La Salle a Sóller: tota una revolució pedagògica i educativa

Un poble que és capaç d’honorar el seu passat és un poble que pot mirar amb esperança el futur; i aquesta és la missió que s’ha proposat dur a terme Josep A. Morell González amb la ingent tasca educativa que realitzaren els germans de La Salle a la vall de Sóller durant el primer terç del segle XX amb el seu nou volum “La Salle a Sóller (1905-1938)”.

Poques persones hi ha -per no dir que no n’hi ha cap- que coneguin més a fons el llegat religiós de la vall de Sóller -sovint agermanant amb l’educatiu- com Josep A. Morell González, ja que a la seva tasca de docent cal afegir un constant interès en descobrir noves facetes de la realitat religiosa sollerica.

És molt àmplia i variada la bibliografia que aquest erudit solleric ha consultat per poder tirar endavant un projecte tan ambiciós com és el recuperar el llegat que els germans de La Salle deixaren al seu pas per Sóller, una recerca que l’ha duit a viatjar fins a Roma per poder consultar arxius sobre el tema, a més d’entrevistar un bon grapat d’alumnes lasal·lians que amb les seves vivències no han fet més que dotar de color i anècdotes el pas dels germans de La Salle per la Vall d’Or.

L’arribada dels germans lasal·lians a la vall no es pot entendre sense tenir present l’important auge de l’anticlericalisme a França -d’on provenien- que els obliga a cercar nous indrets i mecanismes per poder dur a terme la seva tasca pedagògica ja que el Projecte de Llei de Separació de 29 d’octubre de 1904 imposà el laïcisme pedagògic i restringí severament les manifestacions públiques de culte.

L’expulsió dels Germans de les Escoles Cristianes de França (1904) fou la causant d’una diàspora d’educadors cristians que propicià l’arribada dels germans de La Salle a Mallorca, on s’implantaren a setze pobles i ciutats de l’illa, essent la comunitat de Sóller la segona en ser fundada, l’any 1905.

Joan Baptista de La Salle  (Reims, 1651 – Rouan, 1719) fou un prevere a qui s’encomanà de tenir cura  de la Congregació de les Germanes del Santíssim Nin Jesús que es dedicava a l’educació dels nins orfes. Aquest contacte amb el món de l’educació marcà tan profundament Joan Baptista que decidí encaminar la seva vocació cristiana vers les escoles, renunciant a escalar en el món canònic.

Durant tota la seva vida, Joan Baptista de La Salle lluità per millorar no només l’ensenyament que rebien els alumnes de les escoles cristianes sinó també perquè la situació en què havien de treballar els encarregats de l’educació dels infants estassin ben preparats pedagògicament i comptessin, a més, amb un reglament de treball i de convivència adequat a la feina que estaven duent a terme.

El seu llegat fou tan important que a l’hora de la seva mort la Congregació dels Germans de les Escoles Cristianes ja comptava amb quaranta escoles de La Salle a vint poblacions franceses. Nombre que en el moment de la seva expulsió arribava a més de 1.300 escoles.

L’arribada dels germans lasal·lians a Sóller es va produir per una curiosa sèrie d’actuacions: d’una banda, el govern espanyol autoritzà la instal·lació d’aquets col·legis al país i atorgà el seu vistiplau a la continuació de l’ensenyament en francès, sempre que hi tenguessin cabuda els alumnes espanyols; de l’altra, el bisbe de Mallorca, Pere Joan Campins, acollí amb simpatia els germans de La Salle i autoritzà les seves fundacions.

L’arribada a Sóller dels germans lasal·lians -ben aviat coneguts com els frares del bavarall, per la seva peculiar indumentària- es produí pel Nadal de 1904 amb el clar objectiu d’obrir una nova comunitat a l’antic convent dels Franciscans de Sóller -actual Escola dels Sagrats Cors-.  Tot i que el convent es trobava en un estat deplorable, l’Ajuntament fou força generós amb les obres de l’edifici, però exigí a canvi una sèrie de compensacions: la realització de classes de primària, comercial i batxillerat; així com l’acollida de quatre alumnes pobres escollits per l’Ajuntament. Finalment, les classes s’iniciaren el mes de gener de 1905 amb un total de 35 alumnes matriculats.

