L’Alzinar: El dia 25 de desembre, fum, fum, fum… i l’exageració consumista

Un mercader àrab va entrar en una ciutat un dia de mercat,

i va donar dues monedes de courea un pobre.

Hores més tard se’l va tornar a trobar

i li va demanar que havia fet amb els dobbers.

I l’home va contestar:

“Amb una moneda vaig comprar un pa, per tenir amb què viure,

i amb l’altra una rosa, per tenir per què viure”.

(Omar Ali Shah)

Racons idíl·lics desconeguts, de Sóller, a la foto de portada. A l’entrada a Sóller, baixant pel Carrer Nou, a mà esquerra.

Estem dins l’hivern, a pesar que no ho sembli.

Dimecres passat, dia 21, fou el Solstici d’hivern (completament oposat a les temperatures estiuenques), començant a les 22-48’ hores, havent-se notat els vespres i els matins (habitualment no durant el dia) les baixades de temperatures i les fortes serenes, així com la manca de pluges que, sembla que, juntament amb el bon temps i altes temperatures diürnes, ens acompanyarà, almenys, fins a finals d’any.

Divendres, dia 23, entrarem en lluna plena, a les 11-17’ hores.

I el vinent divendres, dia 30, pràcticament a punt d’acabar l’any, a les 2-20’ hores entrarem a quart creixent.

Exageració consumista

El sentit popular fonamentalment religiós (compartit o no compartit) d’aquestes tradicionals festes nadalenques, dins les que estem immersos aquests dies, fa molt de temps que s’ha dissolt entre el bullici i el consumisme, dades en les quals, desbordats per la inèrcia col·lectiva i per les nombroses campanyes comercials, oblidem quasi sempre la vertadera essència d’aquestes festes, reduint la seva celebració a un simple esdeveniment familiar o social, descuidant‑nos, quasi sempre, dels més desfavorits.

Nadal és temps de felicitat, de convivència, de trobada i d’amor, valors que juntament amb la igualtat, la justícia i la solidaritat haurien de preveure dins aquestes dates màgiques.

És temps de matines, amb el cant de la Sibil·la, és temps de betlems, de concursos de betlems i betlems vivents, de concursos de cant de nadales, de tallers de neules (pels creients), de taules parades…

És temps de torrons, de tambor d’ametlla, de dolços i amargos, bombons i moltes llepolies, de festes, sopars i dinars, familiars…

És temps de retrobaments familiars i d’amics, no de consumisme exagerat, no de compres excessives i buides, no de gateres… És temps d’atracament, d’afecte, de compartició, d’amor, de receptes especials, de reflexió, de solidaritat, i de lluitar per un món més just i habitable.

A 25 de desembre fum, fum, fum…

Fum per aquesta societat consumista que converteix l’encantador esperit nadalenc en un consum indiscriminat d’electricitat i energia…

Fum per tots els que no fan les coses d’una manera racional i mesurada. Ens queden molts de Nadals per celebrar i poca Natura per conservar…

Fum per la hipocresia i la ironia. Nadal és temps de Pau i Germanor, és temps de Fraternitat i d’Amor. És temps de Solidaritat, Harmonia i Equilibri…

Fum per a tots els que en lloc d’assegurar el nostre futur amb una mentalitat solidària, fan que les Festes de Nadal i Cap d’Any es converteixin només en una exageració consumista, en un espectacle, oblidant als més necessitats, als oprimits, als que passen fam, misèria…, desgraciadament de cada dia més abundants, gràcies al capitalisme, a les multinacionals, als opressors, als mals governs, al temut ordre mundial que ens va arribant a passes agegantades…

A més, per culpa d’aquests desorbitats excessos, en aquests abundants i teòricament deliciosos menús, als brindis de rigor i, és clar, algunes postres, torrons, dolços típics d’aquestes dates, xocolata amb ensaïmades i xurros, és més que probable que al final el nostre organisme acabi “intoxicat”, pesat, mancat d’energia i ànims, amb una carretada de toxines sobrants acumulades.

Obsolescència programada.

Qui més qui manco, fins fa uns anys, sabia quin temps li duraven, aproximadament, els béns de consum que tenia, estant en funció d’aquests i de l’ús que se’n feien, però desgraciadament, en molts de casos, les coses han canviat molt, estant preparats per durar només el que vol el fabricant de torn, assegurant així el consum.

