matí, al voltant de les 7, quan les herbes estan encara banyades per la rosada, per collir-les i fer manats per varietats, i col·locar-les esteses damunt una llarga taula de fusta a l’ombra. Després de berenar d’un bon pa amb oli i formatge, o sobrassada, comença la tasca d’anar posant les herbes, una per una, dins les botelles que ha dut cada un dels participants en la festa, per després omplir-les de l’anisat sec i dols, per fer les herbes més o manco fortes, segons el gust de cada un. Mentre, els cuiners Guillem Patena i Tomeu Panxa, cuinen una fantàstica paella amb arròs pobler que és consumida pels comensals, banyada amb un bon vi. I de postres, com no podia ser d’altra cosa; ensaïmada llisa o arruada, acompanyada de gelat d’herbes. Aquest any, foren, com hem dit 19 participants i embotellaren 75 litres de licor d’herbes mallorquines, degudament etiquetades.

RECEPTA HERBES DOLCES

Per una botella de litre

1 flor  de til·la

½ fulla llorer sec

10 pètals rosa blanca

1  anís estrellat

10 flors de llimonera

10 flors de taronger

3 fulles de menta o herba bona

3 fulles d’olivera

1 brot camamilla silvestre

1 brot herba Lluïsa

1 brot de moraduix

1 brot de  farigola

1 brot de fonoll

 Les herbes s’introduiran dintre la botella per aquest ordre, així evitarem embossar el coll. Es pot utilitzar un brot gruixut de fonoll per ajudar a fer-les passar fins abaix.

Omplir la botella ¾ d’anís dolç i el ¼ restant d’anís sec.

Deixar la botella  absolutament a les fosques, amb la fi de que la maceració de les herbes no  perdin color per la llum duran al manco tres mesos, abans de consumir-les.

Segueix dient Toni Tugores que, “En algunes llars de Mallorca és costum preparar un licor d’herbes -dolces, seques o mesclades- dins el mes de maig, quan les herbes silvestres són esponeroses. I afegeix en el seu comentari que, “És molt possible que els ingredients que conformen les receptes estiguin una mica sobrevalorats pel que fa a les seves bondats i propietats estomacals. Potser cla relativitzar els atributs “curatius” de les herbes i més des del moment que van acompanyades d’alcohol. El que no es pot posar en dubte és que una botella -gran o petita- de licor d’herbes, és un regal molt apreciat i que també és un goig compartir -ben acompanyats- unes herbes amb gel a l’estiu i a l’hivern, per arrodonir una diada de matances, santa antoniana o una festa qualsevol. Anys enrere, si en quedaven de l’any passat, el dia de les toses eren ben arribades. 

I ja per acabar…