La colònia de formigues funciona com un ‘cervell líquid’ sense jerarquia
Un equip del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) ha revelat noves claus sobre el funcionament col·lectiu de les formigues Aphaenogaster senilis, pròpies de la regió mediterrània. La recerca, publicada a la revista Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS), mostra que la coordinació dins la colònia no depèn d’un centre de comandament, sinó que emergeix d’una xarxa dinàmica d’interaccions entre individus, un mecanisme que els científics descriuen com un “cervell líquid”.
A diferència d’altres espècies que es comuniquen sobretot mitjançant feromones, les Aphaenogaster senilis utilitzen el moviment i el contacte directe amb les antenes. Amb poques exploradores dedicades a localitzar aliments, la seva organització resulta especialment enigmàtica i interessant per entendre com arriben a funcionar com un sol organisme.
Per observar aquest mecanisme, els investigadors van dissenyar una estructura laberíntica de grans dimensions que replicava les condicions naturals i els va permetre registrar el comportament de centenars d’exemplars. L’anàlisi va revelar dos patrons fonamentals de moviment: la tasca d’exploració per descobrir noves fonts d’aliment i la d’explotació per recollir els recursos trobats. La proporció entre aquests rols es modifica segons les necessitats de la colònia i del medi, i d’aquest equilibri en depèn l’eficiència global.
Segons Pol Fernández-López, investigador del CEAB-CSIC i primer autor de l’estudi, “la clau de l’èxit és ajustar la barreja de comportaments. El moviment heterogeni i autònom de cada formiga fa possible una cooperació dinàmica i adaptativa en funció del que succeeix a l’entorn”.
El també investigador Frederic Bartumeus destaca que “una colònia de formigues funciona com un cervell líquid. Cada individu actua com una neurona que s’activa en funció del contacte amb les seves veïnes. No hi ha cap líder, sinó que la intel·ligència col·lectiva sorgeix de les connexions entre elles”.
L’estudi aporta proves empíriques que reforcen la comprensió dels sistemes cognitius distribuïts, presents no només en insectes socials, sinó també en altres àmbits com el sistema immunitari. Els autors apunten que aquest coneixement pot inspirar aplicacions tecnològiques en camps com la robòtica multiagent o els algoritmes de cerca i optimització a internet.
Foto: Pol Fernández-López (CEAB)