L’Alzinar: Basta ja! No més ciclistes atropellats!

La pau no és una cosa que desitges, és una cosa que crees, una cosa que fas, una cosa que ets, i una cosa que regales.

(John Lennon).

No més ciclistes atropellats!!

Són molts els col·lectius illencs i estatals, entre ells el C.C.D.S. solleric, que fa molts d’anys, lluiten, lluitem, per fer de la bicicleta un mitjà de transport respectat i promogut, molts d’ells des de la seva vinculació amb el moviment ecologista i pacifista, treballant per una ciutat sense contaminació, per uns carrers recuperats per als veïns i veïnes, on sigui possible, com abans, el joc dels infants i la convivència entre les persones.

Això es pot aconseguir, a més de la persecució, dures sancions i presó, als conductors beguts, o drogats, que són els responsables de la majoria de morts de ciclistes dins les carreteres; amb la restricció de l’ús del cotxe dins les ciutats, amb la urgent millora del transport públic i amb la promoció d’anar a peu i amb bicicleta, pacificant el trànsit.

La sort que tenim els usuaris de la somera metàl·lica és que els conductors perillosos són realment una minoria mínima.

La majoria (com hem dit abans, exceptuant els que abusen de l’alcohol o de les drogues i encara s’atreveixen a conduir) que podríem comptabilitzar amb més d’un 99%, habitualment ens respecten i no suposen risc per a la nostra integritat, però aquest 1% que queda, pot posar fi a la nostra vida i amb les nostres il·lusions, en qüestió de segons.

No més ciclistes atropellats!!

Constipats i grips.

La tardor és habitualment època de precipitacions i de descens progressiu de la temperatura, és el temps en el qual solen fer acte de presència els primers constipats, començant els símptomes de forma escalonada (mal de coll, orelles, congestió i secreció nasal, tossina i febre ocasional), normalment amb una durada mínima de cinc a set dies.

La grip, com el constipat, és una infecció aguda de les vies respiratòries altes, que es contagia per contacte directe, també per virus, començant de forma sobtada (símptomes: febre, tossina, mucositat, mal de cap, muscular i de coll, nàusees, vòmits, diarrees…) amb una durada, també similar.

Però la naturalesa, sempre tan sàvia, ens posa a la nostra disposició una sèrie de remeis casolans, per ajudar a prevenir el refredat i grip que, des de sempre, ja havien estat emprant els nostres padrins, sempre amb resultats molt satisfactoris.

• La farigola reforça el sistema immunitari prevenint les infeccions de virus.
• La regalèssia és excel·lent per estimular el funcionament del nostre sistema immune davant patògens.
• L’equinàcia té la qualitat d’enfortir el sistema immunitari i així poder combatre els atacs de virus i bacteris.
• L’ortiga, molt abundant als nostres camps, és beneficiosa per estimular i millorar el funcionament del sistema immunitari.
• El te verd, ric en antioxidants, ajuda a combatre els virus i els bacteris i prevenir infeccions.
• Les fulles d’eucaliptus, tenen acció antisèptica, antiviral, antibacteriana, descongestiva, expectorant, febrífuga.
• I com no el poderós suc de taronja o llimona que ens aporta tota una carretada de vitamines…

La magrana: Robins, superherois vegetals.

És temps de menjar saboroses, nutrients i medicinals magranes (des del setembre fins al desembre, a pesar que l’octubre ha estat considerat, des de sempre, com el mes de les magranes), les millors són les mollars, que tenen els grans rojos i són les més dolces, començant a collir-les després de la festa de Sant Francesc, però la tradició popular illenca, la saviesa popular, ens torna a recordar que el millor dia per agafar-les, és per Sant Lluc, el 18 d’octubre, és a dir, avui fa 4 dies.

El magraner, que teòricament té els seus orígens a l’Orient (Pèrsia i Afganistan) és, des de sempre, un arbre molt lligat al món pagès illenc, evocant la tranquil·litat i l’assossec.

Després de desgranar-les a poc a poc, gra a gra, s’hi afegia un poc de mistela i sucre, o mel, al gust. O mesclades amb nata de bon de veres, no d’aquesta artificial que ara venen als comerços amb esprai.

I amb la magrana silvestre, els nostres avantpassats preparaven un deliciós refresc, la granadina, i una insuperable salsa per acompanyar el rostit de Nadal.

Eren, són i seran plaers de Déus!

Segons la quantitat de polpa les magranes es divideixen en mollars i pinyolenques, i pels sucres en dolces i agres, o silvestres, aquestes darreres, com hem dit abans, són la base de la recepta de Nadal.

Per la seva composició són remei per la sequedat de les mucoses, els clivells de la pell, les inflamacions de boca i ronyons. És depurativa, diürètica, anticancerígena, bon tònic cardíac, antidiarreica, remei per asma i malalties circulatòries, i amb un potencial antioxidant molt alt.

Els grecs la plantaven als temples d’Afrodita, deessa de l’amor, la bellesa, el plaer, la passió i la fecunditat.

Es pot sembrar d’esqueix, o empeltar els magraners agres, d’estaca a l’hivern i d’escut, com els tarongers, a la floració.

Tot i haver-hi arbres de secà, agraeix el rec, produint fruita abundant de bona mida.

La magrana conté molta aigua (més del 80%) i és baixa en sucres (només 31,8 kcal per 100 grams).

Té tantes vitamines i substàncies antioxidants que alguns la consideren una superfruita:

Provitamina A, en forma de betacarotè. Una magrana conté 30 micrograms de betacarotè per 100 grams de fruita comestible. Es tracta d’un pigment que l’organisme transformarà en vitamina A, d’acord amb les seves necessitats. Aquesta vitamina és necessària per al bon estat de la retina i la pell, entre d’altres.

Vitamina C. La magrana conté 20 mil·ligrams de vitamina C per 100 grams de fruita comestible (un valor lleugerament per damunt del de la mandarina). Aquesta vitamina participa en la formació de col·lagen (important per a la pell i les articulacions), glòbuls vermells, ossos i dents, afavorint l’absorció del ferro dels aliments i prevé l’activitat negativa dels radicals lliures, que envelleixen l’organisme.

Vitamines del grup B. Com tots sabem es tracta d’un grup de vitamines imprescindibles pel bon funcionament del sistema nerviós. D’aquest grup, la magrana destaca pel contingut en vitamina B9, o àcid fòlic, que intervé en la producció de glòbuls vermells i blancs, en la síntesi de material genètic i en la formació d’anticossos del sistema immunitari; així com en niacina, o vitamina B3, que afavoreix el funcionament del sistema digestiu, ja que actua en la conversió dels aliments en energia.

Potassi i calci. El potassi és un mineral imprescindible per a la transmissió i generació de l’impuls nerviós i l’activitat muscular normal, i evita les rampes a les extremitats. A més, intervé en l’equilibri de l’aigua dins i fora de la cèl·lula.

El calci és el mineral més abundant del cos. La seva funció principal és la d’ajudar a construir i a mantenir ossos i dents, alhora que intervé en els processos de coagulació sanguínia.

Magnesi. Es relaciona amb el funcionament de l’intestí, els nervis i els músculs i, a més, forma part dels ossos i dents, millora la immunitat i té un efecte laxant suau.

Si et diuen boig per seguir als teus somnis, demostra’ls que lo teu ja no té cura.