L’Alzinar: Ara és el moment, ja no pots fugir, ja no pots passar més…

Esperar el moment perfecte per actuar és un ERROR.

No arribarà mai.

El “moment perfecte” és una TRAMPA.

L’únic moment que tenim és ARA.

I cal  aprofitar-lo.

Quan aprofites el moment actual, la realitat canvia.
La vida només ens contesta quan actuem.
Per això moltes persones no avancen gens: perquè NO ACTUEN.

(Daniel Gabarró)

Una esplèndida cama-roja, de s’olivar, a la foto de portada.

Un dia d’aquests parlarem d’elles i de les seves saludables propietats, i també d’una recepta culinària del desaparegut bon amic Toni Vallcaneras, de SOPES DE CAMA-ROJA.

Ara és el nostre moment.

Ara és el moment ideal de passar a l’acció, no podem esperar més, a causa dels inesperats canvis, i crisis que venen, que s’estan atracant a marxes forçades, i d’avançar i retornar cap a una societat més justa i equitativa, on es tingui més cura, i més respecte, cap a les persones i cap al nostre malmenat planeta, que ja ens comença a cobrar les nostres nombroses malifetes.

Mou-te, cerca, llegeix, demana, investiga, i troba la veritat, tota la veritat, no et deixis prendre ja pus, mai més, el pèl, camina constant i no et tornis a perdre, ves sempre endavant, i si et bull la sang, com a molts, lluita per viure com cal, i per tot el que creguis just.

No et deixis tornar a convèncer!

Ara és el moment, ja no pots fugir, ja no pots passar més… No et deixis seguir embaucant!

No és la vida que t’ha enganyat…

És la hipocresia i la mala bava dels que ens comanden, dels que ens exploten, dels tot poderosos, de les multinacionals, del Nou Ordre Mundial, que ens volen retornar als pitjors segles de la passada història.

Anem malament, molt malament.

No només és la punyetera massificació, els nirvis, l’estrès, la pèrdua d’hores esperant, els embossos per tot arreu, les bregues per un simple aparcament, els insults, la por, el perill, la imprudència, la manca de vergonya, no respectar semàfors, rotondes, ni senyals de circulació, aparcar per tot i de qualsevol manera, posant en perill la vida i la salut dels soferts ciutadans, sense que ningú (cap autoritat competent, si és que reialment hi ha autoritats competents) desgraciadament mogui un punyetero dit!

Estic ja totalment convençut que viuríem millor sense polítics de cap classe!

Les divises turístiques, es veu, que pesen, en l’àmbit polític, empresarial i multinacional, molt més que el benestar i la salut del simple ciutadà, que és el que amb els seus exagerats imposts sufraga el manteniment de tots els serveis, incloses les seves també massa exagerades pagues.

I per si no bastés, i a pesar de les recents nombroses pluges, ens hem de començar a tornar a posar les piles pel tema de l’aigua.

Els darrers mesuraments d’Emaya tornen a reflectir una trista, encara que esperada realitat: El Gorg Blau, en aquests moments, gairebé no arriba al 27,1% de la seva capacitat (una mica més d’un quart) a començaments d’octubre;  i el pantà de Cúber se situa en un preocupant 32,3%, xifres molt inferior a les de temporades precedents, que eren sempre superiors al 50%; i amb poques previsions de pluja a la vista a curt termini.

Indiscutiblement, el problema no és que no hagi plogut precisament, el problema és el de sempre, l’excessiva MASSIFICACIÓ (hem passat el sostre permès, ja fa molt de temps), que indiscutiblement dispara als niguls l’exagerat consum del preuat líquid, deixant-nos pel restant de l’any amb un autèntic “problemón”, com dirien els castellanoparlants.

Alerta amb els conductors.

Són molts els col·lectius illencs i estatals, entre ells, noltros mateixos que, fa molts d’anys, lluiten per fer de la bicicleta un mitjà de transport respectat i promogut, molts d’ells des de la seva vinculació amb el moviment ecologista i pacifista, treballant per una ciutat sense contaminació, per uns carrers recuperats per als veïns i veïnes, on sigui possible l’enyorat joc dels infants i la convivència entre les persones.

