L’Alzinar: Cap d’Any i Fills de Clumba
La pedra va volar pel cel a tota velocitat i tombà l’ocell que passava per damunt del sotabosc.
(Alexandre Alemany)
Fills de Clumba. L’era dels foners balears.
Fills de Clumba (illa de Mallorca), novel·la històrica (en català i castellà) del bon amic, i millor foner, Alexandre Alemany Moyà, que aquesta setmana ha arribat ja a la seva quarta edició, de la mà d’Edicions Talaiots.
Si encara no heu enviat la carta als Reis d’Orient, és una bona ocasió per inspirar-vos i passar-ho bé, a més de conèixer els costums i històries dels nostres llunyans avantpassats, els darrers dies d’aquestes festes de Nadal, de Cap d’Any i Reis.
Un interessant llibre, molt ben documentat, amb portada del també bon amic, bon foner, i millor artista, Albert Comas Riutort, actual president de la Federació Balear de Tir de Fona.
El llibre, en si, és un autèntic homenatge als quasi mítics foners balears, indiscutiblement els millors del món, com mai t’ho han explicat, dins aquesta època tan convulsa a on Grècia i Cartago, juntament amb les seves colònies, emprant la força i la violència, es volien convertir amb la potència més gran del Mediterrani; moments en què la república romana era tan sols un nin petit que donava les seves primeres passes i encara no dominava, ni tan sols pensava a dominar la Mediterrània.
Els nostres avantpassats, dins la cultura talaiòtica, eren els guerrers, i més tard els mercenaris, més temuts, i els més respectats i desitjats per tots els exèrcits del món, des del segle IV aC, fins a pràcticament el naixement de Jesús de Natzaret.
Entremesclant realitat i ficció, i una gran dosi d’acció i aventura, n’Alexandre ens transporta a Clumba i les turbulentes aigües de la Mediterrània que l’envolta, de fa ja vint-i-cinc segles, mitjançant els personatges i les proeses més dispars, de les que “en aquestes dades ens faríem creus”, com menciona el mateix autor.
Mercenaris, pagesos, pastors, autèntics pirates illencs, personatges reials com Amílcar Giscó (general cartaginès), Agàtocles (tirà de Siracusa), i alguns ficticis, com els germans Vatre, i Isapte, na Cloi, en Dauci, na Cila, en Carburus, n’Asítia, els pirates Maro i Arkadi el metge grec Apol·lodor, n’Alysa…, desfilen al llarg de les 313 planes, on es desenvolupen les verídiques batalles del mont Eknomos, el naufragi de l’exèrcit d’Amílcar Giscó, el bloqueig de la capital siciliana (311 aC al 309 aC)…
Durant tres guerres, les guerres grec-púniques, aquests varen intentar controlar el comerç en aquesta zona del mar, i en especial l’illa de Sicília, que Alexandre empra, per construir una narració d’amor i venjança, enmig de la tercera guerra grec-púnica, donant-li versemblança històrica.
Vatre: “Pensava en tota la gent que ha mort durant aquesta guerra.
En Norissus, en Lasci, i fins i tot en Cudun!
Per què hem de ser així els humans?
Perquè lluitem entre nosaltres quan hi ha tanta bellesa al món”.
Reflexionà el foner, mentre mirava na Cloi als ulls i s’entendria…
Exercici habitual i menjar variat.
Està demostrat que, a més d’una bona, variada i saludable alimentació, és necessari fer diàriament un poc d’exercici físic, aeròbic, a més de dormir les set o vuit hores pertinents, per tenir una bona salut.
El manteniment de la nostra massa muscular, que anem perdent amb els anys, o per manca d’activitat física, és crucial en la lluita contra les temudes malalties i els riscos que porta en si l’envelliment.
Hàbits tan senzills i saludables com menjar-nos les pomes i els tomàquets (si pot ser productes orgànics, ja que desgraciadament és la pell que conté la majoria dels pesticides) sense pelar, ens pot fer augmentar la massa muscular un 10% i la qualitat dels músculs un 30% amb un poc més de dos mesos.
La pell de les pomes i els tomàquets conté dues molècules: l’àcid ursólic i la tomatidina, que ens ajuden a mantenir bons reflexos, prevenir caigudes i tenir un estil de vida actiu, a més de servir com a proteïnes d’emmagatzematge crític per a la funció immune, que disminueix la gravetat de les malalties infeccioses i l’augment de les possibilitats de sobreviure al càncer.
