L’Alzinar: Avui parlem de carxofes, però també volem saber si anem realment cap a l’autodestrucció?

“Algunes persones passen per la nostra vida per ensenyar-nos a no ser com elles”. (Lev Tolstoi).

Autodestrucció.

Ja n’hem parlat altres vegades, en aquest mateix espai, però sembla que no tenim solució!

Anem molt malament, en moltes, moltes coses. Aquesta paraula d’autodestrucció sembla molt forta. Però desgraciadament no és així.

L’OMS (Organització Mundial de la Salut) ha parlat ja, un parell de vegades, de l’any 2050 (d’aquí només 28 anys) com el començament del final de la nostra existència sobre el planeta Terra, a pesar dels negacionistes del canvi climàtic (connivència d’investigadors amb els interessos polítics i econòmics dels governs dels Estats Units, i altres, per desacreditar les veus d’alarma enfront del canvi climàtic), quan la majoria de la comunitat científica internacional afirma que el canvi climàtic és desgraciadament una gran realitat (com veiem cada dia per aquestes contrades) i que els humans en som totalment responsables.

Increïble, inconcebible, i els nostres dirigents, els nostres polítics de torn, què fan? De què ens serveixen, a més de cobrar pagues astronòmiques?

“Gaudeix de la vida. Hi ha molt de temps per estar mort”.

(Hans Christian Andersen)

On se’ns va perdre el rumb?                                                         

Tot s’ensorra, les solucions llargament apreciades per la humanitat ja no solucionen res, hi ha crisi en tots els àmbits, revoltes, injustícies i guerres per tot arreu… 

Els dirigents i els polítics de torn, de cada dia estan més trabucats!!! Estem caient dins un pou sense fons!

Part de la nostra humanitat mor de fam en un planeta que és capaç d’alimentar a tots els seus fills, ens esglaiem i no volem mirar, no vagi a ser que ens sentim culpables de menjar mentre altres ni tan sols tenen aigua per beure…

On se’ns va perdre el rumb? Quina va ser la desviació?

Un punt de vista des del cim de la muntanya ens permet veure millor. I aquest cim és l’ànima de la humanitat, no la teva i la meva, sinó la de tots, l’única.

Pensem en aquest món fraternal, on el govern recaigui a les mans dels més savis.

Pensem en la fraternitat de nacions ajudant-se mútuament.

Pensem en un sistema econòmic que administri els recursos i els faci circular harmoniosament cap a tots els llocs del planeta.

Pensem en una educació que aconsegueixi exaltar els més alts valors humans i els sembri a la ment i els cors dels nens i adolescents.

Sembla utòpic… PERÒ ÉS POSSIBLE I NECESSARI!

Carxofes.

Les emblemàtiques carxofes, a més de nutritives, medicinals, i alguns diuen que afrodisíaques, són belles i molt decoratives.

Jo, que de sempre presumia de carxoferes (Cynara cardunculus), vaig tornar a quedar de nou al·lucinat, aquests dies  amb les marjades de Muro, repletes d’aquesta hortalissa, tant saborosa com polivalent, que amaga tot un tresor de vitamines, minerals i antioxidants, planta perenne que rebrota any darrere any.

La carxofa, aquesta vitamínica flor, amb un 85% d’aigua, que es pot aprofitar al cent per cent, des de les seves fulles fins al cor, ha estat des de sempre un aliment molt apreciat per aquestes contrades, de la mateixa espècie que el card comestible (més amarg), que afavoreix la funció hepàtica, com tots els vegetals amb lleuger gust amarg.

És colerètica, és a dir que fa augmentar la secreció biliar, fet que millora la digestió sobretot dels greixos, i és a més la verdura més rica en fibra de totes, el que indubtablement ajuda en la prevenció de l’estrenyiment, en disminuir el colesterol, la pressió arterial i a baixar el nivell de sucre en sang en cas de diabetis. Té molta vitamina C i, pel que sembla, ja era coneguda per grecs i romans, que li atorgaven poders afrodisíacs.

Si no les podem cultivar nosaltres mateixos, a l’hora de comprar carxofes als comerços hem de procurar que siguin de procedència local i ecològiques, i hem de seleccionar les més tendres, verdes i amb les fulles apinyades, les hem de guardar dins la gelera, o a un lloc fresc, sense tallar el tronc, fins al moment del seu consum.

