La Seu de Mallorca, una visita a les terrasses

Quan arribes a Mallorca, per mar o aire, la Catedral és la primera a donar-te la benvinguda. La seva construcció començà el 1306 i conclogué el 1602. De llavors ençà no cresqué per fora, sinó per dins. S’aixecà sobre un penya-segat. La murada i l’autovia l’allunyaren uns metres de la mar, encara que el Parc de la Mar de bell nou l’acostà a l’aigua. L’edifici és de marès, pedra calcària mallorquina. Les formes i els colors d’aquesta pedra criden l’atenció, per exemple, dels artistes. Els poetes la veuen com un vaixell de pedra devora la mar. La Catedral de Palma és una illa nascuda en el cor d’una altra illa.

Continuà la Seu creixent en tres naus. En una primera fase, fins als dos portals laterals, i en un altra empenta, fins al portal major, ocupant el claustre. L’espectador es sent impressionat per la força de l’espai i de la llum. Tots aquests secrets, espais, obres d’art, belleses arquitectòniques, arcbotants, pinacles, gàrgoles, es poden veure en les visites exteriors que ofereix la Catedral de Mallorca. Del 2 de maig al 31 d’octubre les terrasses de la Seu de Mallorca s’obren de pinte en ample per rebre desenes de persones, de Mallorca i fora de l’illa, per admirar un dels millors espectacles visuals, culturals i històrics que s’ofereixen a la Mediterrània.

Però, què no veuran els visitants i què fou imprescindible per a la construcció de la Catedral? És molt important escoltar la guia que recorrerà amb el visitant l’edifici perquè l’espectador no perdi detall de tot allò que contextualitzarà el recorregut. L’any 1229 Mallorca era conquistada sota la iniciativa del rei Jaume I i s’incorporava a la cristiandat després de més de tres segles de dominació àrab. Finalitzada la conquesta immediatament es va procedir al poblament cristià de l’illa amb colons vinguts principalment dels territoris continentals del regne d’Aragó, del principat de Catalunya principalment, però també d’altres bandes d’Europa. Arribats al nou territori cristià, en una societat profundament jerarquitzada i on la religió tenia un paper fonamental en la vida dels homes i dones de l’època, una de les primeres accions que es van dur endavant va ser erigir esglésies per satisfer les seves necessitats espirituals.

A la capital del nou instaurat regne, a Palma, es van començar a aixecar les primeres edificacions religioses seguint l’estil dominant a l’època, el gòtic. Així la capella reial, precursora de la Seu, segurament ja devia estar finalitzada l’any 1269 i degué servir d’exemple a altres construccions. Ara bé, les seves esveltes voltes de creueria i magnificència constructiva que el visitant podrà gaudir en el recorregut suposava una despesa enorme per les possibilitats del regne i dels colons recent arribats. A més, aquest tipus constructiu necessitava de mestres d’obres i de paletes molt especialitzats que no abundaven. Per aquest motiu aquest tipus constructiu es va centrar exclusivament en la primera etapa posterior de la conquesta a Palma.

Però la població de la resta de l’illa necessitava cobrir les seves necessitats religioses i no tenia uns mitjans econòmics tan elevats. Per aquest motiu es va optar per un model constructiu senzill i auster, de fàcil construcció i baixos costos econòmics, que seguia el model constructiu gòtic i que el gran especialista de l’art mallorquí medieval, Marcel Durliat, anomena esglésies de nau única coberta d’un embigat sobre arcs diafragmes, conegudes com esglésies de repoblament.

Segles després, la reforma eclesiàstica que va imposar el Concili de Trento (13 de desembre de 1545 – 4 de desembre de 1563) va posar les bases necessàries per a la renovació de l’Església en els territoris catòlics com l’illa de Mallorca. Aquest marc contextual va ser favorable perquè l’Església catòlica tingués una veritable explosió cultural, artística i religiosa mai vista en centúries enrere. D’aquesta manera, la victòria del catolicisme es fa palesa en dos aspectes: l’esplendor del culte i l’auge de les arts que exalten la puixança cultual. Mallorca no va ser una excepció, i la Seu tampoc.

Una part de la història de la ciutat de Palma es troba lligada als esdeveniments de la vida parroquial, en consonància a les nostres arrels marcadament religioses, que han anat definint molts aspectes de la vida civil de l’illa de Mallorca. Els bisbes de Mallorca posttridentins s’adonaren de la importància de la parròquia dins la vida diocesana, i servint-se especialment de les visites pastorals canalitzaren els seus ideals de reforma cap a elles. La vida cristiana era dirigida fonamentalment pels eclesiàstics i la pastoral posttridentina afavorí no solament el culte, sinó també les pràctiques i les devocions i, com no, les construccions com la Seu que s’eleven a Déu.

