L’Alzinar: Neu i vent causa de moltes destrosses, aquests darrers dies

La bellesa comença en el moment en el que decideixes ser tu mateix. (Coco Chanel).

El fred ens segueix acompanyant intensament, molts de termòmetres segueixen marcant temperatures sota zero, amb unes gelades impressionants, especialment els matins i els vespres, mentre les muntanyes dels nostres voltants segueixen plenes de blanca i espectacular neu, i “Juliette”, la darrera borrasca, ens ha deixat més de 240 preciosos litres de pluja, a la Vall dels Tarongers, un registre bastant important que ha ajudat a omplir cisternes, a alegrar la nostra vegetació, i a què els embassaments de Cúber i el Gorg Blau hagin arribat a omplir-se un vuitanta-tres per cent de la seva màxima capacitat.

A partir de dimarts, sembla que poden tornar a baixar de nou les temperatures per aquestes contrades, i el vinent cap de setmana ja tornarem a tenir més sol i temperatures primaverals, amb un augment força significatiu als termòmetres, d’acord amb les previsions dels mapes de l’ECMWF (European Centre for Medium-Range Weather Forecasts), marcant pràcticament el final d’aquest curt, però, dur hivern que ha regnat durant aquestes darreres setmanes.

Hi ha neu a les muntanyes, i a la terra molt de fred.

És reialment un plaer viure envoltats d’aquesta imatge bucòlica i relaxant? O és un maldecap per a la mobilitat, el transport, la flora, la fauna, la pagesia, els accidents i els rescats?

Les nevades d’aquests darrers dies, nevada històrica, amb nombroses carreteres tancades (el divendres, a l’hora de redactar aquestes línies encara seguien clausurades, entre d’altres, les carreteres del Coll de Sóller i del Puig Major), han estat de primer ordre, com abans, com altres temps…, amb blancor i fred per tot arreu… i, saltant-se les normes i recomanacions, visites sobredimensionades (amb rescats a l’ordre del dia, un d’ells bastant impactant, en aterrar l’helicòpter de rescat dins el camp de futbol de Sóller, en el transcurs d’un partit) en aquests, en principi, privilegiats entorns, que s’han vist molt malmenats pel fort vent i la neu, que ha arribat a superar els quatre metres d’alçada al Puig Major, fins a l’extrem de què el Consell de Mallorca declarà, divendres, “intransitable” el tram de la Ruta de la Pedra en Sec comprès entre Sóller i Pollença. “Els trams més afectats per la caiguda d’arbres són els que van de Sóller a Pollença, que corresponen a les etapes 5 (Muleta – Tossals Verds), 6 (Tossals Verds – Son Amer) i 7 (Son Amer – Pont Romà) de la Ruta de Pedra en Sec“, segons han comentat des del departament de Medi Ambient de la institució insular.

És per això que el mateix Consell ha demanat que “ningú s’acosti als camins de la Ruta de la Pedra en Sec” perquè “no se’n pot garantir la seguretat”. Des del Consell Insular es parlava de risc de despreniments i per la presència d’esllavissades i arbres caiguts sobre els camins.

Són lamentables els paratges devastats, amb danys bastants greus per la vegetació. Hi ha moltes hectàrees en les quals bastants dels arbres autòctons han quedat amb els troncs esberlats, amb abundància d’oliveres, ullastres, pins, alzines…; i com no el sotabosc està estibat, amb una coberta superexcessiva de fusta, de branques mortes, un nou perill que afegir (encara més) de cara als potencials incendis forestals d’aquest vinent estiu…

Març, considerat un mes de contrast tèrmic i una mica boig pel que fa al temps.

Avui acabem de finalitzar la primera setmana d’aquest esperançador mes de març, teòricament període amb bastant de treball al camp, i conseqüentment són moltes les dites que en fan referència. A grans trets podem dir que és un mes molt important per als conreus, que comença a remuntar la seva activitat biològica després de la pausa de l’hivern. També es considera un mes de contrast tèrmic i una mica boig pel que fa al temps. Un mes de poc refiar, en el que els dies segueixen allargant-se, amb temperatures de cada vegada més agradables.

Aquestes són algunes de les dites populars que fan referència al mes de març:

– Març marçot, mata la vella a la vora del foc, i a la jove si pot.

– Març habitual, un dia bo i un dia mal.

– Sol de març porta refredats.

– Març marcedor, nit freda i dia amb calor.

– Març ventós i abril plujós, fan el maig florit i formós.

– Quan pel març trona, l’ametlla és bona.

– Quan l’oreneta no ve pel març, l’hivern és llarg.

– A mig febrer ja és jornaler, i pel març ja és jornalàs.

– A primers d’abril o darrers de març el cucut ha d’arribar; l’any que no arribarà, el món s’acabarà.

– Aigua de març, ordis i blats i faves a sacs.

– Al març i a l’abril, cada dia se’n fan mil.

– Al març, cada ovella amb la seua parella.

– Boira de març, aigua segura i la mar moguda.

– Cànem gentil, sembrat en març i eixit en abril.

– Civada i espelta fins pel març no es desperta.

