L’Alzinar: La primavera ha arribat, amb els Fills de Clumba

La primavera ha arribat (Pols – Any 2022).

Estava despert, l’estava esperant.
Tants dies de pluja n’he quedat fart.
L’home del temps ho anava anunciant.
Semblava impossible, però ja ha arribat.
Ja ha arribat, ja ha arribat, ja ha arribat!

La primavera ha arribat i tu amb ella vindràs.
La primavera ha arribat.

La primavera ha arribat i tu amb ella vindràs.
Ens tornarem a trobar, ens tornarem a mirar…
La primavera ha arribat!

PASSETJA: Trofeu Fills de Clumba – Cultura i Esport.

Està molt clar que sense cultura no hi ha desenvolupament sostenible, i que si aquesta es barreja amb esport, història, tradició i natura, arribem quasi al súmmum del qual poden aspirar els grups associatius.

Combinant el tir de passetja, esport i cultura en si mateix, amb una excursió a la muntanya, la presentació d’importants llibres de novel·la històrica, com Fills de Clumba i Foners de Baal-Iaroh, del bon amic foner Alexandre Alemany, i la participació al Maremàgnvm Balears, el festival de la Cultura Clàssica, que enguany es fa del 3 al 13 d’abril, de la mà d’Adrià Garcia i, per descomptat, també d’Alexandre Alemany, quasi hem tocat amb el dit al Cel, on cada activitat ha estat una oportunitat per aprendre a jugar, a assimilar millor la prehistòria Balear, i a conviure i gaudir millor, entre els amants d’aquest ancestral esport, únic d’autèntica arrel balear, com mencionava sempre el bon amic, expresident federatiu, Mateu Cañellas (E.P.R.), diguin el que diguin els polítics de torn.

Aquesta insuperable jornada, organitzada pel Club Ciclista Defensora Sollerense (C.C.D.S.), recolzant l’ús de l’esport com a estratègia de desenvolupament, ha contribuït, a més, a obtenir resultats molt positius en educació, salut i equitat de gènere.

Moltes gràcies, amics organitzadors, i com no, als incansables, Alexandre Alemany i Adrià García, motors del caire cultural de la matinal Fills de Clumba.

“La ciència no pot resoldre el darrer misteri de l’Univers.

I això és perquè nosaltres mateixos som part del misteri que volem resoldre”.

(Max Plank).

Homenatge de l’associació cultural FLX Amics.

Inesperat i, crec que, immerescut homenatge, cap a la meva persona, diumenge passat, al camp federatiu de Tir de Passetja de Can Valero, de Palma, en el transcurs de la disputa del Trofeu de Primavera, per l’associació cultural FLX Amics, pel meu suport, al llarg dels anys, a la cultura illenca, lliurant-me el premi la presidenta de l’associació, Flor Giordano, acompanyada del seu vicepresident Xim Garcias, entre els aplaudiments del  públic assistent.

Emocions, i una curta al·locució, agraint el detall, però recordant als assistents, que realment l’únic fet per jo, al llarg dels anys, fou recollir la torxa que em deixà, al seu moment, mon pare, Jaume Oliver i Sastre, Premi Cornelius Atticus, que realment és al qual se li hauria d’haver lliurat el premi, ja en fa molts, molts, d’anys!

“La natura és la millor mestra de la veritat”.

(Leonardo Da Vinci).

Surt a jugar.

En un món cada cop més dominat per pantalles (televisió, mòbils, tauletes, portàtils, ordinadors, rellotges intel·ligents…) i activitats sedentàries, “Sal a Jugar”, de Clara Pons-Mesman, arriba en el moment perfecte per recordar-nos la importància vital del joc a l’aire lliure en el desenvolupament infantil.

“Sal a jugar” no és un llibre més d’instruccions habituals pels més jovençans de la casa, és un llibre, de fàcil lectura, que gaudireu de debò, en el que es planteja la trista realitat actual i el perquè de les coses, que aborda les problemàtiques del moment, sense caure en l’acostumada nostàlgia.