Dos-cents quinze graons ens separen de la part més alta del temple. Durant la visita, d’una hora aproximadament, podran descobrir alguns dels racons més curiosos i desconeguts de la Catedral, com és el campanar i les terrasses dels arcbotants. També es podran contemplar la panoràmica de tota Palma des d’una nova i impressionant perspectiva. També es gaudirà de contemplar més a prop que mai una de les meravelles de l’arquitectura gòtica: la rosassa major. No obstant això qui fa possible aquestes visites és el govern de la catedral, el capítol catedralici, que des de fa segles pilota els designis i els projectes de la Seu. No és possible conèixer en detall la dinàmica religiosa i l’esfera eclesiàstica d’una diòcesi sense l’estudi en profunditat del capítol catedralici: les seves funcions i atribucions, composició de membres, relacions de poder establertes amb altres organismes eclesiàstics i civils, sistemes de finançament, estratègies endogàmiques.

Si el món de la construcció enllaça directament amb la història econòmica i social del moment, no és menys cert que la comptabilitat de la Seu proporciona suficients indicis que ens permeten penetrar en l’espiritualitat de l’època a través de la visita a les terrasses de l’edifici. La Seu de Mallorca és un univers integrat per múltiples espais arquitectònics que obeeixen a les diverses funcions i necessitats de la institució. Tots aquests interrogants es podran desxifrar trepitjant les terrasses a través d’una visita guiada i organitzada per la Catedral.

A partir de 1573 l’arribada del bisbe Vic i Manrique esdevé la força necessària per acabar el conjunt arquitectònic. Tot pareix indicar que l’activitat constructiva, controlada successivament per Joan Armengual, Miquel Garcia i Antoni Seguí, agafà un ritme vertiginós que fins i tot superà el que s’havia portat a les acaballes del segle XIV. Els dos trams que mancaven per arribar a la façana major s’alçaren ràpidament gràcies als donatius que feren determinades personalitats del món religiós, incentivades pel bisbe Vic i Manrique i per l’orgull de veure les seves armes esculpides a les claus de volta de la Seu.

Pel que fa al rol de la Universitat de Ciutat de Mallorca a l’entorn de la construcció de la Catedral, no es pot menysprear la col·laboració dels jurats de Ciutat, dels gremis i de les famílies benestants que també contribuïren econòmicament a la conclusió de la fàbrica.

Abans d’acabar el segle XVI l’edifici va romandre clos pel costat occidental i l’any 1592, quan Antoni Fornari ja era mestre major, es va posar la primera pedra del portal obra de l’escultor Antoni Verger i patrocinat pel gran bisbe benefactor de la fàbrica: Joan Vic i Manrique.

Els llibres custodiats

Els llibres d’obra de la Seu de Mallorca, custodiats a l’Arxiu Capitular de Mallorca, constitueixen una sèrie documental de valor incalculable per apropar-nos al que ha estat, durant segles, la construcció, reparació i manteniment del monumental edifici que es pot conèixer visitant les terrasses. És el resultat d’una voluntat d’administració de les finances impulsada pels responsables de l’edificació catedralícia (capítol de canonges) amb la intenció de contribuir a una gestió correcta i operativa de tots els recursos econòmics que havien de possibilitar l’avenç dels costosos treballs constructius. Un dels resultats d’aquesta gestió i que podran gaudir els visitants a les terrasses és l’espectacle constructiu exterior de la rosassa major. Amb raó la coneixen com la Catedral de la llum: pel sol que transmet la Mediterrània sense cap barrera, pels 87 finestrals i vuit rosasses previstes i per dos fenòmens lumínics distints que es produeixen anualment.

Els catorze vitralls

Els catorze vitralls de la nau principal resen en llum i color l’himne dels tres joves del llibre bíblic de Daniel. Protagonistes principals són les dues rosasses que es miren al llarg de la nau central. La de l’arc de l’absis central, prop de l’altar major, amb l’estrella de David a l’interior, fa exactament 10’86 metres de diàmetre en superfície vidriada i 11’52 incloent-hi la motllura. A l’interior de la Catedral dos dies a l’any, el 2 de febrer i l’11 de novembre, devers les 8:30 hores del matí, es forma un vuit de llum quan l’ombra multicolor de la rosassa major es col·loca just davall la paret que sosté la rosassa de la façana principal. L’altre esdeveniment de llum es veu de l’exterior, quan la llum de la major coincideix superposant-se a la façana principal, com si s’encengués, en un magnífic joc de colors. Pot veure’s molt bé des del Baluard de Sant Pere en el solstici d’hivern, entre el 20 i el 28 de desembre. Qualsevol mallorquí o persona que ens visiti de fora de l’illa és d’obligada referència viure aquesta experiència a les terrasses de la Catedral i després de passejar per les altures de l’edifici, cal davallar i contemplar la façana de l’Almoina, la del Mirador, la de l’Almudaina restaurada aquesta darrera per Jean B. Peyronnet i Joaquim P. Birminjam. Bellesa pels sentits, escoltar les campanes del campanar que forma angle amb el portal i que poua les seves referències històriques en el 1270 on hi havia el sagrat o cementiri.