La llana de Mallorca, anirà a la incineradora i no es comercialitzarà
La llana de la tosa de les ovelles s’ha convertit en un greu problema per als ramaders. Ningú no la vol. S’ha convertit en un residu que, a més, no es pot cremar ni enterrar, en un mercat saturat pels productors xinesos. La llana s’ha d’acabar traslladant a la Península, malgrat que hi ha propostes per utilitzar-la com a aïllant a la construcció o per fer-ne compost o pellet. Enguany, ni això. S’incinerarà amb un cost de 15.000 euros.
Cooperatives Agro-alimentàries Illes Balears, el mes passat, volgué donar a conèixer la problemàtica dels ramaders d’oví amb la gestió i emmagatzematge de la llana. A principis de maig començà la temporada de tondre a les Illes Balears. Gaspar Mas Miralles, responsable de subministrament de la Cooperativa Camp Mallorquí, explicava la situació: “A l’ovella se l’ha de tondre cada any i en aquest moment hi ha una paralització del mercat de la llana. Els ramaders i les cooperatives no tenim manera de gestionar la llana dels nostres socis”.
D’acord amb el Reglament CE 1774/2002 la llana és considerada un Subproducte d’Origen Animal No Destinat al Consum Humà (SANDACH). “En l’àmbit europeu es tracta d’un residu animal, amb les seves especificitats en el seu maneig. A Mallorca en l’actualitat no hi ha cap lloc per al seu tractament, de manera que la llana procedent de la tosa ha de ser emmagatzemada a les explotacions i cooperatives per a la posterior exportació a la península, ja que no es pot cremar, ni enterrar.
“Actualment els canals de distribució de la llana a nivell mundial estan aturats. Des de l’estiu de 2019 el mercat de la llana està aturat. No hem tret res de llana. El 70% del mercat de la llana és de procedència xinesa”, informa Carlos Bernues, responsable d’esquilada i l’encarregat de la llana en Grup Cooperatiu Pastores de Aragón.
Les cooperatives de Mallorca produeixen al voltant de 100 tones de llana cada any. Aquesta xifra representa el 65% de tota la llana de Mallorca. Per al seu trasllat a la Península la llana ha d’ocupar el mínim volum possible. Amb la maquinària adequada per a la seva compactació s’obtenen bales d’uns 400 quilos de pes, mentre que la llana sense compactar és embalada en bosses de 70 a 80 quilos. Aquesta darrera opció és la que s’ha dut a terme el darrer any on hi va haver mercat, encara que amb preus irrisoris de 7 cèntims el quilogram.
Reacció de la Conselleria d’Agricultura
En una entrevista duta a terme al programa “La Mañana de COPE Balears” conduït per Cristina de Ahumada, el director general d’Agricultura Fernando Fernández, assegurava que el preu i la sortida de la llana al mercat, és un problema molt greu perquè ha perdut valor i el seu preu es troba en una situació pèssima donat que el mercat xinès ha copsat quasi la totalitat del mercat mundial. Segons Fernando Fernández assegurava al programa de COPE, la solució que s’ha trobat pel producte dels ramaders, és la solució a un drama. Tant és així que la venda de la llana era un producte molt preuat i ara no val res en els mercats exteriors. Aquesta situació ha dut al sector dels ramaders a viure un drama molt seriós i d’important preocupació. “La conselleria, segons el seu director general, allò que fa es donar una solució, però que el drama hi és perquè la llana no té cap valor i s’han cercat solucions, ni bones ni dolentes, però sí solucions a un greu problema, afirmava el director general de la Conselleria d’Agricultura a Cristina de Ahumada a la COPE”.
La conselleria ha habilitat cinc punts d’entrega de la llana i la seva posterior recollida per ser entregada a un gestor de residus que la durà a Tirme per a la seva incineració, tot obeint a la normativa que així ho contempla. Fernando Fernández afirmava a l’entrevista de COPE Balears que “la conselleria sols fa que llevar de davant un problema als ramaders i que allò que els costa acceptar és que la llana no tingui cap valor ni preu en aquests moments. Al marge d’aquesta situació momentània, s’estan cercant altres vies, però, de moment, aquesta és la que hi ha. Una d’elles, afirmava Fernández, són els estudis tècnics que s’estan fent per fer servir la llana en el món de la construcció per les seves bones condicions d’aïllant tèrmic”. Un projecte que ja fa un any que està en marxa, però que, de moment, està encara en estudi i la primera fase ha donat un molt bon resultat. Es podrien fer també compostatges, però per això es requereixen altres tractaments i inversions que s’estan estudiant.