Això es pot aconseguir amb una restricció molt més seriosa de l’ús del cotxe, amb la millora (molt important) del transport públic, i amb la promoció d’anar a peu i amb bicicleta, pacificant i restringint encara més el trànsit dels vehicles dins les ciutats.

La sort que tenim els usuaris de la somera metàl·lica és que els conductors perillosos són realment una minoria mínima. La majoria (exceptuant els que abusen de l’alcohol o de les drogues i encara s’atreveixen a conduir) que podríem comptabilitzar amb més d’un 99%, ens respecten i no suposen risc per a la nostra integritat, però aquest 1% que queda, pot destruir la nostra vida i amb les nostres il·lusions, en qüestió de segons.

Què hem de fer amb les restes de la nostra collita?

Ara que ja estem en plena tardor, o primavera d’hivern, són molts els que es demanen:

Què hem de fer amb tota la matèria orgànica sobrant, després d’acabat l’estiu?

Dins la permacultura, tota la matèria orgànica es considera una valuosa ajuda per a la creació d’humus.

Tornar a la terra el que la planta ha aprofitat durant el seu desenvolupament és una de les formes més senzilles i ràpides de mantenir la fertilitat de la terra.

Com deien els nostres padrins: “Hem de retornar a la terra tot el que hem pres a la terra”.

Des de setembre fins al final de la tardor, podem retallar fins al nivell de la terra totes les hortalisses que s’hagin collit. Les arrels que quedin a terra es descompondran i ajudaran a crear el preuat humus.

Un cop podades, pots col·locar les plantes senceres directament sobre la terra, creant en poc temps un compostatge superficial. Microorganismes, com fongs, bacteris o àcars o els cucs, i gasteròpodes se n’alimentaran i els descompondran.

És aquest aliment, encara ric en nitrogen i midó, el que manté viu la terra.

Konrad Schreiber, enginyer agrònom, ens explicava que els materials compostats són menys assimilables per la fauna que viu sota terra, i que són els materials orgànics dipositats directament sobre la terra, com a mantell, els més fàcils de mantenir la fertilitat del sòl.

D’aquesta manera, els minerals i els oligoelements absorbits per les plantes tornaran a la terra i, a mesura que les fulles, les summitats, les tiges i els tronquets es descomponguin, aniran formant cada cop més humus, vital per a l’equilibri i l’autonomia del nostre hort, olivar, o hort urbà.

Dins la permacultura, mai cremem matèria orgànica. Si et preocupa que les espores del fong del míldiu, entre d’altres, es propaguin, has de saber que sempre estaran presents a l’atmosfera i que són les condicions climàtiques les que determinaran si es desenvolupen o no.

Com hem dit, dins la permacultura (seguint, entre d’altres, els consells o mètodes del recordat Jean Pain), es prefereix la tècnica del compost de superfície, ja que la matèria orgànica és millor assimilada per la vida del sòl – i això ens estalvia tot el temps que emprem per a preparar el compost, per no parlar dels viatges per anar a cercar-lo i incorporar-lo a la terra.

Com deia Henri Stehle:

“Es tracta aquí, en efecte, de crear un altre hort, no pas l’hort, el verger, el jardí de flors que ens envolta, o el d’abans, sinó d’un hort de somni, sense pol·lució de cap mena, sense malalties, sense paràsits, sense depredadors, amb alt rendiment, fins i tot sense treballs d’entreteniment, de reg, de bina, d’escardar, als quals un està en general constrenyit en agricultura, i sense aigua, en país sec, cosa que ens sembla una paradoxa. Tot i això, la realitat aquesta és innegable.

Els caràcters organolèptics de les verdures i fruits aquí obtinguts demostren, per altra banda, una qualitat molt superior”.

“Educar la nostra ment, entrenar-la i fer servir la meditació, és el començament de la teva transformació”.

(Majo Cascales).