L’Alzinar: Els mags d’Orient, i la zona de confort
Quan connectes amb alguna cosa, aquesta connexió et dona immediatament un sentit per a viure.
(Jon Kabat Zinn)
Tradicionalment, els “Reis” d’Orient visiten als infants, deixant-los els preceptius obsequis, dotze dies després de Nadal, la vesprada del 5 al 6 de gener (divendres i dissabte d’aquesta setmana, que avui acaba, amb un poc més de fred, i especialment amb l’esperada i tan desitjada pluja, que donarà una mica de vida als nostres ressecs camps).
I aquesta nit màgica toca anar a dormir ben d’hora per trobar algun regal i, en alguns casos, si no han estat massa bons al·lots, el temut carbó.
La tradició de les cavalcades, bastant recent, no arranca fins a mitjans del segle XIX. D’ells, els Mags, realment se’n sap ben poca cosa, trobant-se les primeres referències a l’Evangeli de Sant Mateu (o segons Sant Mateu!), únic dels teòrics quatre evangelistes, que en parla i els defineix com a mags (savis, matemàtics, astrònoms o astròlegs) que venien d’Orient, no anomenant quants eren, ni el seu origen, ni que eren reis.
El número de tres reis (als començaments del cristianisme es parlava només de dos mags), no queda fitxat fins al segle tercer, i és dins el quart que l’Església catòlica els anomena definitivament reis, amb els noms de Melcior, Gaspar i Baltasar (segons els primers retaules, tots tres blancs), i no és fins al segle catorzè que queda fixada, també per l’església, la imatge d’un rei blanc, un de ros i un de negre, per representar les tres grans races conegudes a l’època, un persa, un indi i un àrab.
La Costa de Gener.
Gener és el mes dels propòsits i els bons desitjos, encara que també de les desil·lusions i depressions, especialment quan ens adonem de tots els excessos comesos en el nom de Nadal i Cap d’Any.
Un dels grans problemes, d’aquesta COSTA DE GENER, a què s’enfronten moltes famílies, són aquestes desmesurades despeses festives, sense control.
Ens hem begut el vi, el cava i els licors, ens hem atapeït els saborosos menjars i torrons, i fins i tot en algunes cases s’han cantat nadales.
I ara, què?
Canvia’t aquest any nou.
Canvia’t aquest any nou, transforma la teva vida i ser la sorpresa per a tots, i que aquesta sorpresa els faci brillar els ulls, transforma’t en la besada que enyoren, en la carícia amb què somien, la seguretat en què confien, perquè, ho saps bé, la teva donació és la seva capacitat futura de donar… No ho podem oblidar mai!
Però SI oblidem per a sempre als que practiquen habitualment aquesta bojor de xerrar sense dir res…, esperant un any nou amb esperança i molta, molta, il·lusió!
Començar a viure des de l’amor i de manera més plena, per créixer, per brillar i ser feliç, per despertar-te, i especialment, com diu el bon amic i millor esportista solleric, Pere Casasnovas Rullan, per sortir de la zona de confort, agafar energia, responsabilitat i vitalitat.
Podríem definir, bastant bé, la zona de confort com el conjunt d’activitats de les quals no sortim, i teòricament no ens interessa sortir, perquè sembla ens donen comoditat i seguretat, però al mateix temps ens impedeixen nous aprenentatges.
No deixis de fer les tasques d’avui per a demà…
Crea hàbits que t’acostin a les teves fites, als teus objectius…
Sé flexible amb els teus errors i amb els dels altres que t’envolten, aprèn d’ells i segueix sempre endavant…
Per autocuidar-te a tu mateix, reserva la millor part del dia per “mimar” el teu cos, la teva ment i els teus projectes i objectius…
Segons l’escriptor escocès Robert Louis Stevenson: “No hi ha deure que descuidem tant com ser feliços”.
Gener i depressions.
El gener és el primer mes de l’any, amb una durada de 31 dies, i el que sempre, desgraciadament i històricament, acumula més casos de depressions (la famosa Costa de Gener, esmentada abans).
El seu nom ve del llatí ianuarius, (del Déu Janus) que, com comentàvem a edicions precedents, no existia al primitiu calendari romà, sent afegit, juntament amb el febrer, al segle vuitè abans de Jesús, baix del comandament de Numa Pompili.
Què em regala aquest mes l’hort? Un nou any, amb molts de nous projectes.
Al gener, l’hort es pren un petit descans, moment perfecte per pensar què cultivar a continuació, tema del qual en parlarem, una mica, diumenge que ve.
Al gener, tanca la porta i encén el braser.
Estem eufòrics i feliços, un any més, i ja en van dinou, d’haver pogut començar, aquest passat dilluns festiu, al teu costat, amic lector (a pesar de tots els problemes que van aflorant dins el món, dia a dia), l’esperançador 2024 que, si volem, i ho desitgem amb totes les nostres forces, estarà ple, millor dit replè, de tranquil·litat, felicitat, emocions, pau, salut, amor, esport, diversió…, que indubtablement ens ajudaran a desenvolupar i potenciar encara més els nostres, encara amagats, poderosos recursos interiors, per acollir cada moment de la teva vida amb una actitud d’obertura, estabilitat, comprensió, superació i amabilitat, cap a tot allò que ens vindrà al llarg d’aquest començat any que, com de costum, destacarà per aquesta, sembla que inaturable, crisi de valors i de menfotisme, tant personal com institucional.
Ja ho va dir, fa molts d’anys, l’amic Manuel Cerdán, un dels millors secretaris que hem tingut la sort de tenir dins la federació estatal de ciclisme: “En el ciclismo sobran técnicos y faltan sabios”.
No li mancava raó, a aquest bon senyor (E.P.R.), i realment es pot aplicar arreu, arreu… dins tots els àmbits, inclòs, indubtablement, els polítics!
Habitualment les nines no volen ser princeses, ni els nins astronautes.
El que aprenen de petits condiciona seriosament el que volen ser de grans.
Ajuda’ls a qüestionar els rols.
Que els Reis Mags d’enguany també ens portin igualtat i molta més democràcia, salut, felicitat, amor, alegria, comprensió i prosperitat, però, aquesta vegada per a TOTS!
I recorda, no és l’any el que ha de ser millor, ets tu!