L’Alzinar: Apareixen els primers esclata-sangs i ja és hora de trencar olives

L’educació no és l’aprenentatge de fets, sinó la formació de la ment per pensar.

(Albert Einstein).

Ens trobem ja de ple dins el mes d’octubre amb matinades i vespres fresquets, però amb un sol que xapa roques durant el dia.

Un mes que transita cap al fred de l’hivern i fa que tots els éssers vius comencin el seu període d’adaptació.

La gran majoria de les dites populars d’aquest mes esmenten l’arribada del fred i de com la natura s’hi adapta.

Els arbres ja es comencen a tenyir de vermell per després despullar-se a poc a poc de les seves fulles, per reduir l’activitat biològica, i els grocs i ocres conformen els colors del jardí de la tardor; i com no, potser, si les pluges acompanyen, el mes de l’explosió dels bolets i els tan apreciats esclata-sangs.

Segueix sense caure ni una gota, i sembla que seguirà igual fins, almenys, ben passat el mig mes, i, evidentment, els torrents ja han vist reduir el seu cabadal, però les fonts, momentàniament, bramen amb tota la seva força.

Divendres entrarem en quart minvant; el vinent dissabte, dia 14, a les 19-55’ tindrem la lluna nova; el diumenge, dia 22, a partir de les 5-29’ quart creixent; i finalment el dissabte, dia 28, a partir de les 22-24’ lluna plena.

Quan a l’octubre plou, el rovelló es mou.

A pesar de les fortes temperatures per la Vall dels Tarongers els primers esclata-sangs ja han fet acte de presència, i els habituals cercadors ja han omplert els primers paners.

Però atenció, als no experimentats, així com aconsellen sempre els bons cercadors de bolets:

• “No hem de consumir mai cap bolet que no coneguem”.
• “Tots els bolets es poden menjar; però alguns només una vegada”.

I tampoc no donar crèdit a certes creences populars:

• “No és cert que en bullir o fregir els bolets, juntament amb un cobert d’argent, si aquest no ennegreix, es puguin consumir”.

I tampoc no és cert que:

• “Si un bolet ha estat espipellat per caragols o llimacs és comestible; ja que aquests animalets gaudeixen menjant, per exemple, la farinera borda o Amanita Phalloides (altament tòxica, i la responsable de la majoria de morts per la intoxicació en la ingesta de bolets) i no els passa res.

Trencar olives.

Es poden començar a fer ja les primeres olives trencades, d’aquesta manera:

– En primer lloc, cal rentar ben netes les olives verdes acabades de collir.

– Deixar-les amb aigua, durant dos dies, canviant aquesta cada mig dia.

– Posteriorment, s’han de trencar (rompre, aixafar un poc) les olives, si pot ser amb una maça d’olivera.

– Cal també preparar, dins un ribell, aigua amb sal, posant la sal fins que un ou cru, fet recentment, suri.

– Paral·lelament, s’han de netejar els pots de vidre, aquí on volem posar les olives.

– Al seu interior s’hi ha de posar-hi fonoll, fulles de llimonera i un tros de pebre de banyeta.

– Afegir les olives i deixar-les reposar una setmana i mitja, o dues, i teòricament ja es poden començar a menjar.

Refranyer Popular.

Octubre, com la majoria de mesos de l’any, està replet de dites populars, que resumeixen

el que les persones que vivien estretament de la natura observaven del temps i del seu entorn:

Octubre, octubret, s’enduu la calor i ens porta el fred.

L’octubre fred, mata el cuquet.

L’octubre mullat, assolellat i fred, fa sortir el bolet.

Quan l’octubre és finit, mor la mosca i el mosquit.

Quan l’octubre va a la fi, tots els ocells de l’hivern ja són aquí.

Octubre finit, raïm collit.

Octubre octubret, s’enduu la calor i ens porta el fred.

Fredeluga per l’octubre, neu segura.

Quan l’octubre trona, neu dona.

Pel Pilar, el tord ve i l’oreneta se’n va.

Quan l’octubre va a la fi, els ocells d’hivern són aquí.

Sant Lluc mai és eixut.

Quan a l’octubre es fa fosc, busca la vora del foc.

Sant Vicenç plorer, tota l’aigua és sementer.

Per Sant Simó i Sant Judes, barques ajagudes.

Febres octubra’ls, o molt llargues o mortals.

Si a l’octubre fa fred, mor el cuquet.

Octubre bromós, hivern ruïnós.

Octubre tronat, hivern nevat.

Quan a l’octubre plou, el rovelló es mou.

Tots els bolets es poden menjar, alguns només una vegada!

