La fira de l’arròs pobler, una història i una visita obligada

L’arròs pobler serà un any més el protagonista principal de la fira de tardor que se celebrarà aquest cap de setmana, avui dissabte 27 i demà diumenge 28, després que el passat any 2020 no es pogués celebrar a causa de la pandèmia de la Covid-19.

El més que centenari cultiu de l’arròs bombeta el va introduir a la comarca de sa Pobla i Muro l’empresa amb capital valencià i seu a Palma,“Compañía Industrial Balear, S.A.”, l’any 1901, a les terres humides de s’Albufera que llogaren als seus propietaris, la família Gual de Torrella.

Després de l’abandó per part dels ‘valencians’, com eren coneguts els esmentats empresaris, l’any 1906, a causa d’una forta baixada del preu de l’arròs i d’unes grans inundacions que feren malbé la collita, els agricultors de sa Pobla i Muro continuaren el conreu de l’arròs, a les veles de la seva propietat o llogades, fins a les dècades dels anys 50 i 60, a excepció d’uns pocs romàntics d’aquest cultiu, que seguiren conreant pel seu consum familiar o per vendre a la menuda per complaure alguns compromisos.

Els inicis

Si bé es podria donar el cas, molt probable, que a s’Albufera de Mallorca ja es cultivés arròs en temps molt remots i molt abans de la seva dessecació per part dels anglesos, a un estudi realitzat per Enric Cremades i Lluís Beneito l’any 1901, es fa constar que existien totes les comportes necessàries i canals pel rec adequat de les plantacions d’arròs i que eren de construcció molt sòlida. Això significa que els impulsors i autors de les obres de dessecació de l’aiguamoll, trenta anys abans, ja havien sigut els autèntics iniciadors del sistema de rec dels arrossars.

L’any 1900 era propietari de s’Albufera Joaquín Gual de Torrella, qui, ja en tota l’obra d’enginyeria acabada, però també en perill de deteriorar-se, va suggerir a l’enginyer del Servei Agronòmic de Balears, senyor Trasorras, que estudiés a la parcel·la d’Es Colombar la fertilitat de la finca per al cultiu d’arròs. Realitzades les proves agro-tècniques, el rendiment estimat va ser de 1050 quilos d’arròs per quartó. Aquells bons  resultats mobilitzaren l’any 1901, un projecta d’explotació arrossera a gran escala i es va planificar la capacitat productiva, la contractació de mà d’obra, les tècniques agràries i el procés de recol·lecció, eixugat i pelat del cereal per a la seva comercialització i consum.

Les aigües pel regadiu podrien obtenir, en qualitat i quantitat dels aqüífers de s’Amarador, font de Sant Joan i de les marjals properes de sa Pobla. El cabal de 135.924 metres cúbics d’aigua dolça, utilitzat amb la quantitat necessària, afegit a la fertilitat dels terrenys, produiria uns 7.200 quilos d’arròs per hectàrea, o sigui 1.278 quilos per quartó, un rendiment que superava les xifres mitjanes de la producció de València i Delta de l’Ebre.

Els esplèndids resultats de l’experiència o estudi de fertilitat d’Es Colombar, es va estendre, per encàrrec d‘Agrícola Balear’, a altres sectors de s’Albufera, considerats perfectament aprofitables per al cultiu de l’arròs quasi tots els sectors de la finca, a excepció de les àrees més silícies ocupades per pinar. Així les zones cultivables assolien una superfície de mil hectàrees, descomptant camins i canals, es consideraren com a recomanables per a l’explotació arrossera, mentre 10 hectàrees es destinaren al cultiu del morer, 264 h. a terres arrendades, 154 h. al cultiu de ceba i mais , 47 h. a terres estèrils, 98 a pineda i 59 h ocupades per cases, canals, ponts i camins; tot plegat completaven una extensió total de la finca de 1.774 hectàrees.

Arriben els Valencians

L’empresa ‘Agrícola Industrial Balear’, no només és sumar al projecte agronòmic, llogant la finca, sinó que també el va materialitzar. Així resultà que de l’experiència de les primeres 100 hectàrees sembrades a es Colombar l’any 1900, amb cinc anys va sorgir una realitat molt significativa, ja que l’ocupació dels cultius va estendre pel Colombar, El Cibollar i altres zones de s’Albufera.