I no oblidem, especialment durant aquestes dates, aquestes festes de Cap d’Any i Reis, que la microbiota intestinal està directament influenciada per la dieta, i també pel consum d’aliments fermentats (xucrut, olives, cogombres), prebiòtics i probiòtics.
Retornar a la senzillesa.
Any nou, vida nova.
A pesar que el que has de canviar ets tu i jo, no l’any 2024, està ben clar!
L’estrès i la manca de temps, juntament amb la febre de comprar i comprar (els poquets que encara els queda algun euro), d’acumular, de tenir els armaris plens d’electrodomèstics, roba, sabates i estris de tota mena, que originalment s’havien fet per simplificar les nostres vides, però que acaben plens de pols i sense utilitat, són uns dels problemes greus de la societat actual, i més en aquests moments d’accentuada crisi, manca de treball i incomprensible augment d’imposts, i productes essencials, que sembla que els més poderosos, i els que es pensen comandar-nos, com sempre al llarg de la història, volen acabar amb els més desfavorits!
Perquè no retornar a la senzillesa, la sobrietat i l’autenticitat de la vida que portaven els nostres padrins, que vivien més anys, més forts i més sans.
La meva padrina, Jerònima Calafat Mercant, arribà plena de salut a 97 anys, sense haver visitat mai cap metge.
Amb menys aparells, guanyaríem espai, estalviaríem dobbers, gaudiríem del temps i guanyaríem salut.
Guanyaríem salut perquè menjaríem millor, amb més calma, fent els menjars tradicionals mallorquins, la insuperable dieta mediterrània; el que afegit a deixar aparcat, el temps més gran possible, el nostre cotxe, o la nostra moto, i caminar o gaudir d’una passejada amb bicicleta, per dins la muntanya, o inclòs per les afores de la nostra població, retrobaríem la veritable felicitat, el veritable luxe del silenci, de l’espai i del temps.
I perquè no plantejar-nos també fer els nostres desplaçaments habituals, de distàncies curtes, amb bicicleta?
Descongestionaríem les ciutats i els pobles, no contaminaríem, i gaudiríem de molts de plaers desgraciadament ja oblidats per a la majoria.
Campanades de mitjanit.
Quan un any acaba i en comença un altre sol ser el millor moment, encara que algunes vegades amb hipocresia, per manifestar-nos els nostres més bons desitjos, les nostres esperances, els nostres bons propòsits i les nostres bones intencions: any nou, vida nova!
L’alegria és col·lectiva i l’alcohol fa els seus lògics efectes a l’hora de les màgiques campanades que iniciaran, avui vespre, al nou 2024.
Seran molts, els que practicaran la bojor de xerrar sense dir res, els que començaran l’any amb una ressaca impressionant.
És injust malversar d’aquesta manera -tant els dobbers personals, com els públics-, mentre molta altra gent es mor de fam.
És injust educar als fills amb els excessos i l’esparracament, en lloc de la solidaritat, estem perdent els valors!
La parella, els familiars, els fills, els amics, moltes vegades no necessiten tants de regals tanta màgia, sinó simplement una càlida atenció, un saber expressar sense paraules els nostres afectes més íntims, que enriqueixin les nostres relacions personals i a nosaltres mateixos.
Hi ha dos moments àlgids aquest vespre: quan sonen els quarts i quan toca la darrera campanada de les dotze de la nit. Besades i abraçades per a tothom, aquest dia sembla que no tenim enemics.
Brindem amb cava i telefonem, o redactem un WhatsApp, a les persones més estimades, o amb les que voldríem i no podem estar, per desitjar-los un bon any.
Any nou, vida nova.
“Tot començament té el seu encant” Goethe (1749-1832), poeta i dramaturg alemany.
Any nou, vida nova, comença a ser ben hora, abans que sigui massa tard, de canviar alguns dels nostres hàbits nocius, per altres més saludables.
Segons recents estudis, (452.000 persones, d’una mitjana de 50 anys, de deu països europeus diferents, inclosa Espanya, durant setze anys), determinen rotundament que beure més de dos refrescs al dia, augmenten seriosament el risc de mortalitat, tant si tenen sucre com edulcorants.
Mengem i bevem fruita de proximitat, dels nostres pagesos, més bona i més sana.
Us desitgen un 2024 ple d’amor, salut, felicitat, bona anyada, un poc més de pluja, molta cultura i èxits esportius.
Sempre és el moment apropiat per fer el que és correcte!
Molts d’anys, amics lectors.