L’Alzinar: L’Hipèric, l’Herba de Sant Joan, segueix florida, a pesar de la Dana

No confio en ningú que sigui amable amb jo, però groller amb el cambrer, perquè em tractarien de la mateixa manera si estigués a aquesta posició.

(Muhammad Ali – Cassius Clay).

És el que té, des de sempre, el mes d’agost: És un mes traïdor!

Ens fa creure que refrescarà, i després pam, patapam: calor i més calor, tal com pertocà, tal com ha estat sempre!

Tenim clar que el tema Dana encara no ha acabat per aquí (a la foto de portada, entrada del torrent de Sa Figuera, dijous el migdia, al Port de Sóller), però que a poc a poc anirà baixant d’intensitat, fins avui, dissabte, que l’Alzinar surt a l’aire, que ja es tornaran a començar a augmentar les temperatures, i retornarem, de nou, al clàssic i concebut cicle estiuenc.

El dijous, el migdia, per Sóller havien caigut 50 litres (20 d’ells el dimecres), i pel Port de Sóller 152 (52 d’ells també el dimecres), amb algunes inundacions, prop de la zona marinera, que no tenien per què passar, almenys algunes, si es feien els torrents nets, com abans.

Els soferts arbres, els soferts horts, i les fonts, que ja havien començat a baixar el seu rendiment a les totes, sense comptar les reserves d’aigua dels pantans, comencen a reviscolar, i els brams dels torrents ens tornaran a acompanyar, momentàniament, amb les nostres saludables sortides estiuenques.

El preu de les garroves rondarà els 50 cèntims el quilo.

Sembla que enguany hi ha, de nou, moltes garroves, però això no significa, de cap de les maneres, que la collita sigui superior a la dels darrers anys, ja que per segon any consecutiu, moltes d’elles es tornaran a perdre baix dels garrovers, a causa del seu baix preu que, segons la qualitat ronda, en aquests precisos moments, sobre els 50 cèntims per quilo, quan ja  s’havia arribat a cotitzar, fa uns dos anys, a més de dos euros.

Una autèntica llàstima, i un altre cop baix als pagesos illencs!

Oli de Romaní.

Certes i demostrables són les propietats curatives de l’olorós i medicinal oli de romaní, entre les quals trobem les següents:

– Antidepressiu, antioxidant, tònic, estimulant: Presa una infusió al matí ajuda a veure la vida d’una altra manera i a sentir-te eufòric sense posar-te nerviós, us ho dic per experiència pròpia.

– Síndrome premenstrual i menopausa: Dues infusions al dia eviten la retenció de líquids, migranyes i dolors abdominals. Aporta ferro natural.

– Descongestiona les vies respiratòries, rebaixa el colesterol i millora la memòria, la funció hepàtica i estomacal: Una infusió després de les menjades.

– Antireumàtic i circulatori: Calma els dolors d’artritis, artrosis i musculars: Fer-se fregues amb esperit o oli de romaní, o bé amb oli essencial de romaní. Us ho dic també per experiència pròpia, o amb els nostres propis esportistes.

– Millora la memòria, la concentració i els vertígens: Una infusió en dejú.

-A la cuina també ho podem utilitzar per a potenciar el gust de plats de vedella, porc, xot, conill, pollastre…, i molt especialment per a les torrades a la brasa, que també lliguen molt bé amb la saborosa senyorida.

Menjar de Déus, com diria el nostre desaparegut bon amic Toni Vallcaneras.

El té beneficia la vista.

Així com els ultraprocessats, són clarament una seria amenaça per a la salut mental; segons un estudi mèdic, publicat en Nutrients, fet per investigadors de la Xina, Regne Unit i Austràlia, el té protegeix la vista i el sistema nerviós en general, contra els deterioraments relacionats amb l’edat, aconsellant un mínim de quatre tasses diàries.

Preneu nota, amics lectors!

Saboroses tomàtigues de ramellet.

Segons l’Associació de Varietats Locals de Mallorca, “de totes les tomàtigues que arreu de les Balears es comercialitzen amb el nom de tomàtiga de ramellet, just un 10% es correspon amb l’autèntica, la varietat local que de manera tradicional s’ha utilitzat per fregar damunt el pa”.

Les varietats híbrides sembla que són molt més productives i més rendibles que les tradicionals i, a més, dins hivernacles en fan tot l’any.

La majoria de grans superfícies comercials lamentablement ofereixen, amb aquest nom, varietats que no ho són, ni tenen res a veure amb les de ramellet, ni tampoc amb les, encara més saboroses, de ramellet de ferro.

Hipèric o la saludable herba de Sant Joan.

Fa una sèrie d’anys que desgraciadament, també al camp, tot va desbaratat!

Dilluns d’aquesta mateixa setmana, encara he pogut recollir abundants flors d’Hipèric, més conegudes per aquí com Herba de Sant Joan, que jo empro habitualment per macerar amb oli verjo d’oliva, de primera pressió, i donar massatges, quan era tradicional arreplegar-la el 24 de juny, dia de Sant Joan, data que li dona el nom.

El Hypericum és un gènere de plantes amb flors que té unes 400 espècies, la més coneguda per aquestes contrades és l’herba de Sant Joan, (Hypericum perforatum).

També l’Estepa Joana, de les Balears, és un hipèric.

És medicinal i és bona per a la depressió, incontinència urinària, activitat antidepressiva i antiviral, capacitat fotosensibilitzant, antibacterià, ansietat, nerviosisme, dermatitis, lesions cutànies, cremades, esgotament, climateri o síndrome premenstrual, antiinflamatori (externament per a ferides i nafres).

Tot allò que puguis imaginar és real.

(Pablo Picasso).