Un d’aquests productes és la bombeta elèctrica, que encenem cada dia a les nostres llars. Ja s’havia aconseguit que duressin fins a 3.000 hores, però certa companyia, en un moment donat, trobà que eren de massa durada, i va punyir fins que les altres empreses rebaixaren la seva vida útil fins a les 1.000 hores.

Una altra tant succeí amb els cotxes. La idea inicial de cert industrial americà, era que cada família en pogués gaudir d’un, durant molts d’anys, gràcies al muntatge en cadena. Aviat la competència industrial introduí petits canvis en l’estètica que no afectava les prestacions, així els usuaris ho canviarien cada cop que hi hagués una modificació.

Avui en dia hi ha impressores programades per marxar fins que un comptador intern marca cert nombre d’impressions; o els canvis constants de mòbil o tauletes, per part dels nostres jovençans, cada cop que en surt un amb més prestacions.

Desgraciadament, estem dins una societat consumista, amb una tudada de matèria primera i energia que la Terra, el nostre estimat planeta, no s’ho pot permetre.

Remeis casolans.

• La infusió de flor de taronger serveix per calmar els nirvis.

I a què molts no sabíeu que la taronja (com les maduixes i la fruita seca com nous i cacauets, entre d’altres…) és afrodisíaca. Rica en vitamines i minerals, a més de coenzim Q10, amb gran poder antioxidant i poder per augmentar el vigor sexual. En ser més madures, a punt de menjar, en parlarem una mica més detingudament.

• Encara que no l’he provat mai, sempre he sentit a dir que el millor remei contra l’insomni és posar una cabeça de cascall (planta de l’opi) davall el coixí. El cascall també és bo per evitar el mal de cap.

• I per combatre els constipats és bo fer bafs amb romaní i eucaliptus, respirant a fons pel nas i la boca, com també fer gargarismes amb llimona i bicarbonat.

• Els nostres padrins solien posar brots de llorer perquè no es corquessin els llegums (fesols de fava, mongetes, faves, xitxols, llenties…) que es guardaven per sembrar dins el vinent any.

• Els ous de les gallines de corral, que pasturen per dins les marjades, ara anomenades ecològiques, amb les seves saludables proteïnes que contenen els vuit aminoàcids essencials, reforcen les ungles i els cabells.

• Per combatre la caspa dels cabells els nostres padrins empraven suc de llimona.

Pensaments.

• Tots tenim dret a ser feliços i el deure, com a persones intel·ligents, sensibles i sociables que som, ho hauríem de ser, de portar la nostra vida per un camí que ens ofereixi més satisfaccions que disgustos.

• M’agrada estar amb gent que em fa oblidar que tinc telèfon!

• No m’estimis molt, estimem bé!

• El món canvia amb el teu exemple, no amb la teva opinió.  (Paulo Coelho).

• Cap quantitat d’evidència persuadirà a un idiota. (Mark Twain).

• Hi ha almenys un racó de l’univers que amb tota seguretat pots millorar, i ets tu mateix. (Aldous Huxley).

• Atenció: Dimecres son els Sants Innocents. Aneu alerta a les innocentades.

• La jardineria és un diàleg que tenim amb la Terra, i una harmonia amb la fauna i la flora ja presents.

• Les oportunitats són com les postes de sol, si esperes massa t’ho hauràs perdut.

• No baixis mai la meta, augmenta l’esforç.

• Esperar que la vida et tracti bé perquè ets bona persona, és com esperar que un tigre no t’ataqui perquè ets vegetarià. (Bruce Lee).

• No et rendeixis. Si tot fos fàcil, qualsevol ho faria.

Molts d’anys!

I així com l’hem vist començar què el vegem acabar, com deia la meva padrineta Jerònima.

Bones Festes de Nadal a tots, amb Salut, Pau, Amor, Èxits, fora ors i molta, molta Felicitat, i molts d’anys per a gaudir-ho!

I, per descomptat, seguiu llegint habitualment el nostre estimat FORA VILA, amb el que intentem aportar cada dia, cada setmana, cada any, el nostre petit granet de sorra cap a un món millor, molt més just, més verd, més sostenible, més lliure, més solidari i sense tanta contaminació, pors, ni misèria…

Consumiu productes ecològics locals, o de quilòmetre zero!

“Cinc minuts són suficients per somiar tota una vida, així de relatiu és el temps.” (Mario Benedetti).