La bona feina realitzada pels germans de La Salle durant tota la seva estada a la vall propicià que el número d’alumnes matriculats arribàs gairebé als 300 alumnes en algunes ocasions.

Tot i això, el pas dels germans lasal·lians per la vall de Sóller no fou un camí de roses i en vàries ocasions hagueren de fer front a situacions adverses: d’una banda, els sectors més laïcistes de la vila no veien amb gaire bons ulls la tasca d’aquests germans i reclamaven que el Convent es convertís en una escola graduada; de l’altra, l’arribada dels missioners dels Sagrats Cors amb qui compartien convent provocaren gelosies que dificultaren la convivència. A més, cal afegir a aquesta situació la ingent tasca d’habilitació d’espais -tant comuns com privats- que els germans de La Salle hagueren de dur a terme en aquest convent.

Finalment, els curs 1927/1928 el col·legi dels germans de La Salle es trasllada a Cas Sedasser -actual carrer Joan Marquès Arbona- on per manca d’espai s’ha de reduir el nombre de classes i es deixen de realitzar les classes gratuïtes. Les instal·lacions de CasSedasser distaven molt de ser les adequades tant per impartir classe com per allotjar la comunitat lassal·liana, per la qual cosa el curs 1931-1932 l’escola es traslladà a Cal Bisbe, on hi romangué fins a la seva clausura l’any 1938.

Dita clausura va venir condicionada per les vicissituds del moment: la guerra civil i les penúries que dugué afegides, així com la fallida del Crèdit Balear que dugueren aparellades una forta disminució de la matrícula.

L’arribada dels germans de La Salle a la vall de Sóller va tenir com a conseqüència una evident revolució pedagògica ja que els mètodes que empraven eren predominantment actius amb eixos pedagògics com el foment de l’espontaneïtat, la iniciativa, l’originalitat, la creativitat i la responsabilitat.

Per posar tan sols alguns exemples, les seves classes d’agrimensura incidiren en l’aplicació pràctica dels coneixements teòrics d’aritmètica, geometria i trigonometria; pel que fa referència a les classes de llengua -ensenyaven francès, anglès i alemany, a més de castellà- les classes eren íntegrament en l’idioma que s’aprenia en aquell moment, fent molt d’èmfasi en l’aprenentatge de vocabulari i frases fetes.

En aquest apartat, cal fer esment de la tasca duita a terme pel germà Bianor en l’ensenyament de les ciències naturals, ja que les classes teòriques anaven acompanyades de sortides pràctiques on els alumnes aprofitaven per conèixer la flora i la fauna local. De fet, aquest germà aconseguí comptar amb uns valuosos herbaris, bona part dels quals es troben a dia d’avui al Jardí Botànic de Sóller.

La revolució pedagògica dels germans lassal·lians també afecta al lleure dels seus estudiants ja que inculcaren en els seus alumnes la passió per la natura -foren moltes les excursions encaminades a conèixer la vall i l’illa en general-, l’esport -sempre facilitaren el contacte dels alumnes amb la mar- i la cultura -introduïren celebracions de final de trimestre i de curs on la poesia i la música ocuparen un lloc preferent-.

És inqüestionable que el pas dels germans de La Salle per Sóller marcà una determinada època -el primer terç del segle XX- i deixà una forta empremta en molts de sollerics que encara recorden el pas dels frares del bavarall si no de manera directa, a través del testimoni de pares i padrins- com un dels moments àlgids de les seves vides.

Els germans lassal·lians deixaren un testimoni valuós a la vall dels tarongers que, a través d’aquest volum, Josep A. Morell González posa al nostre abast rememorant el pas d’uns preveres que iniciaren una renovació pedagògica i vivencial de primer orde en tots aquells que pogueren viure-la així com en els seus descendents.

#Foravila