L’Alzinar: l’alegria de mirar i comprendre. Figaflors, taronges nàvels i nispros

“Tots som molt ignorants. El que passa és que no tots ignorem les mateixes coses”.
(Albert Einstein)

El bon amic, i millor esportista, Pere Casasnovas,  és un gran amant de la Natura, i de tot el que l’envolta, els seus animalets i tota la biodiversitat, i de tant en quan ens deixa bocabadats, amb unes súper fotos (fetes amb el seu habitual mòbil), com la que encapçala aquest comentari, d’un niu de mel·leres al seu propi hort familiar, del carrer de Sa Mar, de Sóller.

La mèl·lera (Turdus merula) és teòricament l’únic túrdid que cria a les nostres Illes. Té una mida entre 18 i 25 centímetres, pesa entre 85 a 115 grams. Els mascles adults són completament negres,  La femella és bruna amb esquitxos negres a la part inferior, però els seus tons varien d’un individu a l’altre, i no posseeix el bec groc i l’anell orbital groc del mascle.

Les mèrleres són omnívores, s’alimenten d’insectes, cucs, fruits, llavors…, i mengen en terra, tot movent la coa i abaixant les ales  El seu hàbitat és molt variat, és comuna a parcs i jardins, horts i fruiters, boscos i llindars de camps amb arbres.

Aquesta espècie suporta bé tots els règims climàtics i pluviomètrics i se la troba des de ran de mar fins a gran alçada durant tot l’any.

Es sedentària i ens arriba a Mallorca procedent del centre d’Europa, criant durant els mesos de març a juny, posant quatre o cinc ous (al niu de la foto, de moment, només n’hi ha tres) de color blanc blavós, amb taques més fosques. 

Està prohibida la seva caça, i darrerament ja ho podem veure tranquil·lament per dins els horts, zones urbanes i inclòs terrasses.

L’alegria de mirar i comprendre.

Ja ho deia al seu moment el físic alemany, d’origen jueu, nacionalitzat posteriorment suís, austríac i nord-americà, considerat com el científic més important i popular del segle XX, Albert Einstein (1879 – 1955): “L’alegria de mirar i comprendre és el do més bonic de la Natura”.

La bellesa de la primavera (del 20 de març a 21 de juny) que, moltes vegades, ens passa desapercebuda, massa ben acostumats als nostres encara idíl·lics paratges heretats dels nostres avantpassats, i de moment mig conservats, a pesar de la súper saturació i la súper destrucció (ja ens hem passat del teòrics sostres i aviat ens morirem del triomf) de vehicles i persones en aquests precisos moments, no ens deixa veure-la, ni aturar-nos a contemplar-la i gaudir-la.

És l’estació de la bellesa, de l’amor, de la llum, amb les seves formes més canviants i revolucionàries, que ens permet entendre la màgia dels cicles de la vida.

És un signe d’esperança, de renovació, de transformació, i especialment de millor vida. Pugen les temperatures, els camps, els horts, els jardins i les muntanyes, sembla que es desperten definitivament, després de la letargia hivernal, tot reneix, floreix i s’omple de vida, a pesar de la desbordant, i lamentablement esperada sequera, brostant les plantes, les flors, la vida, l’esperança…

Mentre seguim il·lusionats en que no es compleixin les catastròfiques prediccions meteorològiques per aquest, i vinents estius: “Ens rostirem”, les onades de calor seran de cada vegada més intenses!

Com ho segueixen pregonant insistentment els dos grans models meteorològics, tant la NOAA com el model europeu, que ens preveuen “un estiu amb temperatures mitjanes molt més altes del que seria habitual en aquestes dates”.

Figaflors, ametllons, taronges navels i nispros.

Dilluns passat, Dia Internacional del Treball, la festa més important del moviment obrer mundial, començà l’esperat mes de maig.

Ens trobem al bell mig, atracant-nos cap al final, de la primavera, dins la que el sol ens brilla cada vegada durant més hores (la durada de la claror ja s’ha allargat una hora i mitja) i els termòmetres van pujant ràpidament, però a les nits i als matins encara fa fresca, i abunden els constipats, molts de constipats, i persistents, per aquestes contrades.

Els arbres verdegen a les totes, i les flors ja fa temps que començaren a florir, els ametllons (fruita verda dels ametllers, que es pot consumir amb moderació, ja que conté cianur en petites quantitats, verí que va desapareixent a mesura que es va convertint amb ametlla) ja comencen a tornar forts, per convertir-se, poc a poc, amb aquest apreciat fruit, l’ametlla, tant bona i sana pel consum humà, be directament (crues o torrades), a la cuina (escaldums, salses…), torrons (coques de torró, tambor d’ametlla…), gató, amargos, granissats, garapinyades i la reconstituent llet d’ametlla. (Més endavant vos oferirem una saborosa recepta del nostre bon amic, l’internacional cuiner, Toni Pinya).

Als llocs més càlids començarà aviat la sega dels ordis precoços. Es pot sembrar encara blat de les Índies, remolatxa, i tota classe d’hortalisses d’estiu (tomàquets, pebres, albergínies, mongetes, porros, apis, cebollins…) i, a més, carabasses, carabassons, i els saborosos melons i síndries. Per la zona de Campos es cull ja la preuada patata primerenca per a l’exportació. També és temps de collir faves, pèsols, carxofes, maduixes, els darrers espàrrecs, cebes i enciams. I, com no, les darreres saboroses taronges navels, mentre ja podem degustar alguna figaflor, i els nispros ja comencen a endolcir les nostres taules.

“S’ha tornat terriblement obvi que la nostra tecnologia ha superat la nostra humanitat”. (Albert Einstein).

I per acabar i arrodonir, jo hi afegiria:

“Sembla que el món es va acabant, especialment per al lliure pensament…”