Ara llegint
L’albercoc de galta roja, un supervivent mallorquí

L’albercoc de galta roja, un supervivent mallorquí

El mes de juny és conegut a la nostra comunitat per ser el mes on tradicionalment la fruita que excel.leix és l’albercoc. Tant és així que la festivitat de Sant Antoni de Pàdua, que es va celebrar el dia 13 de juny, és coneguda a nivell popular com Sant Antoni dels albercocs.

Malgrat ser un dels arbres fruiters més conegut de les Balears, l’albercoquer és un arbre que prové d’Àsia, però que des d’antic s’ha conreat a tot l’arc mediterrani. De fet, fou la civilització àrab qui l’estengué per tota la Mediterrània i d’aquesta zona a la resta del planeta. Per posar tan sols un exemple, de la totalitat d’hectàrees dedicades al conreu de l’albercoquer el 60% es troben situades al voltant de la conca de la Mediterrània.

L’albercoquer (Prunus armeniaca) és un arbre caducifoli de mida mitjana -no sol sobrepassar els deu metres- que té preferència per les terres permeables i pel clima temperat, d’aquí la seva proliferació i perfecta adequació a l’àrea mediterrània.

Molt apreciat

El fruit d’aquest arbre és l’albercoc, una de les fruites més preuades pels habitants de les Balears i un dels conreus més tradicionals dels horts de la nostra comunitat. Es tracta d’un fruit en forma de globus amb un solc longitudinal que el travessa i facilita el seu consum. El color de l’albercoc varia depenent de la varietat, però oscil.la entre el blanc trencat, el groc i el taronja. Una altra de les peculiaritats de l’albercoc és la presència d’una sola llavor -o pinyol- de la qual se’n pot extreure un oli força utilitzat en cosmètica.

L’albercoc és un fruit que sol madurar quan arriba el bon temps, madurant els més primerencs a partir del mes de maig i essent els més tardans els que ho fan vers el juliol; tot i això, el mes de juny és el mes en què maduren la major part de les varietats d’aquesta fruita.

La gran popularitat del conreu de l’albercoc va propiciar l’aparició de nombroses varietats que s’acabaren adaptant tan bé als diferents microclimes de les Illes. Tant fou així que aparegueren varietats gairebé locals: és el cas de la vila de Campanet, on s’hi localitzaren les varietats albercoc d’En Caparró, albercoc d’En Pila, albercoc d’En Pua o la varietat albercoc d’En Violeta.

Els tipus d’albercoc

Malgrat aquestes “exageracions”, les Balears i més concretament Mallorca, foren unes illes abundoses en varietats tradicionals d’albercoc -no de bades aquest fruit fou un dels motors de l’economia local estiuenca de la realitat preturística. D’entre aquestes varietats cal destacar les següents:

– Albercoc taronjal: de mida grossa i color vermellós, molt sucós i saborós, de pinyol dolç i sol madurar el mes de juny.

– Albercoc vermell: de mida mitjancera, molt pelut i dolent; el solien menjar els animals.

– Albercoc sucrer: molt petitó i dolç.

– Albercoc rosat: de mida grossa i carn molt fina, de pell rosada.

– Albercoc de domàs vermell: varietat petita i sucosa, de pell vermella i fina, té com a fils al capoll i no és massa bona.

– Albercoc de domàs blanc: varietat petit i molt sucosa, de pell molt blanquinosa, és poc gustós i força tardà, sol madurar ben entrat al juliol.

Tot i aquesta gran varietat, les condicions que regeixen el consum globalitzat de la fruita i la verdura han propiciat la pràctica desaparició d’aquestes varietats locals, imposant la presència d’altres varietats més estandarditzades com la canina i, sobretot, la galta roja.

L’albercoc galta roja és la varietat més coneguda i consumida d’aquesta fruita a les Illes Balears i es caracteritza pel seu gust dolcenc i pel color vermellós d’una de les galtes, color que ve donat per ser el costat on més li toca el sol. Es tracta d’una varietat entre mitjana i grossa -els calibres de comercialització oscil.len entre els 35 i els 55 mil.límetres de diàmetre-, amb una polpa suau, carnosa i ataronjada, característiques que la convertiren fins fa poc en la varietat d’albercoc més conreada a les Illes Balears.

L’albercoquer galta roja és un arbre robust, de fulles amples i arrodonides, els costats de les quals són dentats; les seves flors són blanques amb els costats vermellosos. Es tracta d’un arbre que sol créixer esponerós si se’l rega, tot i que a la nostra comunitat es fa gairebé sempre en secà. Sol donar fruits durant el mes de juny i sol donar collites abundants.

El seu oli

A més d’aigua, l’albercoc de galta roja conté un component d’oli semblant al de les ametlles dolces, del qual se’n pot destil.lar una essència d’oli rica en glucòsid cristal.lí incolor de propietats semblants a les de l’oli d’ametlla amarga que es pot utilitzar en rebosteria i com a condiment en varis preparats alimentaris.

La campanya de l’albercoc a les Illes Balears s’inicia el mes de maig i no sol finalitzar fins a mitjan juliol, essent les varietats més primerenques la vermell carlet i la canino; quedant la collita de galta roja circumscrita al mes de juny. A més, atès que aquesta varietat sol ser molt preuada pels balears, bona part de la producció es conserva en cambres frigorífiques per tal de garantir una correcta distribució del producte.

Aquest conreu es troba concentrat bàsicament a l’illa de Mallorca -tot i que també hi ha certa producció a Eivissa- concretament als municipis de Porreres -autèntica capital autonòmica de l’albercoc-, Felanitx, Montuïri, Llucmajor, Campos i Sant Joan.

Disponible en Google Play

© 2020 Fora Vila Verd

Anar a dalt