L’Alzinar: L’obesitat intel·lectual, el purí d’ortigues i l’estupiesa humana

Els toca criticar-te, perquè superar-te no poden. (El Petit Príncep).

L’obesitat intel·lectual.

Segons Marcos Vázquez, el prestigiós creador de “Fitness Revolucionario”, i líder de la revolució esportiva, l’obesitat intel·lectual es produiria quan “ingereixes” molta informació, però no la converteixes en acció. Molta entrada però poca sortida. Molta informació però poca saviesa.

Per molt bona que sigui la informació amb què t’alimentes, no t’ajudarà si no hi fas res.

A més, no importa només la quantitat d’informació, sinó també la qualitat. Pots estar sobre informat i confós.

Per tant, has d’intentar alimentar-te de bona informació i, sobretot, posar-la en pràctica.

I recorda que els teus hàbits tenen un gran poder sobre els teus resultats.

Sabies que d’un arbre depenen més de 50 espècies d’éssers vius, entre ells tu?

Juanjo Caballero, guanyador a la Fira de sa Sabata, de Lloseta.

El company i foner, Juanjo Caballero Recio, col·laborador del FORA VILA, fou el guanyador del concurs de cartells de la XIª Fira de Sa Sabata – Artesania de Lloseta, organitzat per l’Ajuntament de la localitat, dissabte passat, dia 4, emportant-se a més del premi i diploma acreditatiu, l’honor que la seva obra serà el cartell definitiu de la XIIª Fira de la Sabata, el 2023.

El segon premi va ser atorgat a Maria Coll Reynés, i el tercer a Margalida Arrom Pol.

Enhorabona!

Només compto amb tu, no em fallis, va dir el boig mirant-se al mirall.

L’estupidesa humana.

Segons Carlo Cipolla (Pavia, 5 d’agost de 1922 – 15 de setembre de 2000), el més gran historiador econòmic de la Itàlia del segle XX, catedràtic de les universitats de Pavia i de Berkeley: “Com succeeix amb totes les criatures humanes, també els estúpids influeixen sobre altres persones amb intensitat molt diferent.

Alguns estúpids causen normalment tan sols perjudicis limitats, però n’hi ha altres que arriben a ocasionar danys terribles, irreversibles, no ja a un o dos individus, sinó a comunitats o societats senceres”.

No obstant això, com diu Maria Borràs, directora d’Integral: “Però nosaltres a lo nostre. L’estupidesa humana segueix el seu curs, i segueixen els conflictes d’Ucraïna i molts altres llocs del món (als que no prestem suficient atenció, a finals de comptes no ens podem quedar sense calefacció el vinent hivern), igual que la devastació forestal, les sequeres, la fam, el treball infantil, el consum desenfrenat, la immigració pauperitzada…”.

Segons el darrer informe de l’Organització Meteorològica Mundial (OMM), quatre indicadors claus del mesurament del canvi climàtic (gasos de l’efecte hivernacle, pujada del nivell de la mar, l’excés de calor acumulada als oceans i l’acidificació d’aquests), han batut nivells rècord durant el passat any 2021 (a pesar de la inactivitat a causa de la Covid), a més que la temperatura mitjana superà en 1,11 graus els nivells preindustrials.

Cap on anem?

Però nosaltres a lo nostre… Visca l’estupidesa humana!

Àloe Vera Barbadensis.

Coneixes l’Àloe Vera?

L’Àloe Vera Barbadensis, o Sàbila, és una planta crassa originària de l’illa de Socotra, situada al nord-est d’Àfrica, entre Somàlia i el Iemen, caracteritzada per tenir unes fulles molt carnoses i lanceolades (en forma de llança i més ampla prop del pecíol que de l’àpex) amb espines als costats que estan farcides de polpa, amb moltes aplicacions i propietats medicinals.

Darrerament, s’ha convertit en una planta molt conreada dins els nostres horts, olivars, i terrasses, tant en exteriors com en interiors, a causa dels seus usos terapèutics i decoratius, sent relativament fàcil de sembrar i de mantenir en bones condicions, sense necessitar molta atenció, si té un d’un bon sistema de drenatge de l’aigua, ja que, és molt sensible a l’excés d’humitat, arribant a podrir-se.

A pesar que admet tota mena de terra, és millor que disposi de matèria orgànica, afegint-li anualment un poc de compost.

Sempre s’han d’emprar les fulles més externes, tallant-les a l’alçada de la base, ben prop del tronc, deixant que sigui la mateixa planta que tanqui el tall.