“La llana és un producte orgànic i com a tal, requereix un tractament específic i no es pot deixar tudat per dins les finques perquè pot generar bacteris, malalties… Tot això pot crear, segons el director general, en declaracions a COPE, un mal irreparable al medi ambient”. “Fernández continuava la seva exposició dient que la mesura que s’ha pres, ha estat, en gran mesura, per evitar que els ramaders, davant la desesperació, deixessin abandonada la llana sense fer-la passar pel tractament d’esterilització pertinent”.
La llana, un molt bon aïllant tèrmic
L’arquitecte superior de l’empresa GMG de Castellò, Javier Manzanero, especialista en materials aïllants i construcció sostenible, va estar en directe al programa de COPE Balears, conduït per Cristina de Ahumada, i assegurà que efectivament la llana és un excel·lent aïllant que ells ja van emprant des de fa temps. “La llana, segons Manzanero, és un material que requereix passar un procés per a la seva utilització, però que ja fa anys que hi ha estudis tècnics que donen suport a aquest material, avalat per estudis rigorosos i experiència en la seva utilització en el món de la construcció. Segons Javier Manzanero en declaracions a COPE, no entén què ha passat perquè tota aquesta polèmica sorgeix d’una postura política enfront d’un programa de la Unió Europea que avala la utilització de la llana com a producte aïllant i altres formes de transformació”.
Javier Manzanero mostrava el seu estupor al programa de COPE quan va saber que prop de 100 tones de llana anirien a la incineració, ja que sembla que a Mallorca es funciona en contra de les recomanacions d’Europa i perquè la llana és un producte amb un valor i amb unes possibilitats molt extenses d’utilització en distints mercats: construcció, tèxtil… Molt més encara quan hi han empreses a la península que estarien disposades a comprar-la. L’arquitecte no entén per què la despesa d’incineració no es dedica a pagar el transport a la península i així s’evitaria tudar les tones que aniran la incineració essent una llana de qualitat la que tenim a Mallorca.
L’empresa Recuperació de Materials Tèxtils volia comprar la llana de Mallorca
L’any passat l’empresa catalana Recuperació de Materials Tèxtils, segons s’informa la mateixa cadena radiofònica COPE, ja va comprar tota la llana de Mallorca i aquest any es va interessar per tornar-la a comprar i no a 0’ 07 cèntims el quilo, ans tot al contrari, a 0’ 25 cèntims per quilo. Jordi Iglesias, el gerent de l’empresa R.M.T., comentà a Cristina de Ahumada “que s’havien posat en contacte amb la Cooperativa del Camp Mallorquí, que era l’encarregada de recollir la llana, per informar-los que aquest any les coses no estaven bé i no podien assolir la part de les despeses del transport fins a la península, però que estan disposats a comprar la llana al preu de 0’ 25 cèntims, molt superior als 0,07 cèntims de l’any passat. El problema del transport de l’any passat, indica Iglesias, fou que aquestes cent tones foren transportades amb disset tràilers d’uns cinc mil quilos cada un, sense compactar. Aquest sistema, afirma el gerent de R.M.T., fou l’encariment del producte per mor del transport. El mateix tonatge de llana s’haguera pogut transportar, una vegada compactada amb quatre camions abaratint el preu del transport d’una manera molt important”.
“La nostra sorpresa, diu Jordi Iglesias, fou quan la Cooperativa del Camp Mallorquí ens varen dir que aquest any, per una qüestió de rendibilitat, deixarien de recollir la llana i que hi havia una intervenció per part de l’administració pública que faria la recollida amb un gestor de residus”. Segons es desprèn de la conversa a l’emissora COPE, el cost de recollida i incineració seria d’uns 15.000 euros. Un cost que seria superior al cost del transport a la península.
Segons el tècnic Jordi Iglesias, “la llana de Mallorca és de molt bona qualitat tot i que ara no hi ha demanda, la seva empresa la processa i la guarda dins els seus magatzems a l’espera de donar-li la sortida comercial quan pertoqui i les necessitats del mercat ho demanin. Iglesias pensa que a pesar de no tenir sortida ara, algun dia es comercialitzarà i, per tant, és un error aquesta incineració que es pretén dur a terme perquè va en contra de la direcció que ens hem marcat com a societat d’anar cap a una vida més mediambientalment sostenible i de fer valdre els productes ecològics, economia circular i el respecte cap al medi ambient”.