La manca de connectivitat entre els espais naturals, un probema per a les aus

La pèrdua de connectivitat entre espais naturals és un dels principals reptes que afronta la conservació de la biodiversitat a Espanya. Així ho adverteix el nou Informe sobre la connectivitat de les IBA (Àrees Importants per a la Conservació de les Aus i la Biodiversitat), presentat per SEO/BirdLife amb el suport del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic.

El document, elaborat per un equip d’experts en ornitologia i gestió del territori, ofereix per primera vegada una radiografia detallada de com es troben connectades —o desconnectades— les principals àrees d’interès ornitològic del país.

L’informe recorda que la protecció individual de cada espai natural és una condició necessària, però insuficient, per garantir la viabilitat de les poblacions d’aus a llarg termini. Les aus, especialment les migratòries, no entenen de límits administratius ni de fronteres, sinó que necessiten un mosaic d’hàbitats connectats que els permeti alimentar-se, descansar, reproduir-se o dispersar-se segons l’època de l’any. Quan aquestes àrees actuen com illes aïllades, els fluxos ecològics es veuen interromputs i les poblacions perden resiliència davant del canvi climàtic, la pressió humana o els canvis en l’ús del sòl.

Els hàbitats

Per tal de fer una anàlisi acurada, l’estudi divideix les IBA en cinc grans grups funcionals segons els seus hàbitats i les espècies que acullen: zones aquàtiques, marines, forestals, entorns oberts i entorns de muntanya o penya-segats. Sobre aquesta base, els investigadors han dissenyat mapes de resistència al moviment que identifiquen els corredors ecològics més favorables i les barreres més crítiques.

Els resultats mostren que infraestructures com carreteres, autopistes, línies elèctriques i aeroports, així com la urbanització massiva i l’expansió dels parcs eòlics i solars, són factors que trenquen la connectivitat i comprometen el desplaçament de moltes espècies.

Segons el document, Espanya és un dels països europeus amb més àrees IBA: se n’han catalogat més de 475, que representen prop de la meitat de la superfície estatal. Aquesta riquesa respon a la diversitat d’hàbitats i al paper estratègic del territori espanyol en les rutes migratòries entre Europa i Àfrica. Malgrat això, la protecció legal encara és desigual. El 37 % de les IBA estan reconegudes oficialment com a ZEPA (Zones d’Especial Protecció per a les Aus), però moltes altres continuen sense cap figura de protecció vinculant. Això suposa que, tot i haver estat identificades com a espais clau, encara no disposen d’eines jurídiques ni de plans de gestió que en garanteixin la conservació.

A les Illes Balears

El mapa territorial elaborat per SEO/BirdLife mostra també importants desequilibris regionals. Comunitats com Extremadura, Andalusia, Aragó o els arxipèlags balear i canari compten amb una elevada densitat d’IBA, moltes de les quals coincideixen amb espais ja protegits per la Red Natura 2000.

En canvi, Galícia, el País Basc, Ceuta, Melilla i àmplies zones de Castella i Lleó presenten una notable manca de representació, la qual cosa dificulta el manteniment de corredors ecològics continus. L’informe subratlla que aquesta distribució irregular respon tant a factors ecològics com a dèficits històrics en la identificació i declaració d’espais protegits.

Un altre dels aspectes destacats és que les aus de medis oberts i agrícoles —com l’avutarda, el sisó o la ganga— són especialment vulnerables a la pèrdua de connectivitat, ja que depenen de paisatges extensius i heterogenis que es veuen cada vegada més amenaçats per la intensificació agrícola i l’abandonament rural. De la mateixa manera, les aus marines i costaneres pateixen la pressió urbanística al litoral i la saturació d’infraestructures turístiques.

Els sistemes forestals i de muntanya, en canvi, tot i mantenir una xarxa més contínua, també presenten punts febles derivats de la fragmentació del bosc i de l’expansió d’activitats extractives i energètiques.

Eines importants

L’organització ecologista remarca que els mapes i les eines desenvolupades en aquest estudi poden esdevenir una eina clau per orientar polítiques públiques, planificació territorial i inversions en conservació. El repte, segons SEO/BirdLife, és que la informació no quedi en un document tècnic, sinó que es tradueixi en l’impuls de corredors verds i blaus, la restauració d’hàbitats degradats i la revisió dels plans urbanístics i energètics que afecten les IBA.

Amb aquest informe, Espanya se situa a l’avantguarda europea en l’anàlisi de la connectivitat entre espais d’alt valor per a les aus. Però els autors adverteixen que encara queda molta feina per fer: cal millorar la representativitat de les IBA, ampliar la cobertura legal i, sobretot, establir mecanismes de coordinació entre administracions, científics i societat civil que garanteixin la protecció dels corredors ecològics a llarg termini.