– Covar més que una lloca de març.

– Del març la pluja, per al bestiar pastura.

– Dins el març, qui no té sabates, que vagi descalç, i qui en té, que es calci bé.

– El febrer és formatger, i el març també.

– El març s’emporta la culpa, i l’abril la fruita.

– El sol de març entra com un xai; i si massa dura, a la sepultura.

– L’egua ben cuidada, pel març aparellada.

– Març ventós i abril plujós fan l’abellar ruïnós.

– Pel març la remolatxa sembraràs i pel novembre la colliràs.

– Si no podes pel març, no veremaràs.

– Si no treballes la vinya pel març, poc vi beuràs.

El març, tret de sortida de la primavera (dilluns, dia 20 de març, a les 22-24’ hores), tercer mes de l’actual calendari Gregorià, què té 31 dies, després dels 28 del febrer i els 30 del vinent abril. Dins el primitiu calendari romà el març era el mes que obria l’any, fins a la instauració del calendari Julià en el que passà a ser el tercer mes, després dels actuals, gener i febrer.

El seu nom derivà del llatí Martius (Mart, el déu de la guerra, fill de Júpiter i de Juno).

És el mes de la terra, el mes del començament del cicle agrícola, el mes de l’amor, el mes en què comença l’enyorada primavera d’estiu, amb el que a partir d’aquest moment, la vida en aquesta zona del planeta començarà a tenir més color i una essència molt especial. Aquesta privilegiada estació ens durarà fins al dimecres, dia 21 de juny, a les 16-58’ hores, data en la qual es produirà el solstici que marcarà el començament d’aquest possiblement molt calorós estiu.

Teòricament, el darrer diumenge d’aquest mes de març, dia 26, cinquè diumenge de Quaresma, Dia Mundial d’Adaptació al Canvi Climàtic, a les 2 de la matinada s’ha de tornar a avançar el rellotge a les 3. Serà ja definitivament aquest el darrer canvi horari? Deixaran els polítics de torn de tocar-nos els nassos?

Com bé recordaran els nostres lectors el Parlament Europeu, el 2020, aprovà l’eliminació dels actuals canvis d’hora, proposada per la Comissió Europea, però la Comissió d’Experts Estatals, després d’analitzar els factors econòmics, culturals i de salut (i a pesar de les grans pagues que s’embutxaquen) NO arribaren a cap acord, mentre el poble en massa reclamava l’horari d’estiu definitiu.

Aquest vinent dimarts, a les 13-40’ hores entrem en Lluna Plena, fins al dimecres, dia 15, a les 3-08’ hores, en què començarà el Quart Minvant.

Esdeveniments de març.

Avui, diumenge, dia 5, és el tercer Diumenge de Quaresma.

Dimecres, 8 de març: Dia Internacional de la Dona treballadora i la també utòpica pau internacional.

Diumenge, 19 de març: Sant Josep, espòs de la Mare de Jesús de Natzaret; dia del pare i patró dels fusters, i per alguns, patró dels ciclistes; encara que jo, personalment, sempre he defensat la candidatura de Sant Germà, o la de la Madonna del Ghisallo, a la que l’any 1949 (bastants anys abans de jo néixer) el Papa Pius XII proclamà patrona universal dels ciclistes.

Dimarts, 21 de març: Dia de la també utòpica eliminació de la Discriminació Racial.

Dijous, 23 de març: Dia Meteorològic Mundial. També és Sant Toribi (al C.C.D.S. estarem de festa, brindarem per la salut de la nostra mascota oficial).

Què podem sembrar?

Sembreu raves i naps que són espècies de cicle molt curt (de 30 a 60 dies). La remolatxa de taula és de cicle més llarg (de 3 a 4 mesos). Trasplanteu cebes, es poden plantar en fileres a una distància de 10 a 15 centímetres entre plantes. La ceba és molt compatible amb els enciams, raves i tomatigueres i és una planta molt fàcil de cultivar.

També podeu sembrar bledes (les bledes teòricament es poden sembrar durant tot l’any, a pesar que molts d’entesos recomanen de març a octubre, i si en deixes florir unes quantes, ja no serà necessari que en tornis a sembrar pus mai més, et naixeran totes soles automàticament. Els tronxos de bleda bullits i arrebossats queden molts bons, per xuclar-se els dits…), enciams, escarola, endívia, pèsols, porros, alls. Als petits hortets urbans no en poseu més d’una o dues plantes, ja que es fan molt grans i no quedaria espai per posar més plantes.

La bleda us donarà collites fins al proper hivern. La freqüència de collites serà major si només talleu les fulles grans i deixeu les petites. També és el moment de trasplantar enciams, escaroles, espinacs i porros

Encara es pot seguir fent planters de tomàtigues, albergínies, cogombres, carabassons i pebres…

Si el temps acompanya ja podem començar a sembrar patates primerenques, pebres, pastanaga, api, julivert, moniatos, cogombres, melons, porros, espinacs, blat d’indis, mongetes tendres i pintades, els famosos fesols de fava sollerics i cols.

