L’Alzinar: Estem ben arreglats, calor, més calor i “Efecte Flynn”

Quaranta-un graus, baix la parra.

Degut a certs problemes de salut, sempre m’ha agradat més la calor que el fred, ja que aquesta relaxa bastant la musculatura i fins i tot pot millorar molèsties articulars, i la circulació perifèrica en afavorir la vasodilatació.

Però aquest estiu (encara estem a començaments de juliol), ja comença a passar-se una mica molt, amb aquestes fortes onades que ens arriben darrera i seguidament, i que sembla van per llarg, que indiscutiblement no són massa bones a la meva edat, a pesar de que, de moment, no m’impedeixen el passar temps a la Natura, a l’aire lliure, fent una bona berenada davall la parra o un bon garrover, a la que avui capvespre (dijous, 9 de juliol, a l’hora de redactar aquestes línies) hem arribat ja als 41 graus centígrads.

Però, és que darrerament, fins i tot el frare del temps, que vaig comprar ja fa moltíssims d’anys, està perdent els papers. Com podeu apreciar a la foto de portada, sembla que ja està a punt de repartir garrotades, va desmadrat!

El frare del temps és un higròmetre mecànic, molt popular dins les nostres contrades, que indica el temps probable, amb bastant certesa, de les vinent hores, segons la humitat ambiental (quan varia la humitat, un mecanisme intern mou el braç i la caputxa del frare, assenyalant la previsió meteorològica), creat l’any 1894, ja fa 132 anys.

És real l’ Efecte Flynn?

Fa mesos que en volíem  parlar, però cada setmana ens surten temes que semblen de més actualitat i rellevància amb l’esperit de l’Alzinar.

Es tracta, indiscutiblement, de la negativa tendència dels descens continuat del cocient intel·lectual de la majoria de mortals, teòricament des de la dècada dels 70, del segle passat, accelerant-se, lamentablement, de cada vegada més, any darrere any.

Segons James R. Flynn (1934-1920), destacat psicòleg i investigador neozelandès – nord-americà, famós per descobrir i estudiar “l’Efecte Flynn” que, en principi denotava un augment sostingut del cocient intel·lectual, al llarg de generacions, dins el passat segle XX: “De dos a tres punts per dècada, des del 1938 fins al 2007, a la majoria dels països desenvolupats”, molt possiblement gràcies a una millor nutrició, millor salut, i fins i tot obligada escolarització, exceptuant dins el nostre Estat, per la Guerra Incivil Espanyola (1936 – 1939), i les posteriors repressions, morts, fam, cunetes, i malestar, que va deixar conseqüències de les que encara avui en dia, a pesar de la teòrica democràcia “entre cometes”, es senten, molt especialment, i darrerament de cada dia més, dins les soferts classes treballadores.

Per què aquest descens tant fort i continuat?

No, no és així. Realment, segons els investigadors, no són causes genètiques, però sí factors ambientals, tecnològics i culturals.

Podríem omplir planes i planes sobre un dels mals que, entre d’altres, afecten més les actuals joves generacions, que van pujant amb força: l’excés de temps, hores i hores, davant pantalles (ordenadors, portàtils, mòbils, rellotges intel·ligents…), que teòricament ho fan tot, però que lamentablement redueixen a passes agegantades, el seu treball mental, la capacitat d’atenció i la memòria de treball, enfront dels que ja fa temps hem passat dels 70 anys.

La intel·ligència artificial que, teòricament ho sap tot, substituint el nostre aprenentatge, en generar processos teòricament lògics, reduint el nostre súper important anàlisi crític.

I, com no, els tantes vegades denunciats, pels propis col·lectius de professors, nous plans d’estudis, que prioritzen sempre la cerca ràpida (a través de ferramentes digitals), sobre el càlcul manual i la lectura profunda, que com determinen la quasi totalitat d’investigacions en neurociència, “activen el cervell de manera més extensa i exigent que no delegar aquestes tasques a una calculadora, un ordenador, un portàtil, un mòbil, o un rellotge intel·ligent, o consumir informació de manera superficial”.

I com no, el sedentarisme, i l’actual estil de vida, les poques hores de dormir (als jovençans els sembla més interessant passar el temps amb el portàtil o el mòbil), que els està impedint consolidar la seva memòria i coneixements, (mentre es dorm, sobretot en les fases de son profund, i de son REM, el cervell no “s’apaga”; al contrari, reorganitza i reforça la informació de tot el dia, consolidant-se els records i coneixements nous, reforçant-se les connexions neuronals, eliminant-se teòricament les menys útils, recuperant-se la capacitat d’atenció i concentració); i el lamentable súper consum d’aliments ultrapocessats, que indiscutiblement afecten directament al desenvolupament neurocognitiu.

Desgraciadament cada generació ja no és inherentment més intel·ligent que l’anterior, sinó tot al contrari, a pesar de les moltes crítiques que, molt possiblement, puc rebre aquests dies de certs lectors.

“Prepara’t per al pitjor,
espera el millor,
i accepta el que vingui”.

Hannah Arendt.
(Hannover, 14-10-1906 – Nova York, 4-12-1975).