És hora de començar a reflexionar, ja que, segons els més recents i seriosos estudis, els nins d’avui en dia, passen fins a un 90 % menys de temps a l’aire lliure, que els seus padrins, deixant de prioritzar els beneficis del joc a l’aire lliure, que millora, entre d’altres, la salut física i mental, enfortint el sistema immunitari, estimulant la imaginació, fomentant l’autonomia, i desenvolupant les tan necessàries habilitats socials.

“La salut no ho és tot,

però sense ella, tota la resta és res.”

(Arthur Schopenhauer).

Pescar oblades.

“Ses oblades de batuda, no les agafen dins el llit”,  ho diuen, des de sempre, els pescadors menorquins, perquè la pesca de les oblades, que es fa de batuda i en nits fosques, no els permet dormir durant tota la nit.

La pesca marítima recreativa és una activitat amb una llarga tradició, fortament arrelada al litoral Mediterrani, al llarg dels segles.

L’oblada o doblada (Oblada Melanura), és una espècie de peix teleosti, de cos ovalat i allargat, comprimit lateralment, i amb els perfils dorsal i ventral corbat, sent un dels  d’aigua marina més preuats pels pescadors de canya, que sol fer de 30 a 40 centímetres de llarg,

La seva carn és de bona qualitat i fàcilment, però una mica insípida. És per això que les seves receptes de cuina solen tenir habitualment com a ingredients bastants herbes aromàtiques (menta, romaní, herba-sana, farigola, i llorer, entre d’altres).

També es fa en escabetx i al vapor, sent el seu gust més delicat que fregida.

És una de les espècies que, momentàniament, encara no està ni prohibida ni amenaçada.

És hermafrodita i la seva reproducció té lloc entre els mesos d’abril i juny, romanent les seves larves en el plàncton, teòricament fins a finals d’estiu, si els depredadors no donen compte d’elles.

Al principi es pescava amb canya forastera (bambú) d’una peça, també es feia servir un verdanc d’ullastre prou llarg, i posteriorment aparegueren les canyes dividides amb seccions, i les sintètiques.

Un dels requisits per una bona pesca és que hi hagi “mar” o que “tregui”, és a dir que les ones al rompre a la costa rocosa formin escuma, el peix no ha de veure la llinya ni al pescador.

Com esca es fa servir pasta feta amb pa dur, farina, formatge molt curat ratllat i arengada. Dins un recipient amb aigua es mescla pa, un poc de formatge i arengada aixafada, posteriorment es va llançant, a poc a poc, al mar a fi d’atreure l’oblada (grumejar), i al cap d’uns tres quarts, teòricament, ja es pot començar a pescar, ja que són molt vives i basta que vegin una petita llambrejada per acabar-se la pescada.

Cal tenir molta cura els dies de fort temporal, ja que un cop de mar us podria emportar. Hi ha pesqueres que duen el nom d’algú que va perillar, o inclòs hi va quedar.

Ens atraquem a Pasqua, amb les seves saboroses panades.

• Estem, des de demà, diumenge, a les 2-22’ hores en lluna plena, fins al dilluns dia 21, a les 3-35’ hores, que la Lluna entrarà en quart minvant; tocant el torn a la lluna nova, a partir del diumenge, dia 27, a les 21-31’ hores.
• I pels que no ho sabien, demà, a més de Sant Hermenegild, rei i màrtir, és la festivitat catòlica del Ram, i el Dia Internacional de la Besada.
• I el vinent diumenge, dia 20, serà de nou Pasqua, una de les més importants festivitats de la tradició catòlica, amb la seva important i destacable gastronomia.
• És bon temps per tallar les tanyades que algunes vegades ens fan mal a la vista, de la majoria d’arbres fruiters.

I com diu la saviesa popular.

• D’abrils i de senyors, n’hi ha pocs que no siguin traïdors.
• A l’abril, cada gota en val mil.
• No donis l’hivern per passat fins que l’abril no s’ha acabat.
• Fins al trenta de maig no et treguis el gec, i per més segur, fins al trenta-u.

“El tan esbombat paradís no és un lloc,

si no, simplement, un estat de consciència”.

(Camí al despertar).