L’Alzinar: L’exercici físic, indispensable per a una bona salut i la reviscolada del capdal dels torrents

Alegra’t de ser l’ovella negra de la família.

No tothom té el valor de canviar la història.

Realitzar exercici habitualment (caminar, nedar, passejar amb bicicleta, pujar escales en lloc d’emprar ascensors, o escales mecàniques a les grans superfícies -millor anar als comerços de barri, de poble, a les cooperatives, mercats, o directament als productors…-, ballar, jugar a petanca…), i millor si encara es fan en grup, com hem pregonat des del primer dia, dins l’Alzinar, ens ajuda a preservar una bona salut general, i especialment cardiovascular i cerebral, ajudant a prevenir malalties degeneratives tan cruels com l’Alzheimer, entre moltes i moltes d’altres.

Si, al contrari, portem una vida sedentària, i damunt sobrepès, especialment amb greix abdominal, i mala alimentació, desgraciadament tan habitual en aquests dies actuals, i molt més en arribar a certes edats, els riscs de patir problemes i malalties, inclús molt greus, s’incrementen exponencialment.

No tinc temps; els anys em pesen.

L’edat i la manca de temps no són, en general, excusa ni impediment per oblidar el saludable exercici, que, progressivament, i dins un ben estructurat pla, no té límits d’edat (tothom, ben dirigit, si pot ser per un entrenador professional, i supervisat per un metge esportiu, independentment de l’edat i habilitats físiques, pot gaudir dels beneficis de l’exercici físic), i ens ajudarà a sentir-nos millor, amb més salut, més vitalitat i molt, molt, més feliços, controlant (sense cap mena d’absurds règims -personalment no n’he fet mai-) el sobrepès, a combatre moltes malalties (alteracions cardiovasculars, depressió, i segons els més entesos que jo, inclús alguns tipus del tan temut i desgraciadament tan habitual càncer.

L’esport en general, sense passar-nos (especialment els que com jo, ja hem arribat als 70 anys), no només és bo pel nostre cor, també ens millora molt notablement el rendiment del cervell, ja que a moltes de les malalties que l’afecten hi ha un clar component vascular.

Una passejada amb bicicleta o trenta minuts de caminar, si pot ser, almenys, de quatre o cinc dies a la setmana, ens pot canviar la depressió amb el bon humor, en alliberar-nos de tensions i estrès, desgraciadament també tan habituals dins aquests darrers temps, augmentant-nos, al mateix temps, la força, la resistència i l’energia, ajudant-nos, a més, a dormir millor, i augmentant les ganes de viure saludablement.

I, per descomptat, a pesar que, en principi, sembli ser (o part de la gent ho cregui) el contrari, l’exercici habitual ben fet estimula la vida sexual, augmentant la nostra vitalitat per a una vida sexual plena.

Mai és tard per començar a fer esport, emprant la roba, i especialment el calçat adequat, sense oblidar-nos de cap de les maneres de la hidratació (abans, durant i després, en petites quantitats), evitant les hores de més calor, mentre s’adapti a les nostres condicions personals i mèdiques, i aviat i progressivament notareu, amics lectors, entre d’altres, els següents beneficis:

• Millora de la mobilitat.
• Augment de la resistència i de la força.
• Millora de la circulació de la sang.
• Augment del subministrament d’oxigen a les cèl·lules.
• Millora amb l’absorció de vitamines, minerals i nutrients.
• Reducció dels quilos i del greix.
• Reducció del colesterol “dolent”.
• Reducció dels nivells de sucre a la sang.
• Ràpida millora de la salut cardíaca.
• Millor estat, finor i dolçor de la pell.
• I, no cal dir-ho, MILLOR ESTAT D’ÀNIM i salut en general.

És temps de serves. 

Desgraciadament, la servera, és un altre dels arbres pràcticament en perill d’extinció, i del que en tinc dos exemplars a s’Olivar de Sa Figuera, a ple rendiment.

Les serves, fruit del server, són una de les fruites més típiques del mes de setembre, que des de fa bastants d’anys pràcticament ja no es comercialitzen, amb propietats medicinals astringents.

El seu gust és aspre i dolç, tota una experiència per qui no l’ha provada mai, sent una autèntica golosia infantil dels nostres avantpassats.

Per a poder-les menjar s’han de deixar sobre madurar enterra, o bé compost dins una caixa amb palla, fins que agafin aquest color marronós especial que tenen quan són madures, ja que en ser verdes són molt aspres, i no es poden menjar.

A part de consumir-les directament (les que no es remolleixen serveixen d’aliment d’aucells i altres animals, que després es cuiden d’escampar-les seves llavors, assegurant momentàniament i teòricament la seva supervivència), les serves també serveixen per fer melmelades i alguns licors, en convertir-se aquests darrers en un suc alcohòlic fermentat que els romans anomenaven “cerevisa”, d’on deriva la paraula cervesa, que al final no té res a veure amb la paraula original.

Compost.

Aquestes recents plogudes, divendres només una lleugera brusquina, han alegrat i refrescat una mica els camps illencs, després d’un dels estius més durs i calorosos que recordem.

Ja començava a ser hora!

Però en aquesta edició d’avui no ens toca parlar del temps, a pesar que podem avançar que aquesta setmana, que comença demà, i la següent, si no canvien molt les coses, no està prevista pluja, i oblidarem, de nou, el tou murmuri de les aigües destrençades, per dins els lamentablement oblidats i bruts torrents de la frondosa i, encara, bella Vall dels Tarongers.

Aquesta setmana us volia tornar a parlar una mica del compost fet amb matèria orgànica, que, indiscutiblement, és un dels millors adobaments pels nostres arbres i plantes, ja que gràcies al seu procés biològic estabilitza els residus orgànics, convertir-los en un magnífic fertilitzant, reactivant camps contaminats i degradats, tornant a activar els seus cicles naturals de nutrients, retornant-hi ràpidament les plantes, insectes i animals, després de creada la coberta vegetal permanent i estable.

Et recordem, de nou, que el compost és molt bo de fer (pots revisar dins la nostra hemeroteca, Alzinars anteriors), i que si ho fas així com toca, et puc assegurar que NO fa gens d’olor, simplement pensa que no hi has d’afegir restes de carn o de peix.

Ho pots fer directament en terra, fent un munt amb totes les restes vegetals i de cuina degudament mesclat; amb palets (avui en dia tan de moda); amb una resquitlla; o amb els clàssics compostadors; entre molts altres procediments vàlids.

Segons l’Agència Europea Mediambiental, dins la Unió Europea es produeixen cada any més de dotze milions de tones de compost, a partir de residus municipals, sent els països més productius i avançats Àustria, Bèlgica, Alemanya, Itàlia i els Països Baixos, trobant-nos, lamentablement, per aquestes contrades, encara a anys vista.

Tant de bo pugui ser capaç d’oferir la victòria als altres,

i acceptar per a jo la derrota.

(Langri Tangpa).