Què podem fer a l’hort.

Totes les nostres plantes perennes, arbres o arbustos, tant els que tenim horts o olivars, com el que tenen horts urbans, inclosos els petits hortets dels balcons, necessiten adobament, especialment si es cultiven dins tests o petits recipients.

La tardor és un bon moment per aportar-los la corresponent dosi de fems o compost, que aniran absorbint a poc a poc, millorant el seu sistema immunitari, fent als arbres més productius, i especialment més sans i resistents a les tan temudes plagues d’avui en dia. S’assimilarà millor aportant-lo en lluna descendent, associant-lo amb la lluna creixent. 

El compost o material orgànic (fulles, alfals, palla, compost…) que aportem a la superfície de la terra mantindrà la terra aïllada del fred en l’hivern i de la calor dins l’estiu, ajudant a retenir durant molt més temps l’aigua de regar, a més d’alimentar els organismes vius que es troben dins la terra: bacteris, fongs, cucs de terra…, vertaders transformadors del compost i nutrients per a les plantes.

És temps d’empeltar rosers, vinyes i nisprers. Un altre temps era el moment que els carboners començaven a fer les sitges per fer el carbó d’alzina, dins les muntanyes.

Pebrers.

A pesar que és costum habitual dins la pagesia illenca, sabíeu que els pebrers no són anuals?

Els pebrers no viuen només un any, si ens cuidem de podar-los i compostar-los abans de l’hivern, abans de les gelades, ens poden acompanyar, almenys, quatre o cinc anys, i lògicament començaran a ser productius molt abans que els que sembrem anualment.

Collir el mes de Octubre.

Albergínies, alls tendres, cebes tendres, api, bledes, carabasses, carabassons, carxofes, codonys, cols (tots els tipus, incloses les cols de Brussel·les), enciams (totes les varietats), escarola, espinacs, les darreres figues, figues de moro, kiwis, nous, ametlles (els que encara no les hagin collit), magranes, melons, mongetes (totes les varietats), moniatos, faves, raves, colfloris, bròcolis, pèsols, remolatxa, pastanagues, peres, pomes, porros, raïm, tomàtigues (totes les varietats, incloses les de ramellet i les cherry), patata novella, poncíns, arboces, nesples, serves, atzeroles, caquis (estan a la seva plena, atenció a menjar-ne molts, ja que restrenyen), i ben aviat els murtons.

És bon temps per trencar i per salar les nostres preuades primeres olives.

Sembrar el mes d’octubre.

És temps de sembrar blat, sègol, ordi, candial, faves, tramussos, porros, fesols, pèsols, espinacs, pastanaga, julivert, cebes, fonoll, enciam, escarola, endívia, mongetes, lletugues, remolatxa, faves (pel Pilar, el dijous, dia 12 d’octubre), figueres (de tota mena) i magraners, i com no, dins secà, guixes i xitxols.

Podem trasplantar les lletugues, cols, porros, apis, freses, grells, enciams, cols i escarola.

Tasques de jardineria del mes d’octubre.

La tardor és la millor estació de l’any per sembrar i trasplantar totes les plantes de fulla perenne, ja que aquests dies teòricament la terra ja té saó a bastament i encara no fa molt de fred.

Si sembrem ara, els nostres ramells dins l’estiu estaran ben arrelats i aclimatats, i conseqüentment suportaran millor la calor i les fortes sequeres previstes dins aquesta estació.

És hora de plantar violers, roselles, clavells xinesos, crisantems, malva florida, pensaments, camèlies, asters, lilàso lileres, jacints, narcisos, tulipes (tots els bulbs de tardor), tamarells, geranis, i els lledoners, que solen tardar un any i mig a germinar.

També podem sembrar falgueres, plantes aromàtiques com la camamil·la, la sàlvia, l’herba-sana i l’herba-sana eivissenca (per esqueixos).

És temps de recollir i guardar els bulbs d’estiu i, com de costum, de fer treballar la compostera (fulles, herba, restes de la cuina, restes de poda, un poc de fems d’animals…, però d’aquest tema en parlarem més àmpliament diumenge que ve), i de fer un bon repasso de manteniment a les nostres eines.

I com no, per acabar el consell setmanal, si no ho podeu produir procureu comprar productes de quilòmetre 0, és a dir, de pagesos de proximitat. I si són ecològics encara molt millor, especialment si en voleu consumir les fulles, ja que són les més exposades als tractaments amb insecticides.

“El meu món ja és un altre,

Però encara no el sé descriure.

És al meu davant.”

Montserrat Roig. (L’hora violeta).