L’Àloe Vera Barbadensis contribueix a la cicatrització, atenua les estries, arrugues, enforteix el cabell, comptant amb propietats astringents i antiinflamatòries, pel qual permet eliminar l’excés de brutícia i el greix acumulat als porus de la pell, eliminant la temuda acne dels jovenets i jovenetes, i fins i tot les seves propietats antibacterianes i antibiòtiques aconsegueixen combatre els brots i incentiva la recuperació de la cara.

També compta amb propietats hidratants, sent ideal per contrarestar la sequedat de la pell. Al mateix temps, es pot utilitzar com a calmant després de l’afaitada. Així mateix, l’enzim ligniho fa cicatritzant i regenerador, a més de desinfectant, Les seves propietats de regeneració cel·lular fan possible el seu ús en pacients amb cremades lleus o greus. De la mateixa manera, restaura el col·lagen i l’elastina reduint les estries causades durant l’embaràs o els canvis corporals. Millora la salut del cuir cabellut i els cabells. A més, aporta alleugeriment a la picor, contrarestant els fongs que produeix la caspa, tenint un poderós efecte en els fol·licles capil·lars que no només permet hidratar els cabells maltractats, sinó també serveix com a tractament preventiu davant de la calvície o l’alopècia. Contrari al que es pugui pensar, també el gel d’aquesta planta pot ser utilitzat en cabells grassos, ja que regula l’excés de seu. Al ser antiinflamatori i analgèsic també combat problemes bucodentals desinflant les genives.

És antivíric, antisèptic i antibacterià, i pot tenir el mateix efecte que una pasta dental, perquè elimina bacteris bucals i redueix la placa bacteriana, entre altres beneficis. Beneficia la salut intestinal, és antioxidant, depuratiu i laxant suau, afavorint la mobilitat intestinal (facilita la digestió), i contraresta el restrenyiment, ajudant a mantenir un millor pes corporal (ajuda a aprimar-se). Protegeix la mucosa gàstrica, combat els gasos, ardors, inflor abdominal, reflux, acidesa…

Purí d’ortigues.

Estic ja cansat de sentir parlar de les males herbes i de les punyeteres ortigues, sense acabar d’entendre el perquè, com hem anat comentant aquestes darreres setmanes.

Totes les herbes (i tot en general) tenen la seva funció en aquesta vida, i més les ortigues, molt riques en serotonina, un excel·lent diürètic, molt útils en cas d’osteoporosis,  fractures òssies, carència de calci en general, al·lèrgies, menstruació irregular… Sense oblidar les seves utilitats culinàries (sopes, ensalades, begudes…).

I com no el popular purí d’ortigues, emprat des de l’antiguitat pels nostres pagesos, per les seves propietats fungicides i insecticides, per combatre moltes de les plagues que afecten els nostres horts, i com a reforçant natural dels nostres cultius.

Es prepara, si és possible, amb aigua pluvial, i si és de xarxa (amb clor) s’ha de deixar reposar dos dies, abans de començar el purí, perquè el clor es pugui eliminar.

Omplirem un dipòsit amb ortigues acabades de collir, pitjant-ho lleugerament, sense comprimir massa. S’ha de tapar amb una tela o un sac transpirable (d’aquests antics), perquè no hi caigui brutor, ni hi vagin insectes (ha de poder respirar), deixant-ho baix un arbre, o a una ombra, i s’ha de remenar cada dia.

Passats entre 10 i el màxim de 15 dies, quan la mescla sigui homogènia i no faci bombolles, s’ha de filtrar, amb el mateix sac o tela.

Conté una alta proporció de ferro, vitamines A i C, Molibdè i Vanadi (oligoelements que afavoreixen l’activitat dels bacteris fixadors del nitrogen). També altres components com plata, crom, coure, manganès, calci, magnesi, plom, sodi, níquel i titani.

Es pot guardar bastants de mesos –pràcticament tota la temporada– sempre que estigui ben tapat i a l’ombra. Quan en volem fer servir, s’ha de diluir: 1 part a 10 parts d’aigua de pluja, si volem regar al peu de la planta; 1 part a 20 parts d’aigua, si volem ruixar les fulles.

Afavoreix la fermentació i la transformació del compost.

Millora la funció fotosintètica augmentant la clorofil·la.

Elimina pugons i aranya roja en hortícoles, fruiters i plantes de jardineria.

Evita el míldiu de la patata i la clorosi dels fruiters.

Remullant les arrels de les plantes en una dilució 1/20, aconseguirem un arrelament molt més ràpid.

Quan un pallasso es muda a un palau no es torna un rei.

El palau es torna un circ. (Proverbi turc).