L’Alzinar: La nyàmera, de forma irregular, té un gust especial de carxofa

La nyàmera, darrer tubèrcul sembrat a s’olivar de Sa Figuera, fa unes setmanes, també anomenada patata de canya, tupinambo i carxofa de Jerusalem, entre d’altres, (Helianthus tuberosus), és una planta amb flors del gènere Helianthus, de la família de les asteràcies, nativa d’Amèrica del Nord catalogada, desgraciadament per aquestes contrades, i dins tot l’estat espanyol, com a espècie exòtica invasora, el que significa que està completament prohibida la seva comercialització, i encara més la seva introducció al medi natural.

El seu conreu és molt senzill, ja que no solt ser atacada pels paràsits habituals, i s’adapta a qualsevol mena de terra, i llocs a ple sol, i a altes temperatures. Les seves patates se solen collir passada la tardor, o primavera d’hivern.

La nyàmera (foto de portada), va ser molt important, al seu moment, en la dieta dels pobles indígenes nord-americans, i és una planta herbàcia rizomatosa, que arriba aviat al metre i mig d’alçada, de formes capritxoses com el gingebre, amb fulles ovades i lanceolades, dentades, amb flors agrupades en inflorescència, d’un cridaner color groc, semblants (però més petites) i cosina dels habituals gira-sols (són del mateix gènere i família) que ens ofereixen les seves saboroses i saludables pipes, El fruit de la nyàmera és un aqueni, és a dir, un fruit sec indehiscent, amb una sola llavor que no està soldada dins del pericarpi.

La nyàmera va ser introduïda a Europa durant el segle XVII, arribant a París el 1613. D’allà se’n va difondre el cultiu a tot Europa, on va alimentar milers de persones durant segles, fins que va ser desplaçada per la patata, avui omnipresent, destinada a l’alimentació humana i animal, sent també emprada com a planta ornamental, per les seves vistoses flors.

El tubercle, la patata, de la nyàmera, és de forma una mica irregular, i amb un gust un poc  especial de carxofa, que, ara, per cert, estan al seu punt, algunes carxofes ja florides, amb un atraient colorit.

“Menjar més sa ens podria reduir molt l’envelliment cutani,

 i a més tenir el meravellós efecte secundari

de reduir el risc de mort prematura”.

La nyàmera és excel·lent crua o lleugerament cuita (ja que es torna tova si es cou més de deu o quinze minuts).

La nyàmera té els mateixos usos culinaris que la patata, amb l’única diferència que no les pelarem, sinó que les fregarem bé per treure’ls les restes de terra, i després les rentarem. Les podem bullir, coure amb pell, fer al vapor, guisar, estofar, saltar, fregir en forma de xips i fer-ne puré, i es pot conservar en vinagre, molt interessant per acompanyar les ensalades, sent rica en totes les vitamines del grup B (B1, B2, B3, B6 i B9), excepte la B12. Aquestes vitamines actuen en sinergia i complementarietat, per tant, és imprescindible que la nostra dieta les contingui totes. Tot i això, com que es tracta de vitamines solubles en aigua, es perden, en part, si fem una cocció intensiva de la nyàmera (per exemple bullint-la pelada més de vint minuts) i, a més, la seva inulina (fibra soluble que s’extreu de les arrels o tubercles d’algunes plantes) quan arriba a l’intestí actua també com a prebiòtic, per la qual cosa és una gran aliada per a la millora del trànsit intestinal; i a més, és ben tolerada per les persones amb diabetis de tipus 2.

La nyàmera és bàsicament aigua (80%) i hidrats de carboni en forma d’inulina (18%) i conté algunes vitamines i minerals. Ens aporta molt poques calories (25 kcal per 100 grams) i una bona proporció de fibra (5%); és, per tant, un aliment ideal per a les dietes d’aprimament.

Els hidrats de carboni que conté no augmenten els nivells de sucre en sang
La nyàmera és molt rica en fructosa. Amb la digestió, la fructosa passa de l’intestí a la sang sense augmentar el nivell de sucre. La raó és que les cèl·lules poden utilitzar directament el sucre simple (glucosa) si hi ha prou insulina en sang. En canvi, la fructosa pot ser utilitzada per algunes cèl·lules sense necessitat d’insulina. Així i tot, l’excés de fructosa que el cos no necessita la transformarà en greix i l’emmagatzemarà com a reserva.

Pel que fa a minerals la nyàmera destaca pel magnesi que conté, necessari per al bon funcionament dels muscles; el potassi, imprescindible per a la transmissió i generació de l’impuls nerviós i l’activitat muscular normal, i el fòsfor, que és el segon mineral en quantitat al cos i que trobem a totes les cèl·lules. És un dels compostos necessaris per transportar l’energia als músculs i teixits i forma part del material genètic i de la membrana cel·lular. Té una funció essencial en el bon funcionament del sistema nerviós.

Jacints d’aigua.

Sempre, a la nostra terrassa, hi ha un ribell gros, d’aquests que empraven els nostres padrins quan mataven els porcs, els mesos d’hivern, ple d’aigua, amb els coneguts i colorits jacints d’aigua (Eichhornia Crassipes), espècie flotant perenne d’arrels submergides, que aparentment no tenen tija, proveïts d’un rizoma, molt particular, emergent, del que s’obre una rosassa de fulles amples (de 10 a 20 centímetres), gruixudes i lluents i pot arribar a emergir prop d’un  metre per fora de la superfície de l’aigua, amb una superfície esponjosa notablement inflada, en forma de globus, que forma una bufeta plena d’aire, gràcies a la qual les plantes poden mantenir-se sobre la superfície de l’aigua.

Intenta ser un full en blanc.

Sigues un punt de la terra on no creix res,

on es pugui sembrar alguna cosa,

una llavor, potser, de l’Absolut.

(Jalal Al-Din Rumi).

Els agraden els llocs assolellats o a mitja ombra, sent el seu període de floració de juny a setembre, floració que atrau certs insectes pol·linitzadors i, per tant, als seus depredadors, sent una planta ideal per donar ombra i recer als peixos durant els mesos més càlids, ja que les seves frondoses arrels proporcionen una estructura ideal per a la posta d’ous dels peixos, així com per al refugi dels alevins.

A causa de l’extensió que ocupa, evita el creixement d’algues perquè redueix la incidència dels raigs solars, evitant que l’aigua s’escalfi. Tolera també el cultiu emergit en tests corrents, sempre que el substrat que l’allotgi estigui sempre saturat d’aigua i no tingui la més mínima compactació.

Es multiplica per estolons que surten, i després se separen, de la planta mare, amb una gran capacitat d’adaptació, sent considerada una plaga invasora, una altra espècie invasora, en propagar-se sense control, a  causa de l’absència de depredadors que la devorin, estant prohibida la seva comercialització dins tot l’estat espanyol (Reial decret 630/2013, del 2 de d’agost); no obstant això, el jacint d’aigua és una de les plantes flotants més conegudes i mantingudes en aquaris i estanys (tant exteriors com interiors). La seva inflorescència presenta de vuit a quinze flors vistoses i atractives amb sis pètals.

Deixa les presses.

La vida no és córrer, se sent.

Cada abraçada, cada riure, cada mirada és única,

i ho oblidem, perquè creiem que sempre hi haurà temps.

Però la veritat és que la vida vola.

Així que respira, abraça més, estima sense pauses,

 gaudeix de cada moment com si fos el darrer.

Perquè al final, l’única cosa que realment ens pertany

 són els instants que vivim de debò.

Salut, i bona i calorosa setmana!