La talaia de Lluc, en un dels llocs més esquerps de la Tramuntana
A de la finca d’es Cosconar i en el segle XVI ja hi apareixien els talaiers, homes elegits per el Jurats del regne de Mallorca (l’any 1333 s’elegiren els primers) per vetllar les costes de les nostres illes de dia i de nit. Així, doncs, podem dir que la torre, tot i que va entrar en funcionament entre l’any 1606 i el 1623, es remunta molt més enrere en el temps, al temps dels talaiers.
La primera idea de la creació de la torre de Lluc es remunta a l’any 1584, quan el rei Felip II manà al virrei Lluís Vic i Manrique de Lara la construcció d’una torre de vigia entre Cala es Codolar i Cala Mitjana. Per interès personal el senyor d’es Cosconar havia ofert un forn de calç, l’olla del qual encara el dia d’avui es pot observar a Cala Mitjana. De fet, el virrei en persona va visitar els esquerps paratges de la Talaia de Lluc per observar sobre el terreny la ubicació de la futura torre.
Molta insistència
A pesar de les recomanacions i suggeriments del rei i del virrei el cert és que l’any 1600 la torre encara no estava edificada i el propietari d’es Cosconar i Albarca, Joan Bordils, seguia insistint en la imperiosa necessitat de protegir les seves terres, les seves gents, la gent de Lluc i les possessions veïnes. Per aquestes dades ja s’havia construït una torre al monestir de Lluc i també la torre de Sa Calobra estava bastida i vigilant, per la qual cosa els pirates cercaven refugi a les cales veïnes d’es Cosconar per així, amb més impunitat, botar a terra i anar a pel desitjat botí.
El senyor Bordils coincidia que el Turmàs major de Cosconar era la millor opció per bastir la torre. Aquest esperó de 239 metres d’alçada s’eleva en total verticalitat damunt la mar. Lloc més proper a la mar no existeix i, a més, té molt bona connexió visual amb la torre de sa Coma de Tuent.
L’any 1606 encara estàvem amb les mateixes, la torre seguia essent un projecte i el senyor d’es Cosconar i Albarca seguia sense dormir tranquil.
El 1623 ja hi era
Sabem que l’any 1623 la torre ja es trobava bastida. De fet aquest any els desperfectes ja la començaven a afectar i encarregaren a un tal mestre Joan, picapedrer, per adobar-la.
L’any 1686 es plantejà seriosament fer-la nova, ja que es tornava trobar en un lamentable estat de conservació. La decisió final va ser arregar-la enlloc de fer-la nova.
A més del difícil accés, de la situació propensa al deteriorament causat pels mal temps de la mar i del cel, la torre tenia un altre enemic que lluitava per fer-la desaparèixer: els llamps. Com el qui li caigué un 3 de setembre de 1786, quan el torrer va remetre una carta al batle en la que demanava la visita de l’enginyer director per que disposàs a reparar els danys ocasionats. Dia 18 de setembre de 1800 un altre llamp va fer blanc a la torre de Lluc i, a més, va inutilitzar part de la pólvora del canó quan la va mesclar amb argamassa de la mateixa torre.
L’any 1867 la torre fou transferida a Hisenda per un valor de 1.625 pessetes i aquí s’acabà la història militar i de guaita de dita torre.
Avui la torre es troba quasi totalment esbucada. De fet, un parament d’aproximadament vuit metres d’alçada que mira a la part de Gregal-Llevant, es l’únic que queda en peu de dita torre.
És complicat fer-se una idea de com es repartien les cambres de dita torre. El que està clar és que era de base circular i que a la part del sud-est està assentada sobre un marge que permeté fer un pla per posteriorment bastir l’edifici.
Els materials de construcció són els propis de l’època: calç lligada amb terra d’obrar, que molt possiblement fou extreta del mateix lloc. Per donar consistència a l’estructura empraren pedres dels voltants, degudament adobades.
El diàmetre de la base de la torre és de sis metres i un document descriptiu de l’any 1793 informava que el paretó que estava part damunt la talaia de la torre era de trenta centímetres de gruix. La cambra interior, que amb tota seguretat es trobava baix de la terrassa, ja ha desaparegut, així com la terrassa i si sobre d’ella quedava qualque peça de artilleria.
Un lloc molt aïllat
Resta dir que ens trobam a un dels llocs més màgics i salvatges de Mallorca i, al mateix temps, més secs. Per aquest motiu la presència d’un petit aljub, construït abans d’arribar a la torre i que arreplegava les aigües de les pluges, és totalment lògica. Aquest petit magatzem d’aigua potable està bastit aprofitant el buit d’una escletxa de la muntanya. Una petita paret supleix la falta de pedra d’una de les parets. El tapament de l’aljub està realitzat amb pedres lloses dels voltants i rematat amb teules àrabs.
A més, en el camí d’accés a les torres trobam fins a tres porxos que, amb el de Cala Mitjana, segurament servien per passar-hi la nit els torrers, els seus cavalls o muls i les seves famílies, si és que en tenien. Els porxos suposadament tenien teulades de càrritx, talment les barraques de carboners, de les quals no en queda cap senya.
Els camins d’accés
A la torre s’hi pot accedir per dues parts, per terra i per mar.
Per terra, partim des de Lluc d’on prenem cap a la vall d’Albarca per la carretera de Son Massip. Passat les cases ens desviam de cap a la dreta i un camí vora el torrent mos condueix a les cases de ca s’Escrivà, rústiques i simples cases de possessió que devien conrear un tros no molt gros de terra.
La carretera va pujant entre sementers d’olivars fins arribar a la font Amitgera, que es troba a la vora del camí de pujada. Dit camí puja força fins arribar a les cases de Cosconar.
El camí ara va planenc fins a arribar a la font d’es Poll, on restes d’un antic hort ens fan suposar que Cosconar l’aprofitava. A davant nostra les ruïnes del quarter dels Carrabiners. La vista des d’aquest indret de la desembocadura del torrent de Pareis, del morro de sa Vaca i, a la fi, la torre de Lluc, és magnífica.
A partir d’aquest punt el camí ja no és de carro, sinó que compareix l’original camí de ferradura i s’estimba a la vora del torrent dels Ferreters per un paisatge càrstic ple de càrritx i poca cosa més.
Abans d’arribar a cala Porxo o al Descarregador de Lluc, com l’anomenen els pescadors de la zona, el camí s’uneix al que ve de dita cala que, sigui dit de passada, no té res de cala ja que sols es tracta d’una raconada de la costa amb una profunditat de més de vint metres a vora terra.
Si volem accedir a la torre de Lluc per mar hem d’anar vorejant la vorera des de sa Calobra. Després de passar la cala d’es Capellans trobarem la punta de la Marjal de Lluc i just després cala Mitjana o cala Porxo.
El porxo de fina factura es troba a uns 200 metres de la mar està bastit en pedra en sec bastant ben treballada. D’aquí, un camí empedrat ens conduirà a la cruïlla amb el que davalla d’es Cosconar.