L’Alzinar: Estic cansat
Algú recorda la imatge de portada, el conjunt “Imagen”, el nom dels seus components, el lloc, i l’any?
Ja estic cansat!
Ja estic cansat de passar calor, jo que sempre m’han agradat les primaveres i l’estiu; estic cansat de tanta massificació, i no cregueu que estic en contra del turisme (a mi també m’agrada viatjar, quan puc, quan l’economia i la salut m’ho permeten); estic cansat de patinets i ciclistes circulant de qualssevol manera per direccions prohibides, i per damunt les voravies, especialment a la carretera del Port de Sóller, sense llums ni reflectants, els vespres; estic cansat d’haver d’intervenir per imprudències i amb accidents injustificables (el darrer: un “sonat” pujant a tota llet pel carrer de Fortuny, amb una furgoneta, per direcció prohibida -mancaria més-, tirant per terra a un jovençà, que circulava molt poc a poc, molt tranquil·lament, amb una moto nova de trinquis, que li sortia per la dreta); estic cansat de tants d’amics de lo dels altres; de no poder anar tranquil pels carrers cèntrics de la Vall dels Tarongers; de no poder gaudir de la nostra estimada Plaça de Sóller; estic cansat quan surt de ca nostra (carrer del Bisbe Mateu Colom) que em pugin cotxes “a tota pastilla” per Rullán i Mir, que també és direcció prohibida, pel carrer de Sa Mar, pel carrer de Sa Lluna…
Estic cansat de no poder dormir els vespres, no només per la calor, sinó per la renou, i per les festes i les gresques particulars muntades, fins altes hores de la nit; estic cansat de bregues, desfalcs, pocavergonyes, brutor, porqueria per tot; hackers i gent de mal viure; estic cansat de ocupes; estic cansat dels impostos abusius, dels que habitualment s’aprofiten els menys indicats; estic cansat d’estar una hora i un quart per fer un recorregut que abans feia en 15 minuts.
I molt especialment estic cansat de la pocavergonya de la majoria de polítics que ens comanden dins tots els nivells. Estic cansat de tanta dictadura amagada baix de la incorrecta i atractiva paraula de democràcia… Indiscutiblement jo, ni voltros tampoc, vàrem votar, l’any 1975, a en Joan Carles, ni posteriorment al seu fill Felip.
Rècord de morts per calor dins l’estat espanyol: més de 5.000 fins a començaments d’aquesta setmana.
Amb data d’aquest mateix dimarts, 25 d’agost, el sistemaMoMo (Sistema de Monitorització de la Mortalitat Diària) de l’Institut de Salut Carlos III,estimava 5.030 defuncions atribuïbles a les altes temperatures, durant l’estiu de 2026, dins l’estat espanyol (enfront de les 3.832, durant tot l’estiu de l’any passat).
La nostra Vall, i especialment la barriada de Sa Figuera, del Port, ha experimentat enguany episodis d’extrema calor, que en alguns llocs han arribat als 45 graus centígrads, a l’ombra d’una parra.
La xarxa d’estacions d’observació del meteoròleg, i bon amic, Albert Darder, ha registrat fins a 22 dies amb temperatures superiors als 35 graus, durant el que es considera l’estiu meteorològic, entre l’1 de juny i el 31 d’agost, gairebé el triple que en cadascun dels dos estius anteriors.
Què podem esperar aquest vinent setembre?
Segons les dades oficials d’AEMET, es preveu una probabilitat molt alta que el període de setembre i octubre sigui més càlid del que és habitual a totes les Balears i Pitiüses, per tant és normal i raonable esperar encara (especialment dins la primera quinzena de setembre) un temps molt calorós, amb possibilitat alta (però, en principi, poc creïble) de que la precipitació sigui superior a la normal.
El recordat John Lennon (The Beatles).
John Winston Lennon (nascut a Liverpool, el 9 d’octubre de 1940 – assassinat a Nova York, per cinc trets disparats per Mark David Chapman, el 8 de desembre de 1980) va ser un gran artista, músic, cantautor, poeta, actor, activista, compositor, productor, escriptor i pacifista britànic, conegut per ser fundador de la banda de rock The Beatles, i considerat un dels artistes més influents del segle XX. La seva associació, com a compositor, amb Paul McCartney, continua sent la més reeixida de la música popular, i una de les més celebrades de la història.
Hi ha bastants divagacions sobre la següent frase, atribuïda a l’ex Beatle, però que també podria pertànyer a una crònica de l’escriptora brasilera Martha Medeiros, titulada “Sacanagem”.
Sigui com sigui, i pertanyi a qui pertanyi, val la pena rellegir-la:
“Ens van fer creure que el “gran amor” només passa una vegada, i gairebé sempre abans dels 30.
No ens van dir que l’amor no té data de caducitat, ni moment exacte per arribar-hi.
Ens van convèncer que naixem a mitges, buscant algú que ens completi.
I no ens van advertir que això ens anul·la: que només sent sencers podem estimar de debò.
Ens van vendre una fórmula única de felicitat, la mateixa per a tothom.
Ningú no ens va dir que aquesta fórmula pot ser una gàbia.
Ni que descobrir-ho és feina de cadascú.
Només quan un s’estima a si mateix, està llest per estimar algú més.
Mentrestant vivim en un món on amaguem l’amor…, i exhibim la violència sense vergonya.
La meva pitjor versió no és quan m’enfado.
és quan m’apago,
quan ja no explico,
no insisteixo, no busco,
quan deixo de fer bromes,
de parlar, d’intentar,
i només toca anar-me’n.
(Javi Mayol).