Les carxofes, molt apreciades dins la cuina mediterrània, es poden menjar de moltes maneres (crues, bullides, fregides, dins l’ensalada, farcides, torrades, arrebossades, amb arròs, greixeres, dins truites, amb frit mallorquí, i cuinats, entre d’altres), ara a jo, personalment, com m’agraden més és a la vinagreta, com ens va ensenyar a menjar-les ma mareta, és a dir les carxofes bullides, mullant les fulles, una per una, i al final el cor de la carxofa, dins una tasseta, o un plat, on prèviament hi haurem dipositat la vinagreta, preparada amb oli, sal i vinagre (quatre  cullerades d’oli d’oliva, una de vinagre i sal al gust de cada un).

La seva època de collita va des d’octubre o novembre fins a finals de maig, encara que algunes varietats permeten la seva collita d’abril a novembre, és a dir que ara podem gaudir de la carxofa pràcticament tot l’any.

Albercocs i fruites d’estiu.

Estem a punt d’entrar dins el juliol  amb una calor i humitat inaguantables, el que fa que les platges estiguin estibades de gent.

Els albercocs, que són de bons i dolços enguany,  estan al seu punt per menjar directament, per fer saboroses coques, per fer confitura, o per assecar al sol damunt canyissos i menjar més endavant.

Els albercocs secs mallorquins (tallats per la meitat, espinyolats i assecats damunt canyissos)  presenten unes característiques molt diferenciades dels forans. Són molts bons de conèixer, la seva olor és més intens, el  color més vermell ataronjat, i la dolçor molt superior.

Aquest meravellós producte illenc a més de poder-se menjar directament, sols o amb altres fruites seques, és tradicionalment emprat en la rebosteria tradicional sent de destacar les ensaïmades i les coques d’albercoc que es fan arreu de tota l’Illa.

El contingut de greix dels albercocs secs és bastant baix, però molt elevat el de fibra, raó per la qual són molts bons en cas de restrenyiment.

I també ja estan al seu punt les prunes, les figuesflors (de les que ja n’hem parlat a passades setmanes), els melicotons, i què me’n direu de les saboroses peres de Sant Joan… petites però amb un gust insuperable. Unes de les millors del Món!

Les trobareu a totes les botigues veïnals i cooperatives de productes locals!

I recordeu que els llevamans, a més de molt vistosos al jardí, o al costat de les nostres plantacions, són FLORS COMESTIBLES, medicinals, saboroses, un poc amargues, amb propietats antisèptiques i antiinflamatòries.

Aguantar les fortes temperatures.

Amb aquest sol que xapa roques, els arbres ja no tenen saba, com deien els nostres padrins, i és el millor moment (dins la  vinent lluna vella de juliol, a partir de dia 20) per tallar segons quins arbres si volem fer unes bones bigues, pals de requilla, taules, mànecs d’eines…

Per aguantar bé les fortes temperatures que ens acompanyen aquests dies és imprescindible  un suport nutricional adequat ric en fruites i verdures, dormint les hores necessàries i portar una vida sana, el que indubtablement millorarà la nostra qualitat de vida i la nostra capacitat de rendiment.

I com ens recorden els companys de Ciclosfera, entitat a la qual també hi pertanyen els cicloturistes sollerics:  “Perquè damunt d’una bici et sentiràs independent i poderós, però també inquiet, divertit i ple d’energia.

Perquè, encara que no desapareguin, els problemes et semblaran menys greus a mesura que pedales.

Perquè, segur, quan arribis a destí estaràs millor que quan vas marxar.

Perquè pel camí hauràs descobert carrers, coses, persones. I potser fins i tot alguna cosa nova de tu mateix.

Per això, i tantes coses més que ens podeu contar… Aneu en bici!”

Les persones estem compostes per milions de cèl·lules, de forma que podem afirmar perfectament que alimentar‑nos és alimentar cada una de les nostres cèl·lules. La nutrició és el conjunt d’activitats i processos biològics i metabòlics mitjançant el qual el nostre organisme rep dels aliments les substàncies nutritives necessàries per mantenir la integritat de la matèria i conservar la vida, aconseguint al mateix temps un equilibri físic i psíquic indispensable pel normal creixement i desenvolupament del nostre cos.

“El problema és que vivim en un món on l’estupidesa és escoltada, la intel·ligència i el poc sentit comú que encara queda són ignorats i l’educació ha passat de moda”. (Anònim)