Les primeres plantacions s’experimentaren amb la varietat bomba, que va oferir uns bons resultats, metre la varietat monquilí va començar amb uns rendiments superiors. De l’assaig de fertilitat, va resultar una producció conjunta de 5.143 quilos per hectàrea (2.857 de monquilíi 2.286 de bomba).

Aquella explotació agrícola iniciada l’any 1901, va patir el 1906 grans inundacions que feren mal bé tota la collita. La catàstrofe meteorològica, afegida a l’escassa demanda d’arròs, va aconsellar als empresaris a abandonar la finca l’any 1908, aconseguint el control directe de les terres el seu propietari Joaquin Gual de Torrella.

Una feina molt feixuga

Les imatges que il·lustren aquest reportatge de seguida fan reflexionar sobre la duresa i els sacrificis que comportava la feina, de sol a sol, d’aquells jornalers i jornaleres, enfangats fins als genolls dins les síquies i baix un sol de ple estiu, tant per la sembra, com per la collita de l’arròs. El procés del cultiu de l’arròs, començava amb la preparació del terreny, segant el canyet i aplanar la terra, uns treballs que feien manualment homes i dones. Després es llaurava amb l’arada estirada per una parella de bous.

Les seqüències del procés vegetatiu consistien amb la producció del planter, arrancar-lo, transportar-lo per al seu trasplantament i aplicació de cures o tractament amb adobs minerals amb un 50% de nitrat amònic, 1.000 quilos de calç viva amb adob i cura criptogàmica. A més de la sembra i les tres passades de caveguet per arrancar les males herbes, es procedia a la segada mitjançant l’arpellot, es feien els feixos que es transportaven fins al camí o a la barca, per espargir-lo damunt l’era i procedir a batre. Una vegada batut, el gra amb la seva clovella, es posava a eixugar, per després ser transportat amb carros a l’estació del tren de sa Pobla i d’allà al molí o fàbrica peladora del Pont d’Inca, fins que anys més tard es varen instal·lar dues fàbriques peladores a sa Pobla (Can Cantarellas “Beia” i Can Galmés) i una altra a Muro, procedent d’Agrícola Industrial Balear.

Cal apuntar que totes les tasques de sembra, cultiu i recol·lecció es realitzaven de manera quasi infrahumana, dins uns terrenys més aviat inhòspits o malsans, quin ambient afectava la salut dels treballadors en febres i infeccions transmeses pel mosquit Anofelesi altres insectes. Sobre el tema de les infeccions, el metge pobler Josep Serra, el metge Corró, a un estudi publicat per la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Palma de Mallorca, apuntava que “sa Pobla s’havia adaptat a l’ambient dels vapors humits i putrefactes, fins al punt que tal adaptació constituïa una segona naturalesa.” El cultiu de l’arròs va arribar a ocupar a més de la meitat dels jornalers i jornaleres de sa Pobla, que cobraven 2 pessetes per jornada els homes,  1,25 les dones, i una pesseta els nins.

De la duresa del treball dels jornalers a els arrossals des’Albufera, en parla la lletra de la tonada del plantar arròs:

Ai! en bon dia de Sant Pere                                            Mal es barco hagués fet ui

Ai! A missa no vaig anar                                              Quan vingué es valencià

Ai! perquè me feren plantar                                          I es primer goig que sembrà

Ai! arròs bomba a sa Bufera.                               No hauria d’haver tet ull.

De la crisi a les noves tecnologies de cultiu

Malgrat la fallida de l’empresa valenciana, els agricultors de sa Pobla i de Muro seguiren dedicant-se al cultiu de l’arròs a parcel·les més petites de s’Albufera, anomenades veles que explotaven en règim d’arrendament, a mitges, o en propietat.  A mitjans dels anys cinquanta, l’extensió cultivada era d’uns 140 quartons, que es veren reduïts a tan sols 40 dins els anys seixanta, fins a pràcticament desaparèixer com explotació comercial, reduint-se al  cultiu d’uns pocs pel seu consum familiar.

A principis dels noranta, un pocs agricultors poblers experimentaren el cultiu de l’arròs bombeta a les seves pròpies finques de reguiu, fora de s’Albufera i emprant tècniques completament diferents que fan que la feina sigui molt més còmoda i menys feixuga que antany. A la vista dels bons resultats de les primeres experiències, va anar augmentant l’extensió dedicada a aquesta explotació. Avui s’estima una extensió cultivada, per una desena de productors, d’uns 100 quartons que ofereixen  una producció que oscil·la entre les 75 i 90 tones per campanya.