La idea d’un port fluvial a Sa Pobla fou exposada pel batle Miquel Crespí ‘Verdera’ el 1928

Us imagineu un port fluvial a sa Pobla? Doncs aquesta fou la idea, per cert gens desgavellada i exposada amb fonaments, que duia en la seva ment l’ínclit batle de sa Pobla Miquel Crespí Pons, el «batle Verdera», que ostentà el càrrec entre 1924 i 1930, durant la dictadura de Primo de Rivera.

Conta la crònica publicada en el número 90 del 28 d’octubre de 1928 de la revista local El Terruño, narrant el «solemne acte de commemoració del 50 aniversari de l’arribada del Ferrocarril a la vila», que el batle Crespí, en el seu parlament i dirigint-se al director de la Companyia de Ferrocarril Rafel Blanes, li proposà que «comencessin les obres de la nova estació tan aviat fos possible», alhora que «unint els representants de les veïnes comarques de Pollença i Alcúdia, aquí representades pels seus digníssims batles, permeteu-me donar suport en tot sentit a la nova línia per unir els tres pobles, dels més importants de la nostra estimada Mallorca…». Crespí argumentava la seva petició en les belleses naturals de Pollença «que aireja el turisme». I a la zona costanera i «port més proper» per embarcar els productes agrícoles que exportava sa Pobla, especialment patata i mongeta i importació de llavors i adobs, transportats via fèrria fins i des del moll de Palma.

Però no acabaren aquí les peticions del batle pobler a les autoritats presents en aquell concorregut i brillant acte. A més de reivindicar la construcció de la nova estació i l’extensió de la línia fèrria fins a Pollença i Alcúdia – projectes que mai es dugueren a terme – en Miquel Crespí feu públic un altre projecte encara molt més ambiciós, consistent en la construcció d’un port fluvial al terme municipal de sa Pobla pel trànsit marítim de mercaderies.  

Així exposà la seva idea Crespí davant la magna audiència que omplia la sala d’actes de l’Ajuntament pobler: «… Tinc la confiança que seria capaç d’imitar aquells pobles del continent potser 10 o 100 quilòmetres separats de la mar i que, no obstant, tenen el port a casa perquè aprofiten els rius i, això, per la raó que el nostre terreny és dels més planers i quan es realitzin les reformes dels torrents això seria possible».

En Crespí reafirmava i exposava la viabilitat de l’ambiciós projecte en l’entrevista publicada en el número 91 de l’esmentada revista el 4 de novembre de 1928. A la pregunta del redactor sobre el projecte tan atrevit, el batle responia «Crec que per la topografia de sa Pobla queda una solució que està pendent d’estudi i per la qual no ens hi hem interessat encara, però que considero tan viable com l’assumpte del qual ens hem ocupat».

El redactor li preguntava de quin assumpte es tractava i el batle Crespí contestava: «Sabut per tots és que multitud de pobles de la península, distants de la mar en infinitat de quilòmetres, comuniquen amb l’oceà mitjançant un canal o riu. Aquí (a sa Pobla) estem en immillorables avantatges respecte a molts dels pobles que no hi ha necessitat d’al·ludir».

Insistia el periodista. «- És a dir que vos creieu factible la idea?». I la resposta era:

«- Certament. Ara per ara ho demanda una exigència sanitària i es deixa veure la necessitat de salvar els interessos de molts propietaris que tenen terrenys a la part baixa de la marjal, tement-se que un dia, no només pateixin els esmentats pagesos, sinó també els que tenen situades les seves terres a la part menys baixa». En Crespí es referia al fet que havia de fer-se alguna cosa per evitar les inundacions que es produïen cada any a causa dels desbordaments dels torrents que desemboquen a s’Albufera.

I a la nova pregunta de com es podien evitar aquestes inundacions, el batle encara fou més contundent i explícit contestant així: «- Només d’una manera. Caldrà sol·licitar del senyor propietari de s’Albufera o del Govern un dragatge per deixar expedit el pas de les aigües del canal o torrent que travessa la finca». A la pregunta de si verificat el dragatge quedaria ja en condicions per prestar la utilitat necessària a l’efecte de trànsit marítim, en Crespí aclaria que «de cap manera» i afegia que «perquè això fora possible caldria que el dragatge, ja que s’haurà de fer, ho sigui de manera especial tant en amplitud com en calat, tenint en compte, a més, en donar solució al pas dels ponts de Can Blau, sa Roca i Casetes».

Ja a la fi de l’entrevista al batle «Verdera», aclaria les preguntes plantejades pel redactor dient textualment que el lloc més apropiat perquè servís de port on efectuar les operacions d’embarcament i desembarcament de les mercaderies s’emplaçaria a la finca de Son Vivot , «terreny ja ferm, que reuneix excel·lents condicions, immediat a Son Salat». I apuntava que la distància terrestre des del nucli poblacional de la vila a Son Vivot era de tan sols tres quilòmetres, «amb la qual cosa tindríem un port tan proper com ningú».

Cal apuntar que els tres projectes plantejats pel batle de sa Pobla, en Miquel Crespí Pons, – acabat de l’estació de ferrocarril, extensió de la línia fèrria fins a Alcúdia i Pollença i la construcció d’un port marítim- anaven encaminats a reduir els costos dels nolis que es pagaven a la companyia ferroviària en concepte del transport de patates, mongetes i adobs, a més d’altres mercaderies, «ja que tan sols amb els tres primers productes esmentats es paguen a la companyia 135 mil pessetes cada any, quantitat que es podria veure reduïda a 33.750 pessetes, o sigui una quarta part, si tinguéssim el ramal d’Alcúdia construït…», sentencià el batle Crespí.

Pere Perelló: “La proposta no era absurda, sinó atractiva i possible

Consultat el tema de la possible construcció d’un port al municipi de sa Pobla amb en Pere Perelló Payeras, documentat coneixedor i estudiós dels paratges de s’Albufera i de la seva apassionant història, comenta que: «D’entrada pot semblar una idea absurda, però analitzant-la amb tranquil·litat resulta atractiva i possible, tenint en compte que les de Son Vivot de Baix són les últimes terres fermes en el límit fangós de s’Albufera, la finca es troba en la intersecció o encreuament de camí de son Fornari i la carretera de s’Albufera».

Afegeix en Perelló que “l’esmentada finca té una extensió de 10 quarterades i que en línia recta cap al mar, aprofitant el Gran Canal construït pels anglesos, hi pot haver una distància d’uns cinc quilòmetres. Amb barcasses de riu s’hagueren pogut traslladar els sacs de patata o mongeta fins als grans mercants amarrats al Port d’Alcúdia i amb l’estalvi dels aranzels calculats pel batle Crespí, durant tants anys d’exportació s’haurien amortitzat les despeses del port i la seva construcció».

Per acabar, apunta en Pere Perelló que «El 1928 els enginyers de l’època tenien el saber i disposaven de la maquinària suficient per dur  terme obres com la que tenia al cap el batle Crespí. Exposant aquella idea, el batle pobler demostrà, com en múltiples ocasions, ser una persona avançada al seu temps, un visionari. De vegades, moltes, els somnis es poden convertir en realitat», afirma en Perelló.