És bon temps per reproduir plantes aromàtiques per esqueix, per sembrar mudes de parres, i de noguer (si és possible el primer dia de lluna minvant, és a dir, el dimecres, dia 15, a partir de les 3-08’ hores), boques de lleó, clavells de moro, aus del paradís, dàlies, begònies, baladres, caputxines, ciques i garballons… El mes vinent (abril) podrem empeltar figueres.

I com no, és també molt bon temps per sembrar alfàbrega, alfabeguera, alfàbega, aufàbiga o aufàtia (Ocimum basilicum), de la família de les laminàcies, herba aromàtica bastant sensible als cops de fred.

Trasplantar, exsecallar i empeltar.

És l’hora de trasplantar tarongers, llimoneres, llorers, murteres i rosers.

És hora de planificar l’hort, o el petit hortet urbà, de primavera i abonar amb fems, o compost, el terreny al que haurem de sembrar els nostres planters.

Encara podem podar els albercoquers, cirerers, parres, cítrics, hibiscos, figueres, garrovers i les primeres oliveres (poda d’hivern, per donar-los vigor).

Aquest mes podem empeltar albercoquers, cirerers, ametllers, pruneres, melicotoners, pereres, pomeres, atzeroleres, ginjolers, i el més difícil i quasi impossible: alzines (fa una carretada d’anys que ho estem provant al nostre olivar, i no n’ha aferrada cap mai).

A més, com hem predicat sempre, resulta molt interessant sembrar, a manera de repel·lents naturals i per atraure pol·linitzadors, plantes aromàtiques que, a més, són de gran utilitat per a l’hort i olivars i, per descomptat, per aprofitar-ne els usos medicinals i culinaris.

Si tenim un safareig, fonteta artificial, o brollador,és el moment d’incorporar les seves noves plantes aquàtiques.

Què podem collir?

Lletugues, i les primeres patates novelles, bledes, les apreciades i afrodisíaques carxofes (conegudes i destacades ja pels antics egipcis, riques en ferro, fòsfor, calci potassi, vitamines A, B i C), espàrrecs (aquestes darreres setmanes estem fent unes truites imponents afegint-hi, a més, un poc d’herba-sana, i un trosset de sobrassada culana vella, de les matances de ja fa tres anys, substituint, a més, l’oli per saïm vermell: us ho puc assegurar, és un plaer de déus!), espinacs, naps, pastanagó, porros, pèsols, julivert, senyorida, rúcula, fonoll (ara és ben tendre), alls tendres, raves i ravenets, enciams, faves tendres (a pesar que jo no en pugui menjar), pebres de banyeta, les primeres freses, escarola, espinacs, endívies, cols, colfloris, api, llimones i taronges “a gogo” les solleriques i les fornalutxenques, les millors del món!

Regar.

A pesar de l’esperada bonança del temps encara hem de controlar les gelades tardanes que poden fer molt de mal a les plantes acabades de sembrar o trasplantar, a les que hem de regar i controlar sovint.

Si per aprofitar i estalviar aigua emprem el reg per degoteig, o encara millor per sudoració, el col·locarem abans de sembrar, o trasplantar, i de posar el tan necessari cobriment vegetal, per alguns anomenat encoixinat.

És molt important no negar el terreny a l’hora de regar, ja que contribuiria a la podridura de les arrels, i a regar, si és possible, a darrera hora de l’horabaixa, o a primeres hores del matí.

Els radicals lliures són espècies químiques inestables de vida molt breu.

Part de l’oxigen que ingerim respirant fuig del procés metabòlic reestructurant altres àtoms o molècules que es converteixen en radicals lliures, produint-se una reacció en cadena molt perniciosa per a les cèl·lules del cos, que poden derivar en diverses malalties.

Dues són les procedències de tals composts: una endògena i una exògena. No tots són nocius, ja que formen part del sistema immunitari, els macròfags els alliberen quan hi ha invasió de microorganismes o substàncies químiques perjudicials.

Els exògens procedeixen de la contaminació i radiació ionitzant de diferents fonts. Els interns els pot produir un excés d’exercici i molt especialment l’estrès, tan de moda avui en dia, inclús dins el verd tranquil·litzant dels camps mallorquins.

Els radicals lliures provoquen en el nostre cos un deteriorament cel·lular que es pot estendre a teixits i òrgans com ara la pell, cervell, sistema cardiovascular, ulls i fetge entre d’altres.

Uns altres composts els neutralitzen, són els antioxidants. Alguns són vitamines i altres  minerals. Una bona part els produeix el mateix cos i l’altre s’incorpora a través de l’alimentació ingerint vitamines A, del grup de les B, C, E, D i els minerals calci, ferro, seleni i zinc.

Per una bona ingesta d’antioxidants hem de recordar que és obligatori consumir vegetals crus dels nostres horts, germinats, fermentats i especialment cuinar la majoria de coses al vapor.

Una alimentació variada, amb productes naturals de les nostres Illes, és indispensable per cobrir les necessitats.

És necessari saber perdre amb classe i guanyar amb gosadia, perquè el món pertany als qui s’atreveixen.

 (Charles Chaplin)