L’Alzinar: Costums i feines durant el mes de novembre

El futur pertany als qui creuen en la bellesa dels seus somnis.
(Eleanor Roosevelt).

Acabem de començar el mes de novembre, un mes de tardor que l’hivern ens anuncia “Pluges de novembre omplen els barrals i curen tots els mals”, com ens resa el tradicionari popular.
Durant els matins i horabaixes han baixat ja molt notablement les temperatures i van caient, molt de tant en tant, algunes brusques, i el vespre ja es pot dormi a ple, i fresquets, com cal dins la tardor o primavera d’hivern.
És aquest l’onzè mes de l’any dins el calendari gregorià i té 30 dies, enguany amb 4 diumenges (i no 5 com el que finalitzarem dimecres).

El nom li ve d’haver estat el novè mes del calendari romà.
Mes consagrat a la Deessa Diana (divinitat femenina itàlica i romana, deessa dels boscs, de la natura feréstega i, de la caça. Deessa de la llum i de la Lluna); dins el que la Natura canvia completament de color i els arbres es despullen.

La lluna.

Dilluns, dia 6, a les 15-47’ hores, comença el Quart Minvant.
Dimarts, dia 14, a les 19-55’ hores, la Lluna Nova.
Dimecres, dia 22, a partir de les 5-29’ hores, el Quart Creixent.
I dimarts, dia 28, a partir de les 22-24’ hores, la Lluna Plena.

És temps de…

Rosaris encarabassats i ensucrats, amb massapà, fruites confitades i una gran patena de carabassa penjant al centre (que, per tradició, solia regalar per Tots Sants als jovençans el padrí o la padrina jove, o de fons); i desgraciadament també festes forasteres importades, com Halloween amb disfresses i el “truco-trato” (cultura celta); bunyols, començaments de les tradicionals matances de porcs, cercar esclata-sangs, panellets d’ametlla, cereals sembrats, cames roges salvatges per fer unes bones sopes (i més ara que ja hi podem afegir dues grapades de saborosos esclata-sangs), verdet per a les voreres i llocs humits, molt de vent, temporals a la mar, temps de tallar llenya que ja, teòricament, s’atraca el fred, de bon de veres. Sembla que aquest vinent hivern serà ben fred.
La fusta tallada en quart minvant dura moltíssim d’anys.
S’han de guardar les llavors per sembrar, al moment oportú, dins paper d’estrassa.
A pesar que la gent associa els bunyols a les Verges tradicionalment han estat lligats a la Festa de Tots Sants, menjats amb confitura de codony, confitura de raïm, sucre, o mel de garrover, forta de gust i de color (una de les poques, mono florals de la nostra illa), també pròpia d’aquestes dates.

Podar arbres.

Encara que no passa de temps (és un poc prest) ja podem començar a pensar que ben aviat podrem podar els ametllers (desembre a febrer), avellaners (desembre a març), figueres (desembre a març), garrovers (desembre a març), magraners (a partir de finals de novembre), melicotoners (desembre a març), albercoquers (desembre a març), noguers (octubre i novembre), caquis (desembre a març), pereres (desembre a març), i pruneres (agost a novembre).
No és massa bon temps per empeltar.
És bon temps per donar compost i per començar a trasplantar els arbres joves.
És el moment perfecte per començar el vostre hort d’arbres fruiters i hortalisses.
L’arbre, des de sempre, és el pilar de l’ecosistema.
La seva missió, a més dels fruits, és fertilitzar la terra, interactuar amb el sòl, el clima, la fauna i la flora.
Això permet la regulació dels equilibris ecològics, promovent així el desenvolupament de la vida i la biodiversitat, aspiracions de qualsevol enamorat de la permacultura.
Al paisatge natural, són un element distintiu: els boscos, les tanques i els horts són refugis per als auxiliars (els depredadors de plagues). A través de la seva acció com a paravents, mantenen la humitat i fomenten el creixement de les plantes.
També són perfectes i econòmics filtres naturals contra l’absurda contaminació actual de l’aire, alhora que redistribueixen l’oxigen, i al mateix temps regulen els riscs climàtics i mantenen la fertilitat del sòl, en limitar la lixiviació i erosió, sent una gran font d’humus per a la terra.

És temps de collir.

Com a lector habitual del Fora Vila, i especialment de l’Alzinar, sabem que t’interessa molt cuidar la teva salut i, a més, la del planeta, consumint sempre productes locals i de temporada.
Aquestes són les fruites i verdures (productes locals i de proximitat) que podem menjar durant aquest mes de novembre, que arrancà el dimecres d’aquesta setmana.

Olives per salar i trencar, i per dur a la tafona per fer oli, murtons, alls tendres, bledes, albergínies, carxofes, mongetes, mongetes llargues, pebres, pebres de banyeta, cols de tots els tipus, enciams, escarola, espinacs, codonys, kiwis, llimones, alvocats, caquis, xirimoies, clementines, mandarines, aranges, magranes, poncins o poncems, figues de moro, pomes, peres, moniatos (estem a punt de collir els primers), naps, pastanagues, porros, raves, ravenets, api, remolatxa, carabasses, patates, cebes, julivert, magranes, caquis, el darrer raïm, els darrers melons, nesples, arboces, atzeroles, pitaies, aglans dolços i castanyes, a pesar que no n’hi hagi moltes per aquestes contrades, són delicioses, tant crues com torrades, i de moment (com cada any) encara tomàtigues i tomàtigues de ramellet, cames roges (el vinent diumenge us parlarem d’una de les tradicionals receptes per fer unes bones sopes mallorquines amb cames roges), cacauets, fonoll, fonoll marí, api, borratges, cols, cols de Brussel·les, colfloris, escarola, espinacs, naps, alfabeguera, carxofes, blat de les Índies…
I els apicultors, la mel de Tots Sants, què és forta de gust i fosca de color.

És temps de sembrar:

Alls tendres, bròquils o colfloris, cebes tendres, cols, enciams (totes les varietats), escarola, endívies, faves (en quart creixent), pèsols, raves i ravenets, codonys, atzeroles, estaques de figuera i cítrics, maduixes (freses), patates i castanyes. Rosers, liles, tulipes, narcisos, begònies, llavors de xicarandana (bastant sensibles a les gelades), heures i enfiladisses per esqueix.
I per acabar aquesta setmana, cal recordar que, “a cada present es va teixint un trosset del nostre futur i el que fem ara marcarà el que viurem i recollirem més endavant”.

Les dues “P” són la clau de totes les històries d’èxit:
Passió i Perseverança. (Andrés Pascual).